dimarts, 28 d’agost del 2012

RECORDANT JOAQUIM BLUME



Durant les dècades dels anys 50, 60 i 70, l’esport donava poques alegries al règim, tret del Madrid que guanyava un any sí un altre també les Copes d’Europa de futbol i de bàsquet (perdó baloncesto)
Pocs esportistes individuals aconseguien destacar i quan assolien alguna gesta, per petita que fos, se’ls considerava herois nacionals. Per aquella època, en arribar uns mundials o unes olimpíades, les medalles que s’aconseguien eren una o no cap...
Em venen a la memòria alguns d’aquells esportistes: el gimnasta Joaquín Blume, els ciclistes Federico Martin Bahamontes i Luis Ocaña, l’atleta Mariano Haro, els tennistes Manolo Santana i Manolo Orantes, el nedador Santiago Esteva, els boxejadors José Manuel Ibar Urtain, José Legrá i Pedro Carrasco, Guillermo Timoner (que encara que també era ciclista, ho era d’una especialitat ben diferent), el futbolista Luis Suárez, l’esquiador Paquito Fernández Ochoa, el pilot de motos Angel Nieto i pocs més.
El gimnasta Joaquín Blume va guanyar diverses medalles d’or als Jocs del Mediterrani de 1955 celebrats a Barcelona i al Campionat d’Europa de 1957 a París. El seu millor aparell eren les anelles on el seu “crist” és difícil de superar. Va morir prematurament l’any 1959 a l’estavellar-se l’avió d’Iberia on viatjava en companyia de la seva dona i d’altres atletes., que també van morir.  
Federico Martín Bahamontes (l’Àguila de Toledo) va ser el primer espanyol en guanyar un Tour de França l’any 1959 i també va guanyar diversos premis de la muntanya tant al Tour de França com al Giro d’Itàlia.
Mariano Haro era com el Poulidor del ciclisme: quasi sempre quedava segon. Era un bon fondista que destacava, sobre tot, en les proves de cross on acabava amb fang fins les celles. Va participar en campionats del món de cross, europeus d’atletisme i als JJ.OO. de Montreal de 1976. 
Manolo Santana va guanyar dos Rolan Garros (1961 i 1964), un US Open (1965) i un Wimbeldon (1966) Retinc una imatge de l’equip espanyol de la Copa Davis envoltant la famosa “ensaladera”, però que mai van arribar a guanyari. L’equip format per Santana, el català Gisbert, Arilla i Couder va disputar la final a Austràlia l’any 1965.
Manolo Orantes va prendre els testimoni de l’altre Manolo, però al seu palmarès només hi ha dos títols importants: l’obert dels EE.UU. de 1975 i el Màsters de 1976.
El reusenc Santiago Esteva va ser el precursor de la natació espanyola, al menys en el que respecta a medalles. Va ser el primer nedador espanyol que va guanyar una medalla en uns europeus, concretament els celebrats a Barcelona l’any 1970 (de fet en va guanyar 4: 2 de plata i 2 de bronze)
Luis Ocaña (Priego Cuenca) es va haver d’exiliar amb la seva família a França de ben petit. L’any 1970 va guanyar la Vuelta a Espanya i el 73 el Tour de França. Va ser contemporani de tota una llegenda del ciclisme: Eddy Merckx (5 Tours, 5 Giros i una Vuelta) En aquell temps va destacar un equip: la Societat Esportiva Kas amb corredors com Andrés Gandarias, José Manuel Fuente, el Tarangu (2 Vueltas), Domingo Perurena, Miguel María Lasa, José Pesarrodona, etc.  
La boxa era un dels esports més seguits, potser perquè era un dels pocs esports que donava títols mundials. Urtain (el Morrosco de Zestoa), el cubà Legrá i Carrasco van assolit el títols de campions del món de les seves categories.  
Guillermo Timoner era mallorquí i si bé era ciclista, la seva especialitat fa anys que s’ha deixat de practicar. Va ser 6 vegades campió del món de “persecució transmoto”. Després d’ell un ciclista català i de les nostres comarques Miquel Espinós (era fill de Tivenys) també va aconseguir grans resultats: 3r al campionat del món de l’any 1974 i 2n al del 75.
Luís Suárez va jugar amb el Depor abans de fitxar pel Barça que el va traspassar a l’Internazionale de Milà, on fa triomfar. Va guanyar la Pilota d’Or el 1960 (de fet és l’únic jugador nascut a Espanya que la té); amb l’Inter va guanyar la Copa d’Europa de 1964 i, el mateix any, l’Eurocopa amb la selecció espanyola.
Espanya quasi mai ha destacat en proves d’esquí. Per això, quan l’any 1972 PaquitoFernàndez Ochoa va guanyar un or al JJ.OO. d’hivern de Sapporo (Japó), tots van pensar que va ser fruit de la casualitat. Però l’any 1974 fa guanyar una medalla de bronze al campionat del món.
El pilot de motos Angel Nieto ha estat l’espanyol que més títols mundials ha aconseguit: u total de 13 (o 12 + 1, com li agrada dir a ell), però tots en cilindrades petites. Els va guanyar entre 1969 i 1984.