I no ho dic perquè arribi Nadal i sonin les nadales. Tampoc perquè els nens del col·legi de Sant Ildefons el dia 22 cantin els números de la rifa. Ho dic perquè com tots els anys hem d’escoltar a la premsa afí al Reial Madrid dir les mateixes bajanades. Ahir m’ho deia una amiga: “Sembla mentida que o n’aprenguin!” Totalment d’acord.
I no vull dir que el Madrid no pugui acabar guanyant la lliga, però si no ho fan, quina excusa posaran?
Com es diu vulgarment, es repeteixen més que l’allioli. Quantes vegades hem hagut d’escoltar que el Madrid acabaria golejant el Barça? Us en recordeu de Vicente Boluda, l’empresari valencià que va arribar a la presidència del club merengue sense saber encara com? Sabeu perquè passarà a la història? Pel “chorreo” que havia de ser el Barça-Madrid del 2-6. Quantes vegades haurà pensat que millor haver-se mossegat la llengua?
Però el Madrid encara no ha acabat de digerir mai ni aquell 2-6 ni el 5-0 de l’any passat. Aquest any semblava que els astres s’havien alineat al seu favor. A diferència de les anteriors temporades que a la primera volta s’havia jugat al Nou Camp, aquest any es jugava al Bernabeu. El Madrid arribava amb 3 punts d’avantatge i un partit menys i després de portar 15 partits de lliga seguits guanyat. A la Champions també havien guanyat tots els partits de la lligueta de la primera fase. A més era l’equip màxim golejador (amb Ronaldo i Higuain estel·lars) i amb Casillas, el segon porter menys golejat després de Víctor Valdes. Damunt es van avançar als 22 segons de joc (amb un gol de fortuna? No, i ara...) Només la força mental dels jugadors del Barça va fer que acabessin guanyant el partit i que, a la segona part, els donessin un bany de joc (com va dir Sandro Rosell)
No miro mai la cadena Intereconomía. Per a què? Hi ha qui ho troba morbós quan les coses no surten com ells desitjaven. Jo vaig preferir veure l’especial que va oferir Televisió de Catalunya. Però em van explicar que Tomás Roncero va dir que al final del partit els coets serien tots blans. Una vegada més es va equivocar. La dita castellana diu que por la “boca muere el pez” i a aquest personatge sempre li acaba passant el mateix. També van explicar-me que el català Siro López va dir que es deixaria afaitar en directe el bigoti si al final de temporada el Madrid no era campió de lliga. Encara recordo quan Eugenio Martín Rubio, conegut home del temps quan a Espanya només hi havia dos canals i la televisió es veia en blanc i negre, que una vegada també es va apostar el bigoti fent una previsió meteorològica, i el va perdre. Menys mal que només es tracta del bigoti!
Ahir, la suposada moderació de Mourinho (m’imagino que només era en les formes i no totes, ja que quan reclamava la segona targeta groga a Messi bé que feia el gest de “tragar” amb la ma) va tornar a ser el Mourinho de sempre: prepotent, desafiant, xulesc, etc. El que deia, a estes alçades la mateixa cantarella de tots els anys (us en recordeu quan érem nosaltres els qui, guanyant al Madrid ja justificaven la temporada?
Ah! Per cert. Una dada. La mitjana d’ocasions del gol del Barça fins dissabte era de 9,3 per partit i dissabte davant el Madrid en va tenir 9, o sigui que va estar pràcticament en la mitjana.
Encara hi ha qui posi en dubte la superioritat del Barça?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada