Ja fa uns quants anys (jo en tenia 17), anàvem a dinar al restaurant que hi havia a l’estació d’autobusos de la HIFE del carrer Despuig de Tortosa. “El Cap de Ball” del primer pis encara no s’havia fet.
Érem quatre amics molt ben avinguts. Amb dos ja em coneixia d’abans, amb el tercer no. Cada un de nosaltres érem d’un poble diferent (tots del Montsià), però semblava que érem amics de tota la vida. A part de mi, el quartet estava integrat per:
-Ginés Gas, de la Sénia. Amb Ginés havíem coincidit a Tarragona, a l’institut “Martí i Franqués”. Com jo fèiem estudis de banca a l’acadèmia Cots.
-Arturo Ferré, d’Alcanar. Estudiava a l’antiga “escola de maestria industrial”, avui IES de l’Ebre. A Arturo era l’únic que no coneixia, però teníem un amic comú amb qui estudiava.
En arribar l’hora de dinar, sovint, sempre hi havia qui demanava un “Un, un i deu”. Què era un “un, un i deu”? Un tall de llom, un ou ferrat i 10 pessetes de patates fregides.
Sense saber-ho havíem inventat el primer plat combinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada