LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-08-2012

La gent és així de bruta. Carrer la Ràpita de Tortosa avui mateix.

DIARI DE L’AGOST. DIA 28 (dimarts)

EL BUFÓ DEL REGNE
Durant molt de temps va ser considerat bufó del Regne el gran, plorat i recordat Pepe Rubianes. Ell mateix s’atribuïa aquest honor.
A qui també li van posar l’etiqueta i no recordo que la rebutges, va ser a l’Albert Boadella, durant molt de temps  director del grup teatral català els Joglars.
Finalment, li atribueixo el (de) mèrit de ser-ho a D. José María Ruiz-Marteos, per tots els xous que està muntant al voltant de la seva conducta delictiva i pròfuga.  
Ruiz-Mateos, que només fa uns dies demanava públicament que sé l’empresonés, ahir mateix va tornar a protagonitzar un altre episodi de no compareixença davant el jutjat que el requeria. La jutge titular va tornar a demanar una ordre de recerca i captura per a l’empresari estafador.
Una de els primeres mesures que va prendre el govern de Felipe González allà pel 1982, va ser expropiar el holding de l’abella que presidia D. José Maria. RUMASA, així es deia el grup d’empreses, era un entramat empresarial que amagava la seva mala situació econòmica amb tot un procediment d’enginyeria comptable on els pagarés anaven i tornaven de les diferents empreses per a que semblés que estaven capitalitzades quan en realitat, el grup, estava en fallida tècnica. Les persecucions que va patir el responsable econòmic del govern de González Miguel Boyer per part de D.José María van ser sonades. Recordo a l’empresari vestit de Superman i també tirant-li un pastís per la cara.
Ruiz-Mareos va tornar a reflotar el grup canviant-li lleugerament el nom Nueva RUMANA i va continuar fent el que sempre havia fet: comprar tot tipus d’empreses en dificultats, principalment del sector del vi i l’alimentació. Finalment l’estafa es va produir quan el grup va emetre una sèrie d’obligacions a un interès força atractiu i que els particulars van adquirir pensant que era un producte segur. Amb aquests diners, sembla que Ruiz-Mateos va comprar diversos hotels de Mallorca que, pel que sembla, tampoc va acabar de pagar. 
 
EL MADRID FA UNA FUGIDA CAP ENDAVANT
Que el Madrid no ha començat bé el campionat de lliga és un fet. 1 punt en dos partits, 2 gols a favor i 3 en contra diuen molt poc d’un equip que la temporada passada va batre tots els rècords d’efectivitat sent el màxim golejador històric i també va aconseguir el rècord de punts.
Està clar que el campionat només ha fet que començar i al Madrid li sobra temps per a remuntar. Ningú s’imagina que els resultats obtinguts fins ara puguin ser una constant durant tota la temporada.
Florentino Pérez s’ha volgut fer callar les crítiques amb la presentació del jugador croata Luka Modric que estava en revel·lia des de feia setmanes amb el seu anterior club, el Tottenham anglès.    
Els 42 milions que pot arribar a pagar el Madrid pel fitxatge semblen excessius per un jugador a qui no coneixia el gran públic i que tampoc no jugava en un dels equips punters de la lliga anglesa. El Periódico, per exemple, titula com a cortina de fum l’actitud del Madrid, ja que, pel que sembla, Florentino no tenia programat presentar-lo tan d’hora. Ja sé sap, si no vols que se parli d’alguna cosa, dóna’ls -hi un altre tema d’interès. 
 
MAS, LA DIADA I EL PACTE FISCAL
Precisament a l’hora de desviar l’atenció informativa els de CDC són autèntics mestres. Que no volen que es parli de retallades, treuen el tema del pacte fiscal per a que sembli que tots els mals que pateix Catalunya són per culpa del finançament que rep des de Madrid.
Davant les envestides independentistes per la diada, el govern català ficarà tota mena d’excuses per no acudir com a tal a la manifestació.      

Diuen Mas i el seu govern que la seva màxima reivindicació és el pacte fiscal i, precisament ahir, Rajoy es va comprometre per carta a estudiar-ho.

Però allò que és una prioritat per als d’aquí  ho deixa de ser quan es traspassen els límits autonòmics. Madrid no vol trencar les relacions amb el govern català, però tampoc té cap intenció de satisfer les seves peticions.
Per a l’esquerra la màxima prioritat és treballar per a que no es perdin més drets i mirar de recuperar els que s’han perdut fins ara que no són pocs. Ahir mateix, fins i tot Herrera va advertir a ERC de les seves prioritats i que s’embarcaran en cap projecte independentista de la ma de Convergència. 
 
GALÍCIA TAMBÉ FARÀ ELECCIONS ANTICIPADES
Núñez Feijoo va anunciar que a Galícia també es faran comicis anticipats el proper 21 d’octubre, coincidint amb les basques. Després de l’anunci de Patxi López era qüestió de temps que el president gallec fes el mateix.
Sembla ser que després de parlar-ho amb Rajoy van decidir que davant la degradació progressiva del PP, millor fer-les a l’octubre que al març de 2013.
El que més m’ha cridat l’atenció és que es digui que l’avançament electoral hagi agafat desprevinguts els partits de l’oposició. Tret de les municipals que sempre són quan toca, cada 4 anys, la resta poden avançar-se sempre que el cap de govern de torn ho consideri necessari, per tant, és obligació dels altres partits estar preparats. Ahir a la SER donaven per fet que el candidat socialista seria Pachi Vázquez (no sé si tindrà res a veure amb Paco, qui va ser alcalde de la Corunya durant diverses legislatures), en canvi el Periódico d¡avui encara no ho dóna per fet.

LES FOTOS DE L'ESTIU. ELS GUANYADORS DE LA CURSA POPUAR D'AMPOSTA II!

RECORDANT JOAQUIM BLUME

Durant les dècades dels anys 50, 60 i 70, l’esport donava poques alegries al règim, tret del Madrid que guanyava un any sí un altre també les Copes d’Europa de futbol i de bàsquet (perdó baloncesto)

Pocs esportistes individuals aconseguien destacar i quan assolien alguna gesta, per petita que fos, se’ls considerava herois nacionals. Per aquella època, en arribar uns mundials o unes olimpíades, les medalles que s’aconseguien eren una o no cap...

Em venen a la memòria alguns d’aquells esportistes: el gimnasta Joaquín Blume, els ciclistes Federico Martin Bahamontes i Luis Ocaña, l’atleta Mariano Haro, els tennistes Manolo Santana i Manolo Orantes, el nedador Santiago Esteva, els boxejadors José Manuel Ibar Urtain, José Legrá i Pedro Carrasco, Guillermo Timoner (que encara que també era ciclista, ho era d’una especialitat ben diferent), el futbolista Luis Suárez, l’esquiador Paquito Fernández Ochoa, el pilot de motos Angel Nieto i pocs més.

El gimnasta Joaquín Blume va guanyar diverses medalles d’or als Jocs del Mediterrani de 1955 celebrats a Barcelona i al Campionat d’Europa de 1957 a París. El seu millor aparell eren les anelles on el seu “crist” és difícil de superar. Va morir prematurament l’any 1959 a l’estavellar-se l’avió d’Iberia on viatjava en companyia de la seva dona i d’altres atletes., que també van morir.  

Federico Martín Bahamontes (l’Àguila de Toledo) va ser el primer espanyol en guanyar un Tour de França l’any 1959 i també va guanyar diversos premis de la muntanya tant al Tour de França com al Giro d’Itàlia.

Mariano Haro era com el Poulidor del ciclisme: quasi sempre quedava segon. Era un bon fondista que destacava, sobre tot, en les proves de cross on acabava amb fang fins les celles. Va participar en campionats del món de cross, europeus d’atletisme i als JJ.OO. de Montreal de 1976. 

Manolo Santana va guanyar dos Rolan Garros (1961 i 1964), un US Open (1965) i un Wimbeldon (1966) Retinc una imatge de l’equip espanyol de la Copa Davis envoltant la famosa “ensaladera”, però que mai van arribar a guanyari. L’equip format per Santana, el català Gisbert, Arilla i Couder va disputar la final a Austràlia l’any 1965.

Manolo Orantes va prendre els testimoni de l’altre Manolo, però al seu palmarès només hi ha dos títols importants: l’obert dels EE.UU. de 1975 i el Màsters de 1976.

El reusenc Santiago Esteva va ser el precursor de la natació espanyola, al menys en el que respecta a medalles. Va ser el primer nedador espanyol que va guanyar una medalla en uns europeus, concretament els celebrats a Barcelona l’any 1970 (de fet en va guanyar 4: 2 de plata i 2 de bronze)

Luis Ocaña (Priego Cuenca) es va haver d’exiliar amb la seva família a França de ben petit. L’any 1970 va guanyar la Vuelta a Espanya i el 73 el Tour de França. Va ser contemporani de tota una llegenda del ciclisme: Eddy Merckx (5 Tours, 5 Giros i una Vuelta) En aquell temps va destacar un equip: la Societat Esportiva Kas amb corredors com Andrés Gandarias, José Manuel Fuente, el Tarangu (2 Vueltas), Domingo Perurena, Miguel María Lasa, José Pesarrodona, etc.  

La boxa era un dels esports més seguits, potser perquè era un dels pocs esports que donava títols mundials. Urtain (el Morrosco de Zestoa), el cubà Legrá i Carrasco van assolit el títols de campions del món de les seves categories.  

Guillermo Timoner era mallorquí i si bé era ciclista, la seva especialitat fa anys que s’ha deixat de practicar. Va ser 6 vegades campió del món de “persecució transmoto”. Després d’ell un ciclista català i de les nostres comarques Miquel Espinós (era fill de Tivenys) també va aconseguir grans resultats: 3r al campionat del món de l’any 1974 i 2n al del 75.

Luís Suárez va jugar amb el Depor abans de fitxar pel Barça que el va traspassar a l’Internazionale de Milà, on fa triomfar. Va guanyar la Pilota d’Or el 1960 (de fet és l’únic jugador nascut a Espanya que la té); amb l’Inter va guanyar la Copa d’Europa de 1964 i, el mateix any, l’Eurocopa amb la selecció espanyola.

Espanya quasi mai ha destacat en proves d’esquí. Per això, quan l’any 1972 PaquitoFernàndez Ochoa va guanyar un or al JJ.OO. d’hivern de Sapporo (Japó), tots van pensar que va ser fruit de la casualitat. Però l’any 1974 fa guanyar una medalla de bronze al campionat del món.

El pilot de motos Angel Nieto ha estat l’espanyol que més títols mundials ha aconseguit: u total de 13 (o 12 + 1, com li agrada dir a ell), però tots en cilindrades petites. Els va guanyar entre 1969 i 1984.