divendres, 7 de desembre del 2012

EL QUE HAURÍEM D’APRENDRE DE LA CRISI



I em dirigeixo a la gent d’esquerres, principalment al PSOE, ja que, avui per avui encara és l’única alternativa possible a la dreta rància i cavernícola que ens governa.
Si es pretén mantenir la lletra O (d’obrer) cal estar al costat de la gent humil, del poble planer i deixar de festejar amb el capital com s’ha fet sovint. S’ha d’aconseguir recuperar el vot del treballador, d’aquell que per a guanyar-se el jornal ha de matinar cada dia (i incloc als petits autònoms que han de pujar la persiana cada dia de l’any)
S’ha de deixar enrere el doble discurs. No es pot dir blanc quan estàs governant i negre quan ets a l’oposició. Així ens estalviaríem que quan s’està a l’oposició se’ns retreguin les polítiques que s’han dut a terme estant al govern i que no sempre han afavorit els interessos dels qui el han votat.
Hem de donar gràcies que la dreta del nostre país estigui més prop de l’extrema dreta que del centre polític. Un exemple ben clar són les polítiques sobre ensenyament que vol portar a terme el Ministre del ram José Iganacio Wert.
Sempre s’ha dit que si el PP treu majoria absoluta és gràcies a Catalunya i Andalusia, les comunitats que, a priori sempre s’han decantat més cap a l’esquerra.
Però sobre tot a Catalunya, el PSC, darrerament ha perdut molt embranzida. En les darreres eleccions generals van ser, per primera vegada, la segona força política després de CiU i a les passades autonòmiques, també per primera vegada, la tercera darrere de CiU i ERC.
Cal retornar la confiança al electorat tradicional i això només es fa amb coherència, honradesa i treball. S’han d’acabar els casos de corrupció. Els corruptes (o presumptes corruptes) no haurien de tenir lloc a un partit d’esquerres) S’hauria d’establir un codi deontològic d’obligat compliment per a tots els militants, però sobre tot per als càrrecs públics.
Els actuals governs neocapitalistes (de Catalunya, Espanya i bona part dels països europeus) han aconseguit retallar-nos drets i llibertats. Quan es retorni al govern (que algun dia passarà) aquests drets i llibertats perduts, s’han de retornar al poble el més aviat possible.
De ben segur que els sindicats de classe pressionaran per a que així sigui. Aquest sindicats no són els enemics dels governs d’esquerres sinó que fan de veu de la consciència.
S’haurà de governar de cara els sindicats i la classe treballadora i de cul al gran capital que ha estat qui ens ha ficat a aquesta crisi.
Els impostos hauran de ser molt més justos i que realment pagui qui més té i no que la càrrega impositiva caigui sobre les nòmines com passa ara.
Les classes mitjanes haurien de tornar a tenir el protagonisme que han tingut al llarg de moltes dècades i tornar a ser el pilar fonamental de la societat.
Per tant, els canvis hauran de ser profunds, però ja que ser valents perquè si s’actua pensant amb el poble, de ben segur que el poble donarà suport al govern en totes les mesures que calgui prendre.
O es transforma la societat de dalt a baix o les diferències socials seran tan grans que mai més hi haurà futur per als nostres fills i nets.          

PAISATGES DE LA NOSTRA TERRA. TORTOSA ANTIGA I MODERNISTA II









LA POLICIA DENUNCIA

El SUP denuncia que los antidisturbios reciben órdenes para que sean más contundentes

El sindicato asegura que el Gobierno busca "un muerto, ya sea policía o ciudadano", para distraer la atención

Política | 28/11/2012 - 18:47h


Madrid. (EFE).- El Sindicato Unificado de Policía (SUP) ha denunciado este miércoles que los antidisturbios reciben órdenes para que sean más contundentes y ha sugerido que el Gobierno está buscando "un muerto, ya sea policía o ciudadano", para distraer la atención y justificar mayor dureza hacia los que protestan por los recortes. Así lo trasmite el SUP en una carta que mañana remitirá al ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, y que ha hecho pública a los medios de comunicación.

En ella, el sindicato mayoritario del colectivo relata que ayer miembros de distintas Unidades de Intervención Policial (UIP) estaban realizando el proceso de reciclaje ordinario en el centro de entrenamiento de Linares (Jaén), donde una televisión grababa el desarrollo de la instrucción.

El jefe de los antidisturbios, el comisario José María Igusquiza, "insistió permanentemente en que había que ser más contundentes, dispuso la realización de prácticas con disparos de pelotas de goma y manifestó su disconformidad con lo 'blandas' que son dichas unidades en algunas de sus actuaciones", asegura el sindicato.

Por ello, tres escudos de protección se rompieron debido al impacto de pelotas de goma, por lo que el SUP deduce que se dieron instrucciones de "vulnerar el protocolo de actuación no disparando al suelo, sino directamente a los escudos para que en el futuro se haga sobre los ciudadanos".

Además, ocho miembros de las UIP resultaron heridos de distinta consideración en tobillos, rodillas, ojos y testículos, y uno de ellos, jefe de una unidad, tuvo que ser trasladado a un centro médico.

El SUP ha remitido al Consejo de Policía -órgano que reúne a la dirección y a los sindicatos- un escrito denunciando estos hechos e incluye fotografías de las lesiones de los agentes.

Según el relato del SUP, la prueba en las que los policías resultaron heridos la realizaron dos grupos, que se posicionaron frente a frente a una distancia de 30 metros siguiendo las órdenes del jefe que les dirigía y se arrojaron pelotas de goma -unas 70 cada grupo- cuando la recomendación es que estos lanzamientos sean a 50 metros y con rebote en el suelo.

El SUP pregunta qué medidas se van a tomar y quién dio la orden y solicita que se abra una información reservada para esclarecer los hechos y depurar responsabilidades.

Según el SUP, lo que ocurrió ayer es una "barbaridad que pretende establecer prácticas de actuación ilegales y peligrosas para los ciudadanos, pudiendo conducir a lamentables consecuencias en el futuro, tanto con graves lesiones físicas para las personas como en desprestigio del Cuerpo Nacional de Policía".

Advierte el sindicato de que si se continúa así, España se situará "más cerca" de la Policía franquista que de la "democrática que tanto trabajo nos costó construir". Como ocurría entonces, vaticina el SUP en su misiva, los policías tendrán que "ocultar" a sus vecinos e hijos su profesión por el "reproche" social que se producirá contra el Cuerpo.

Opina el sindicato que el Gobierno, el ministro, el director general del Cuerpo, Ignacio Cosidó, y algunos mandos policiales "están actuando desde la estrategia de que la Policía sea el escudo, soporte y receptora de una parte del gran malestar social existente por las políticas que aplica el Gobierno".

Sólo así se pueden entender determinadas actuaciones, dice el SUP, quien pregunta al ministro y al Gobierno si están "buscando un muerto en España, sea ciudadano o policía, que distraiga la atención y justifique actuaciones futuras de más contundencia hacia quienes se manifiestan" contra el Ejecutivo.

El sindicato exige a Fernández Díaz que "deje de dar órdenes para colocar a comisarios de su organización religiosa -en alusión al Opus Dei- en determinados puestos de trabajo para los que no han acreditado capacidad profesional suficiente y preocuparse de la actuación de la Policía, de la seguridad de sus miembros y del respeto a los derechos de los ciudadanos".

dijous, 6 de desembre del 2012

EL 6 DE DESEMBRE DE 1978 VAIG VOTAR LA CONSTITUCIÓ



De Humorcillet

Avui, a les pàgines del Periódico, el seu director adjunt Juancho Dumall, pregunta si Votaria avui “sí” a la Constitució?
Primer deixeu-me que us faci uns breus apunts.
Primer que res dir-vos que els temps que corren no tenen res a veure amb l’any 1978. Aquell 6 de desembre era per a mi la primera oportunitat d’anar a votar. Feia poc que s’havia establert la majoria d’edat als 18 anys (fins llavors era als 21) i ja m’havia perdut les legislatives del 77 i del mateix 79.
Tal com s’apropava la data electoral, les meves ànsies d’esdevenir demòcrata anaven en augment. Què podia ser més important que votar la Carta Magna? La llei de lleis que ens permetria deixar enrere la dictadura franquista i encarar un futur ple d’esperança i il·lusió...  
Després d’uns primers anys força esperançadors, que van culminar amb la victòria electoral de Felipe González el 28 d’octubre de 1982, aquella il·lusió es va anar diluint poc a poc.
Després de la seva segona victòria electoral l’any 1986, però pagant el peatge d’obtenir 18 diputats menys (de 202 a 184), Felipe va dir: He entès el missatge”. Encara avui em pregunto quin missatge va entendre...
Han passat 34 anys des de l’aprovació en referèndum de la Constitució i 30 de la gran victòria socialista (la setmana passada el PSOE li va retre un homenatge a Felipe González per a commemorar l’efemèride) i he de dir, sense por a equivocar-me, que ara mateix, estem molt pitjor que llavors.
La situació econòmica, però sobre tot la política ens han portat a un camí de difícil retorn. Tant al sector econòmic i financer, com al polític, la corrupció ha estat el denominador comú., la qual cosa ha fet que els ciutadans d’aquest país, cada dia que passa, estan més decebuts amb la majoria dels nostres dirigents polítics i tota aquesta xusma que sol sortir per televisió per intentar aparentar el que no són.
L’any 2006, s’aprova definitivament un Estatut d’Autonomia de Catalunya retallat. No obstant això, i després d’estar encallat durant 4 anys pel Tribunal Constitucional, aquest, el sentència definitivament i el retalla fins deixar-lo, en alguns punts, reduït a la mínima expressió. Calia tants d’anys d’esforços per a obtenir aquell resultat final? Calia un desgast innecessari per part del President Maragall? Ara mateix, quan es fa un anàlisi de fets consumats només es pot arribar a una resposta possible: ROTUNDAMENT, NO!
Però el pitjor (les coses sempre poden empitjorar) encara estava per arribar. L’any 2011 van ser molts els espanyols que van creure que l’arribada del PP al govern podria suposar un canvi de rumb, sobre tot econòmic per al nostre país. Quan a penes s’ha complit un any, els fets ens han demostrat que no. Els espanyols (i per suposat, els catalans) han batut tots els rècords de pèrdua de drets civils i laborals i llibertats.
L’estocada final (de moment) ha arribat amb la promesa d’espanyolització dels catalans que va anunciar el Ministre Wert fa uns mesos. Voler imposar-nos l’idioma de l’imperi per damunt de la nostra llengua materna, és un disbarat tant gran com el que va significar la mateixa victòria dels populars l’any passat.  
Ara per ara el futur, a diferència de l’any 1978, és del tot imprevisible i, evidentment, gens il·lusionador.
I responent a la pregunta de Juancho Dumall, la meva resposta és NO. Si ara fos votaria NO a la Constitució Espanyola ja que durant tot aquest temps ha demostrat no ser l’eina necessària per a garantir els drets i deures de tots i cada un dels territoris espanyols.
En una paraula, ha estat un FIASCO.  

L'opinió de Cayo Lara, coordinador general de IU.