Ahir, al segon dia del judici on Camps compareix com acusat pel cas dels vestits (sempre he dit que no m’agrada aquesta paraula per a la roba d’home, ni que Camps s’hagués transvestit), va mostrar-se com un mentider, un prepotent que adoptava actituds xulesques, però sobre tot mostra ser un (repeteixo) pocavergonya compulsiu.
Tantes coses he escoltat i llegit que al final em perdo: els vestits els comprava o els va rebutjar quan li van regalar? O totes dues coses?
Si els vestits estaven fets a mida i els hi van regalar, com coneixien les mides de Camps. Per molta bona vista que tingui un sastre, fer-los perfectes sense haver-li pres prèviament totes les mides (llargada de les cames per dintre i per fora, de mànigues, de cintura, d’espatlla, etc.) em sembla una missió impossible de fer-se.
No sé si heu vist les imatges. Camps es va mostrar prepotent i va adoptar actituds xulesques davant el jutge instructor. Tenia clar Camps on estava i a qui es dirigia? Només una persona que tingui innata aquesta manera de comportar-se, pot actuar com ho va fer l’expresident. Normalment quan estàs en seu judicial sols estar cohibit i més si ets culpable. No és que tingui molta experiència en aquests temes, però és així. En canvia Camps semblava que estava al seu despatx de quan era el màxim mandatari de la seva comunitat i al seu davant hi haguessin uns súbdits a qui estava esbroncava. Inaudit! Davant d’aquesta actitud, el jutge, li va haver de cridar a l’ordre reiterades vegades.
De tot el que va transcendir, penso, el moment més transcendental va ser quan es va escoltar la gravació que va presentar el PSPV (que exerceix l’acusació particular)on es podia escoltar una conversa telefònica entre Camps i Álvaro Pérez (àlies “el Bigotes”) Tant alt era el grau de confraternització entre tots dos que, mentre “el Bigotes” li deia a Camps que volia estar molts d’anys sota les seves ordres i Camps li va dir (textualment) “Com molts d’anys, fill de puta? tota la vida!”. I es van acomiadar amb “un petó”. Només dues persones que intimin molt poden adreçar-se d’aquestes formes i si un era el president de la Cheneralitat, l’altre, forçosament havia de ser amic. També em va cridar l’atenció quan Camps va dir que, “en tot cas, a canvi dels vestits, ell no li hauria fet cap favor...”. I els contractes que va tenir l’empresa Orange Market amb diferents conselleries, cóm es van obtenir? A canvi de res?
Des del meu punt de vista, les declaracions de Paco Camps no s’aguanten en lloc, per molta seguretat que pretengui donar amb la seva actitud.
Avui ha declarat Costa i més del mateix.
(L'acudit és del mestre Ferreres al Periódico de Catalunya)
