divendres, 28 d’octubre del 2011

QUAN CALLADET S’ESTÀ MÉS GUAPO


Gregorio Peces-Barba, un dels “pares” de la Constitució Espanyola i president del Congrés dels Diputats durant la primera legislatura de govern socialista amb Felipe González, va fer ahir unes manifestacions que qüestionen bona part de la seva trajectòria política.
Afirmar que “A Espanya, segurament li hauria anat millor concedint la independència al segle XVII a Catalunya en lloc de Portugal”, demostra tenir molt poc tarannà polític i, fins i tot, fan que un dubte de la seva ideologia. L’excusa que va donar després afirmant que “ho havia dit en broma”, no és creïble. És l’actitud que adopta aquell que veu que “l’ha cagat” i mira la manera d’arreglar-ho. Si pensa que l’excusa ha tingut efecte, està del tot equivocat.
M’agradaria pensar que dintre del PSOE, no hi ha ningú més que pensi com ell, però segurament m’equivocaria. Algunes manifestacions en contra de l’Estatut de “Miravet”, així ho demostren.
El socialisme és tolerància i llibertat. Qüestionar-ho és posar en dubte els principis de la ideologia. Si quan Peces-Barba va fer les declaracions que va fer, si realment ho pensa, demostra que, com tants altres líders han fet, cada cop s’allunyen més del pensament socialista (mireu que ja no dic marxista) per abraçar els dogmes ultraconservadors.
Si com diu Peces-Barba, a Espanya potser li hauria anat millor independitzar Catalunya en lloc de fer-ho amb Portugal, per a Catalunya, segur (no segurament) li hauria anat molt millor.
Històricament Catalunya ha sofert un desequilibri tributari (evito parlar d’espoli) que s’ha agreujat més en les darreres dècades, potser perquè també, durant les quals, la recaptació dels tributs ha estat més controlada.
Serà per això o serà per voler reequilibrar els territoris de les espanyes que, Catalunya, ha perdut pes específic respecte al conjunt de l’estat espanyol.
A finals de la dictadura Catalunya, juntament amb el País Basc, eren els motors econòmics. Aquella situació encara s’hauria millorat de ser un estat independent, la qual cosa hauria permès poder formar part de la Comunitat Econòmica Europea abans que Espanya (+ Portugal)
Per finalitzar, només una reflexió: declaracions com les del expresident del Congrés poden arribar a fer dubtar a ciutadans que no són obertament independentistes, si la independència no seria la millor solució. Jo sóc un dels que ho crec.      

HA MORT “UN LLUITADOR PER LES LLIBERTATS”




Mentre esmorzava he escoltat per televisió la noticia de la mort de Juan María Bandrés, el fundador i líder històric d’Euskadico Ezkerra.
Aquest matí, el lendakhari Patxi López s’ha referit a Bandrés dient que era “un lluitador per les llibertats”, d’aquí el títol de l’escrit.
Sincerament penso que Bandrés ha estat un dels polítics més honestos que ha donat aquest país. Jo sempre l’havia admirat, la qual cosa em va portar a votar-lo a les Europees de 1989, les primeres que hi va haver.
Després, juntament amb Mario Onaindía, un membre d’ETA polític militar penedit i un grapat més de militants, van acabar integrant-se al PSE.
Va haver d’abandonar la seva activitat política per culpa d’un ictus que el va deixar en estat vegetatiu; d’això ja fa uns quants anys.  
Segurament pel seu estat no se’n assabentat del comunicat de la banda terrorista anunciant l’abandonament de els armes. Ell també se’n hauria alegrat, com la majoria dels demòcrates.
Reposi en pau!!  


Per a llegir més:  http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/mor-juan-mari-bandres-dels-fundadors-deuskadiko-ezkerra-1199420

CAMPANYA ELECTORAL: ESCALFANT MOTORS



No fa gaires dies, comentava amb un amic del PP canari, que semblava que la precampanya electoral de cara les properes generals era molt suau. En pocs dies el panorama ha canviat radialment.
El PP, per mig de la seva responsable de campanya, Ana Mato, va fer servir la demagògia i la mentida. Segons la dirigent popular, “les retallades en ensenyament a Andalusia són tan grans que hi ha escoles on els xiquets no tenen pupitres i els toca seure al terra” i va mostrar una fotografia on, certament, s’hi veu un grup de xiquetes i xiquets asseguts al terra escoltant un mestre. El propi director del col·legi es va encarregar de desmentir-ho, donant la següent explicació: “Era el primer dia de classe del present curs i es va buscar la forma més idònia per a explicar un conte; es va creure convenient que les nenes i nens es seguessin al terra rodejant el mestre que el contava”.
Francino, a la SER, també ha fet menció a un vídeo que ha fet el PSOE. Les imatges mostren a un nen del braç d’una adulta i entre tors estableixen un diàleg. El nen, amb vestit com si fora diumenge, li pregunta a l’adulta (que tot fa pensar que és la criada de la casa) si té filles i aquesta li respon que sí i una és de la seva edat. Llavors la nena li diu: “Perfecte, quan sigui gran cuidarà dels meus fills”.
Home, potser un pèl exagerat és, però té una forta càrrega simbòlica. És evident que dintre de l’anomenada societat del benestar, no té tothom les mateixes oportunitats. Mentre els fills de les classes benestant poden, per exemple, anar a universitat privades o, si toca, repetir curs, els fills de les classes treballadores, no poden gaudir d’aquets “privilegis”, fins i tot repetir curs, perquè l’esforç econòmic dels pares és molt més gran i, per tant, repetir curs implica unes despeses addicionals, sovint inassumibles. I ja no diguem si la família de la classe treballadora viu lluny de la ciutat on estudia la filla o fill, a les despeses universitàries li caldrà sumar les de transport i residència. Arribat a aquest punt algú pot dir que per això estan les beques. Les què? Fins a la data els nostres fills no n’han pogut gaudir mai, ja que el “nivell d’ingressos” familiars superen el límit màxim. Però es clar, la meva dona i jo, com a funcionaris, tenim una nòmina que es declara al 100 %, mentre que hi ha empresaris que guanyen (perdó, declaren) menys que els seus treballadors. I això és contrastable.  
Per cert, el que no va dir Francino és que el PP mostra vídeos del PSOE retornant al passat. De vegades retornar al passat és necessari per a entendre el futur.   

Pelea por lo que quieres: Enseñanza Pública from Con Rubalcaba on Vimeo.