diumenge, 19 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
PSC: DOS CANDIDATS; UN OBJECTIU
Dissabte que ve, a Sant Jaume d’Enveja, els socialistes de l’Ebre faran el seu congrés territorial.
Hi haurà dos candidats. Per un costat, la candidata “oficial”, Núria Ventura, diputada al Parlament i exalcaldessa d’Ulldecona. I per l’altre costa l’exdiputat al Parlament i alcalde de Batea Joaquim Paladella.
Qui ha parlat amb tots dos, m’ha comentat que tenen el mateix discurs: renovar el partit, obrir-lo més a la ciutadania, etc. Des del territori poca cosa més es pot fer. Aquí només som un petit granet de sorra del gran edifici del socialisme. Les decisions, per al bo i per al dolent, es prenen des de Barcelona i, fins i tot, des de Madrid.
Dissabte jo no seré a Sant Jaume. M’he autoexclòs. Després d’haver assistir a la majoria dels congressos territorials, aquest cop penso que hi ha d’assistir els nos afiliats per a que puguin veure com és un partit per dintre i com s’acaben prenent les decisions.
Em consta que Núria Ventura ha fet campanya per les agrupacions locals. Ahir mateix em deia l’alcalde del mas de Barberans i company de feina que havia d’anar al seu poble. No em consta però que Joaquim Paladella hagi fet el mateix.
Deia abans que dissabte no estaré a Sant Jaume i, per tant, no podré votar per cap dels dos candidats. Significarà un alleugeriment per a mi, ja que tindria molt difícil decantar-me cap a una o cap a l’altre.
Qui em coneix sap de la bona relació que tinc amb la gent d’Ulldecona. Jaume Antic ens va casar; sóc amic de molts afiliats i simpatitzants del PSC i el pare de Núria és de la Galera com jo. Em vaig donar a conèixer a Núria el dia de la manifestació contra el PHN de Madrid, prop de l’estació d’Atocha, on ens havien deixat els autocars.
A Joaquim el vaig conèixer primer. Fa 26 anys que ens coneixem, des de que jo treballo a Tortosa. Llavors ell treballava per a Unió de Pagesos i venia a presentar les altes al règim especial d’Agricultura del I.V.A. que, tot just, acabava d’entrar en vigor.
Joaquim era un noi joventet, afable i sempre estava amb el somriure a la boca. Han passat els anys i encara continua igual. Bé, una mica més gran...
El primer apropament que va tenir Joaquim Paladella al PSC va ser de la meva ma. Devia de ser l’any 1998 i des de les diferents federacions s’estaven elaborant “els plans estratègics territorials” que havia encarregat Pasqual Maragall per a que li servissin de base del seu programa electoral per a “assaltar” la presidència de la Generalitat. Un grup d’experts s’anaven reunint per diferents poblacions del territori: La Ràpita, Amposta, però sobre tot Tortosa. Jo hi assistia “d’oient” i, el certs, és que hi vaig aprendre molt. Va haver un moment que s’havia de dir alguna cosa de la Terra Alta i cap dels presents coneixia a ningú proper al partit que hi podés fer aportacions. Llavors va ser quan vaig suggerir de dir-li a Joaquim Paladella, que, tot i no ser del partit, era d’esquerres i que, segurament, si li demanava jo acabaria accedint. Així va ser com es va avenir a col·laborar i ens va fer unes propostes molt interessants per a desenvolupar la seva comarca.
Posteriorment, juntament amb una bona part de la gent del seu partit Unió per la Terra Alta (UPTA) acabarien formalitzant l’entrada al PSC, tot i conservar-ne la doble militància.
Els considero a tots dos suficientment capacitats per a dirigir els destins dels socialistes territorials a la recerca de la fita de reconquerir la majoria dels ajuntaments que hem governat alguna vegada i, perquè no, d’altres on encara no hem tingut mai l’alcaldia. Però per això cal un discurs coherent. D’això ja us en parlaré un altre dia.
“UN, UN I DEU”: EL PRIMER PLAT COMBINAT
Ja fa uns quants anys (jo en tenia 17), anàvem a dinar al restaurant que hi havia a l’estació d’autobusos de la HIFE del carrer Despuig de Tortosa. “El Cap de Ball” del primer pis encara no s’havia fet.
Érem quatre amics molt ben avinguts. Amb dos ja em coneixia d’abans, amb el tercer no. Cada un de nosaltres érem d’un poble diferent (tots del Montsià), però semblava que érem amics de tota la vida. A part de mi, el quartet estava integrat per:
-Ginés Gas, de la Sénia. Amb Ginés havíem coincidit a Tarragona, a l’institut “Martí i Franqués”. Com jo fèiem estudis de banca a l’acadèmia Cots.
-Arturo Ferré, d’Alcanar. Estudiava a l’antiga “escola de maestria industrial”, avui IES de l’Ebre. A Arturo era l’únic que no coneixia, però teníem un amic comú amb qui estudiava.
En arribar l’hora de dinar, sovint, sempre hi havia qui demanava un “Un, un i deu”. Què era un “un, un i deu”? Un tall de llom, un ou ferrat i 10 pessetes de patates fregides.
Sense saber-ho havíem inventat el primer plat combinat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)