LA FRASE DEL DIA 19-01-2012

"Pepe ha demanat el canvi perquè ha de tornar al manicomi abans que el tanquin a les 12"

Qui la va dir? Aguado, exjugador del Reial Zaragoza. 

ELS HEROIS DEL BERNABEU!!

El millor qualificatiu que es pot donar als jugadors del Barça després del partit d’anit és el “D’HEROIS”, i a més a més, amb majúscules. Sortir viu de l’infern que va suposar el Bernabeu és tota una proesa i, a sobre, es va guanyar per 1-2, tota una proesa.
El més normal és que el Madrid s’hagués quedat amb 8 jugadors: el boig de Pepe, Carvalho i Xabi Alonso haurien pogut ser expulsats perfectament, però la pressió de Mourinho sobre els arbitratges resulta determinant. “Ese portugés...” amb les constants queixes de que el seu equip sempre acaba amb menys jugadors i que això ho aprofita el Barça per guanyar els partits, ha aconseguit que als àrbitres els hi costi molt ensenyar targetes al Madrid i si els hi treu una de groga, la segona encara costa molt més. Però ahir, a pesar de les dures entrades, ni això, van haver jugadors del Madrid que van sortir impunes. Veient el balanç de 4 targetes dels jugadors del Madrid per 3 del Barça, em pareix una total injustícia. Semblen els temps de quan era president el que avui dóna nom al seu camp, quan el Madrid, mentre passejava la seva cavallerositat pels camps, de pas, rebia els favors arbitrals, normalment, en forma de penals xiulats al seu favor. L’única diferència d’aquells temps als d’ara és que el Madrid ja no és “un cavaller” del futbol. Ara és una banda d’assassins i delinqüents. Pràcticament del primer fins el últim. Però la culpa de tot plegat, tal i com deien ahir a la SER la té l’entrenador (fins i tot ho reconeixien els periodistes de Madrid) L’entrenador és qui dicta les consignes que han de seguir els jugadors. Aquest matí he pogut escoltar un extracte de les declaracions que va fer anit. Deia Mourinho (amb el seu to d’empipament permanent) que la culpa de la derrota és només seva; què quan es guanya, tothom s’atribueix el mèrit, però quan es perd, ningú vol assumir la culpa i, per tant, ho ha de fer l’entrenador”.
Després del partit vaig baixar a la meva gosseta al carrer. L’avinguda de Catalunya d’Amposta anit a les 12 tenia una afluència de trànsit semblant a una hora punta. Es notava que els aficionats havien acudit als bars i a les cases dels amics per a poder veure el partit. Quan vaig pujar, a TV3 encara estaven un ampli resum del partit. Després vaig veure la roda de premsa de Guardiola. El seu to era moderat, amb la prudència que el caracteritza, cap retret al àrbitre o als jugadors del Madrid. La meva dona, que no és gents “futbolera” i que avui tenia que matinar menys que jo,es  va voler quedar a escoltar la roda de premsa de l’entrenador portuguès. L’evidència del joc brut que havia fet el Madrid era tant evident que fins i tot ella se’n havia adonat. No entenc com més d’un, a hores d’ara no està tancat al psiquiàtric o a la presó.
L’entrenador del Madrid, després de la humiliant derrota, no va poder fer servir les seves excuses habituals: que el Barça només guanya amb 1 jugador més i que fan teatre. Ahir, “teatre del bo” en vaig veure més al costat dels blans que no dels blaugranes. Pepe va simular una agressió de Cesc a la cara. Però com deia de la Morena aquest matí, al camp això no es pot veure, però els aficionats del Madrid que el seguien per televisió, sí i sentiran vergonya del comportament dels seus seguidors. Sobre tot  de la xafada a la ma que li va donar Pepe (sempre Pepe) a Messi quan aquest estava segut a terra i, tal com es veu a les imatges, amb premeditació i traïdoria.  
Evidentment l’eliminatòria està oberta. Un 1-2 no garanteix que el Barça passi ronda i el Madrid quedi eliminat. S’han de jugar encara 90 minuts intensos. Això sí, al camp del Barça. Mourinho podrà fer una tàctica similar i donar ordres als jugadors per a que facin faltes constantment i trenquen així el ritme del Barça, però l’àrbitre també es sentirà més condicionat pel públic que el que va sentir-se ahir a l’hora de prendre decisions en contra dels blancs.    
Amb tota seguretat, la imatge que ens quedarà ahir del partit, més que els dos gols de Puyol i Abidal (el de Puyol quin gran gol!!) serà precisament l’acció de Pepe sobre Messi, com va ser partits enrere el dit a l’ull de Mourinho a Vilanova.
El d’ahir, a pesar de tot, va tornar a ser un altre bany de futbol. Ara la pilota està al camp de Madrid i caldria esperar una reacció per part de la directiva què, segurament, no es produirà, perquè seria admetre l’error de fitxar a “segons qui” (poseu noms vosaltres mateixos)  

LES FOTOS DEL DIA. DESPRÉS DE LA TEMPESTA

VEGUERIES?

L'anunci de la vicepresidenta del govern català Joana Ortega em va agafar per sorpresa. No podia pensar que ara CiU apostés per les vegueries en detriment dels consells comarcals.
S’ha dit que, històricament, els conselles comarcals han estat les “menjadores” de CiU. La majoria dels consells han estat sempre controlats pels nacionalistes, fins i tot durant la etapa dels diferents governs d’esquerres, com va passar amb els del Montsià i la Ribera d’Ebre. Però d’altres com el del Baix Ebre o la Terra Alta, van seguir estant controlats per CiU.
Sobre tot CDC ha controlat el tema de l’ocupació als consells. Ha col·locat els seus o als fills dels seus, igual com ho ha fet als ajuntaments on ha governat o a d’altres institucions públiques i privades. No fa gaires dies, un blog d’Amposta denunciava que el gerent del Consell Comarcal del Montsià havia col·locat a son fill. Però no és l’únic cas.
La nova aposta de CiU per les vegueries (jo encara no ho tinc gens clar), passaria no tant sols per la supressió dels consells comarcals, sinó també, de els diputacions provincials què, com passa amb els consells, també solen preferir ocupar a la seva gent.
El “desmantellament” de les diputacions, tant necessari com essencial, des del meu punt de vista, hauria de ser aprovat per una llei estatal, la qual cosa és, en principi, difícil. Però no impossible. Durant la campanya electoral, Rubalcaba apostava fort per aquesta mesura per a reduir una part del dèficit públic de l’estat. Si des del PSOE es pensava que era possible, ara només falta que, des del PP, també ho vegin així.
Per a què serveixen avui en dia les Diputacions? Segurament que molts dels meus lectors es deuen de fer la mateixa pregunta i no hi troben cap resposta. Tradicionalment, les diputacions, han fet de repartidora de les subvencions de l’estat cap els ens locals, es a dir, sobre tot els ajuntaments, però també els consells comarcals. Però no només es queden aquí. Les entitats, associacions, clubs, etc. També solen rebre ajudes de l’ens provincial. Ara la pregunta és: Això no es pot fer des d’un altre organisme? Evidentment que si. El que passa és que els polítics són reticents perquè els sous que es cobren a les diputacions són força elevats i no es volen perdre aquests “privilegis”.
Crec que ja ho he contat més d’un cop, fa anys la Diputació de Tarragona tenia una brigada de “vies i obres” amb seu a la Galera, tres cases d’alt de la de mons pares. El motiu és que el caporal que comandava la brigada era del poble. Quan aquest es va jubilar la brigada va passar a Amposta i va desaparèixer al cap d’uns anys. Les competències les va assumir la Generalitat.

També són propietat de la Diputació els conservatoris de música i algunes biblioteques. La marca turística Costa Daurada també depèn de la Diputació i poca cosa més.

En el cas de que aquestes competències fossin assumides per les Vegueries, evidentment, caldria sumar-li també les dels consells comarcals. Seria un òrgan molt més proper al territori i, per tant, millor coneixedor de la realitat quotidiana.
Però les vegueries no haurien de tenir (ni cometre) els defectes que ara tenen els altres organismes. De conservar els mateix pressupost i tenir les mateixes competències, segurament estaríem davant un engany institucional. La idea inicial de suprimir-les per a reduir el dèficit s’hauria convertit en una fal·làcia.  

L