SERÀ VERITAT?

Avui m'han dit que corre el rumor per Amposta que si aquest any, per primera vegada, els Reis Mags no arriben en vaixell, és perquè l'Ajuntament encara no ha pagat la factura de l'embarcació dels Reis de 2011. 
Serà veritat? Em sembla increïble!!

TENIR TOTS ELS DRETS I ENCARA VOLER-NE MÉS

Abans d’ahir va quedar clar que mentre el propietari dels baixos comercials “té tots els drets”, els propietaris dels pisos que conformen l’escala i agrupats en la comunitat de propietaris, no en tenim cap.
Però si amb el que vaig contar-vos no en teniu prou, amb la que us contaré avui, penso que encara al·lucinareu més.
Acabada la instal·lació de la xemeneia i retirats els andamis del pati de llums, encara quedava una cosa a fer. Recordareu que vaig explicar-vos que per poder col·locar la xemeneia havien retirat un estenedor i la petita marquesina que evitava que es mullés la roba en cas de ploure. On col·locar-ho? Ho deixarien al terra del pati de llums?
Ahir la meva dona es va abocar al pati de llums per estendre la roba i, oh sorpresa!, l’estenedor i la marquesina els havien col·locat al costat oposat.
El pati de llums quadrat, té, per un costat una gran porta corredora per poder accedir-hi i, per l’altre (el de davant) una paret de vidre o plàstic dur. Els dos laterals són d’obra. Un és propietat de la comunitat i l’altre és la paret mitgera que ens separa de la propietat del costat. Una de les coses que se’ns va dir quan ens hi varem posar a viure, va ser que la paret mitger “ni tocar-la”, literalment “no es podia ni posar un clau” i per a poder posar alguna cosa a l’altra, s’havia de demanar permís a la junta de l’escala.

Ahir, l’estenedor i la marquesina es van col·locar a la paret mitgera! Imagineu-vos l’expressió de la meva dona quan ho va veure i la cara que vaig posar jo quan m’ho va dir. Després parlant amb els veïns, sembla ser que els propietaris de la casa del costat hi havia donat el seu consentiment! Fort, no? 

 

També ahir, un amic, relacionat amb el món de la construcció, ja que és instal·lador d’uns determinats productes, em va dir en privat pel Facebook que, per poder passar per un espai comunitari, l’escriptura ha de dir, explícitament que hi té “servitut de pas”  i si a l’escriptura no hi consta, la junta de la comunitat haurà de fer una reunió extraordinària per aprovar-ho. La primera de les condicions sembla que no existeix i, la segona, evidentment, tampoc.
No obstant això, la policia local que va acudir a requeriment del president de l’escala, va dir que “tot estava correcte”.
Per acabar, el propietari dels baixos comercials sembla que va presumint d’haver-se’n sortit en la seva i la seva advocada (molt competent que coneix en profunditat la Llei, fins i tot abans de promulgar-se, sobre tot quan va a favor dels interessos del seu client) sembla que li va dir que ell pot "campar" lliurement per la nostra escala de baix a dalt i de dalt a baix, sense que li poguéssim dir res.  
Tot plegat em sembla força patètic.  Us seguiré mantenint informats. 

 

FOTOS DEL BOSC DE RIBERA, PEL CAMÍ DEL PONT DE TORTOSA

MAS, UN MARINER POC ACOSTUMAT A NAVEGAR I D'ALTRES COSES

Quan algú utilitza un símil per a expressar alguna cosa, és fàcil què, durant rèpliques, s’hi  faci al·lusió. Ahir li va passar a Mas quan va usar símils nàutics a l’hora de parlar de Catalunya. Pere Navarro, per exemple, va dir que “Mas potser té rumb, però no carta de navegació”. També la resta de portaveus van emprar fórmules similars a l’hora de valorar les declaracions del President. I és que Mas mai havia tingut que portar una nau tan gran. Abans, com a primer oficial, el seu pare polític l'acostumava a treure de tots els marrons on es ficava.  
Mas, un cop més va demanar esforços als catalans i col·laboració a la resta de partits per “sentit nacional” i va parla d’una hipotètica “intervenció de Catalunya per part d’Espanya”.
Totes aquestes coses, com a polític em semblen més que correctes, però les vaig trobar a faltar quan CiU era a l’oposició i a Catalunya, llavors com ara, ja hi havia (diuen) crisi.

Ara bé, sembla ser que la crisi no sempre és igual. És molt diferent depenent de si s’està al govern o a la oposició. Des de l’oposició qualsevol mesura que prengui el govern, per excel·lent sempre es considerarà inapropiada, inoportuna o ineficaç. A més, no es mourà un dit per ajudar a qui governa. En canvi, des del govern sempre es demanarà col·laboració i, com ara, es mirarà de tocar la “fibra sensible” d’alguns partits: “per sentit nacional”...  

Penso que igual uns com els altres, quan estan a l’oposició són uns hipòcrites (i ho dic així) Sempre es mira més de treure’n una rendibilitat política que buscar, realment, de millor la situació de la ciutadania.
Quan Mas estava a l’oposició semblava que quan formaria govern, es “menjaria el món”. Què en poc temps solucionaria el problema de la crisi. Era “el govern dels millors2 (us en recordeu?) Al cap de pocs mesos ja hi ha diversos consellers en entredit: Puig, Boi Ruiz, Mas-Colell... Ahir va dir Mas que Catalunya aquest any no sortirà de la crisi. I què es pensava? Perquè si realment s’ho pensava és que és un beneit!  
A Madrid Mariano Rajoy ha fet el mateix. En els 3 anys i mig que va durar la darrera legislatura socialista no va aportar cap tipus de solució ni va prestar cap tipus d’ajuda. Tot el contrari, va posar tots els pals a les rodes que va poder. Per aprovar mesures anticrisi, de vegades, els socialistes van haver de comptar amb el suport implícit de CiU (abstenció) per a tirar-les endavant. –Una mostra del doble llenguatge que ha mantingut sempre CiU, condescendent amb els socialistes espanyols i intransigents amb els d’aquí-.
I què pot passar si la situació no s’arregla? La meva dona ja fa temps que m’ho diu. “Es carregaran l’estat de les autonomies”. De moment el govern central ha intervingut (o no, depèn de qui escoltes) la Comunitat Valenciana, la que té el trist deshonor de ser la més endeutada d’Espanya. Però crec que no serà l’última.
Al parlar de València cal dir que aquí si que no poden culpar els socialistes de mala gestió, ja que no governen des dels temps de Joan Lerma. Aquells lectors més fidels us en recordareu en parlava només fa unes setmanes amb un títol, per a mi, molt explícit: “Valencia es la tierra de las flores de la luz y del amor...”. I de la corrupció política i de la "butxaca foradada".