L’OR IMPOSSIBLE
Quan ahir vaig publicar el meu “diari de l’agost”
la selecció espanyola femenina de handbol estava jugant amb la de Corea del Sud
per la medalla de bronze. El partit estava súperemocionant (ja sabeu que des de
fa molts d’anys sóc seguidor de l’equip de handbol femení de l’Amposta) Després
de dues pròrrogues, finalment, les espanyoles van poder penjar-se la medalla de
bronze olímpica (31-29)
Avui Espanya podia obtenir la darrera medalla,
en aquest cas de plata. L’or era impossible, ja que davant tenien al potent
equip dels Estats Units i guanyar-los era pràcticament una utopia. Finalment
els americans han guanyat per un honrós 107-100.
ELS IMMIGRATS AL PUNT DE MIRA
El govern del PP té l’ull ficat sobre els
immigrants il·legals. Primer van dir que s’haurien de costejar la sanitat
pública pagant 700 euros/any igual que els més rics d’aquí. Ara se’ls amenaça
amb l’expulsió.
Torno a dir el mateix que fa uns dies: si
estan aquí, algú els té ocupats; bé fent tasques domèstiques, treballant al
camp, etc. La majoria de vegades acceptant els treballs que no volen fer els d’aquí,
encara que, també és cert, perquè els d’aquí no accepten treballar amb les
condicions que ho fan aquells. De totes maneres, em sembla que molts pensen. Si
ja no ens serveixen, que se’n vagin! Molts no tenen en compte que son sers
humans com nosaltres i que la nostra espècie tampoc és autòctona de la nostra
terra i que som fruit de multitud d’encreuaments i fills de la immigració.
ANDRÒMINES, GEGANTS I BOUS
Com veieu les festes d’Amposta tenen un
programa súperdivertit i d’allò més interessant. Possiblement de tots els actes
que es feien avui (bous a part) el més multitudinari en quan a expectació, són
les andròmines que, com ja és tradicional, es fan pel riu, molt prop del port
fluvial.
Si l’Ajuntament ja feia anys que anaven
retallant el pressupost de les festes i encara més que s’apartaven d’allò que haurien de ser unes festes de qualitat, per
a tothom i participatives, aquest anys, amb la retallada fins i tot de dies, el
programa és molt fluixet i no aporta grans novetats o potser caldria dir “cap”.
En fi, que la situació em sembla que seguirà
així per molts d’anys. Paciència i a votar-los que ho fan de cine...