No fa gaires dies, comentava amb un amic del PP canari, que semblava que la precampanya electoral de cara les properes generals era molt suau. En pocs dies el panorama ha canviat radialment.
El PP, per mig de la seva responsable de campanya, Ana Mato, va fer servir la demagògia i la mentida. Segons la dirigent popular, “les retallades en ensenyament a Andalusia són tan grans que hi ha escoles on els xiquets no tenen pupitres i els toca seure al terra” i va mostrar una fotografia on, certament, s’hi veu un grup de xiquetes i xiquets asseguts al terra escoltant un mestre. El propi director del col·legi es va encarregar de desmentir-ho, donant la següent explicació: “Era el primer dia de classe del present curs i es va buscar la forma més idònia per a explicar un conte; es va creure convenient que les nenes i nens es seguessin al terra rodejant el mestre que el contava”.
Francino, a la SER, també ha fet menció a un vídeo que ha fet el PSOE. Les imatges mostren a un nen del braç d’una adulta i entre tors estableixen un diàleg. El nen, amb vestit com si fora diumenge, li pregunta a l’adulta (que tot fa pensar que és la criada de la casa) si té filles i aquesta li respon que sí i una és de la seva edat. Llavors la nena li diu: “Perfecte, quan sigui gran cuidarà dels meus fills”.
Home, potser un pèl exagerat és, però té una forta càrrega simbòlica. És evident que dintre de l’anomenada societat del benestar, no té tothom les mateixes oportunitats. Mentre els fills de les classes benestant poden, per exemple, anar a universitat privades o, si toca, repetir curs, els fills de les classes treballadores, no poden gaudir d’aquets “privilegis”, fins i tot repetir curs, perquè l’esforç econòmic dels pares és molt més gran i, per tant, repetir curs implica unes despeses addicionals, sovint inassumibles. I ja no diguem si la família de la classe treballadora viu lluny de la ciutat on estudia la filla o fill, a les despeses universitàries li caldrà sumar les de transport i residència. Arribat a aquest punt algú pot dir que per això estan les beques. Les què? Fins a la data els nostres fills no n’han pogut gaudir mai, ja que el “nivell d’ingressos” familiars superen el límit màxim. Però es clar, la meva dona i jo, com a funcionaris, tenim una nòmina que es declara al 100 %, mentre que hi ha empresaris que guanyen (perdó, declaren) menys que els seus treballadors. I això és contrastable.
Per cert, el que no va dir Francino és que el PP mostra vídeos del PSOE retornant al passat. De vegades retornar al passat és necessari per a entendre el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada