dimarts, 29 de maig del 2012

PAGAR “RELIGIOSAMENT” L’IBI I “RESAR” PER A NO PAGAR-LO


Portal romànic de l'església de Siurana.

Avui Rubalcaba ha dit que el PSOE paga “religiosament” l’IBI de les seves seus, contestant així a l’Església Catòlica que avia anunciat que “També pagarien l’IBI si el pagament la resta dels qui estan exempts”, amb clara al·lusió als partits i també sindicats, oenegés i resta d’entitats sense finalitat de  lucre.
Perdoneu que ho digui així, però alguns membres del clero tenen molta barra. Si l’Església Catòlica vol comparar-se amb tots aquests col·lectius, els altres, sobre tot els més menuts (excloc a les grans centrals sindicals i als grans partits) haurien de gaudir dels mateixos privilegis.
Per a començar, són els únics que tenen un tracte diferenciats a la renda. Pots optar per contribuir al sosteniment econòmic de l’Església Catòlica i de tota la resta.
Si visitem la seu d’una ONG o d’una associació sense ànim de lucre, segurament ens trobarem amb una seu social i unes oficines, poca cosa més i ningú ens cobrarà entrada per a poder-ho visitar.
L’Església té centenars de monuments històrics. Sovint solen ser els edificis de més interès a l’hora de visitar una ciutat o un poble. Quan l’edifici té un especial interès cultural, artístic, etc. per a poder entrar has de pagar entrada o, en el cas de que s’hi faci visita guiada, has de pagar el suplement que val aquesta atenció.
Església de Porqueres, al costat de l'Estany de Banyoles.
Però darrerament se’n han inventat una altra. Sovint et trobes amb la porta tancada de l’església i no hi pots accedir. Però pagant una mòdica quantitat (sol ser 1 euros) s’il·lumina i la pots veure des de fora. Ara mateix me’n recordo de dues, la de Porqueres comarca de la Garrotxa i la de Siurana comarca del Priorat, totes dues romàniques.
Mentre les caps de l’Església Catòlica viuen amb l’opulència (el Vaticà fins i tot té un banc), molts de membres de oenegés comparteixen el poc que tenen amb els pobles als qui ajuden de l’Àfrica, Amèrica, Asia u Oceania i es juguen la vida prestant tot tipus de col·laboració.
Ja sé que també hi ha capellans, monges i d’altres religiosos que ho fan, però d’aquests m’agradaria saber si ho fan en nom de l’Església de Roma o de Crist. Potser ens trobaríem més d’una sorpresa.    
I reitero el que he dit els darrers dies. Aquesta actitud d’alguns membres de l’Església, la trobo poc cristiana i sona moltíssim a xantatge per a seguir mantenint els seus privilegis.
A hores d’ara, molts religiosos catòlics deuen d’estar resant (de vegades sembla que és l’única cosa que saben fer) per a que el govern aprovi fer-los pagar l’IBI i mantenir l’status actual.
Amén.  

EL BOSQUET DE LES ESTUNES (PORQUERES) II











dilluns, 28 de maig del 2012

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA. EL PARC DE DARRERE DEL CARREFOUR







RECTIFICAR... ÉS COSA DE QUI HO HA FET MALAMENT


Cítrics prop de la torre de la Carroba.


Al començament de la campanya de la Renda de 2011 us vaig explicar algunes curiositats de la campanya. Una de les coses que us contava era el diferent tracte de favor que es dispensa als productors de cítrics de les comarques catalanes: Montsià i Baix Ebre.
No hi ha cap diferència climatològica entre les veïns del Nord (o sigui nosaltres) i els del Sud del riu Sénia o si voleu, la comarca del Baix Maestrat. Mentre el rendiment dels cítrics sense cap tipus és del 30 % (de cada 100 euros de venda 30 és el benefici net abans d’impostos), al Baix Maestrat se’ls hi havia reduït fins el 9 % i a les comarques catalanes, res de res, tal i com ja havia passat el 2010.
Però mira per on, dissabte 16 de juny, quan ja quasi es portava un 25 % de la campanya, el BOE publica una rectificació i estableix que els cítrics catalans tindran el mateix tracte (9 %) No és l'única rectificació. Si esteu interessat en veure-ho, podeu accedir-hi des d'aquí
Me’n vaig assabentar quasi per casualitat. Ja sabeu que jo no formo part de l’equip de renda de Tortosa i m’ho va dir Joan Beltran, el fill del malaguanyat Batista Beltran. Quan ho vaig voler saber “oficialment”, qui m’ho va corroborar em va dir aquesta frase tan lapidària: “La rectificació d’errors és l’eina que té l’Administració per amagar que ha fotut la pota”.
Crec que sobra qualsevol comentari.