Les dues forces polítiques que van sortir
guanyadores de les eleccions el passat 25-N van elaborar un document que
pretenien presentar al Parlament de Catalunya com a proposta de resolució.
Tantes i tantes crítiques els han plogut
(fins i tot des de dintre de casa seva) que han hagut de rectificar. En
aquest cas no sé si és correcte dir que rectificar és de savis,
ja que, per gust no ho han fet.
La proposta de resolució era de màxims,
es a dir, era tota una declaració d’intencions de cara a l’obtenció de
l’estat propi. Fins i tot hi va haver que ho va entendre como una proclamació
de independència.
Com he dit, una de els veus crítiques
va sortir del si de la federació nacionalista. Duran i Lleida, el President
del Comitè de Govern d’Unió va posar el crit al cel i va demanar que,
el document, tingues un suport molt més ampli de les diferents forces polítiques
que integren el Parlament.
Autodescartades les dues formacions més
espanyolistes (PPC i C’s), amb la resta de formacions, inclosos a priori
els socialistes, es podria mirar d’arribar a un principi d’acord.
Molt possiblement, amb qui sigui més
fàcil arribar a un pacte és amb ICV-EUA, però sobre tot, amb les CUP que,
durant el debat d’envestidura de Mas ja van dir que ma estesa en referència
a la consulta sobiranista prèvia, si fos el cas, a la proclamació d’independència.
Diuen els qui han elaborat el document,
com excusa de la situació creada, que només es tractava d’un document
de treball. Si era així, potser millor haver-ho dit des d’un principi,
perquè sinó fa sospitar tot el contrari. De totes formes, sembla que, finalment,
han accedit a eliminar qualsevol esment a la independència o l’estat propi.
És del tot cert que quan es redacta un
document de treball, després es poden presentar esmenes de tot tipus que,
poder ser aprovades o rebutjades, segons el seu redactat o intencionalitat.
De totes formes m’agradaria incidir en una cosa que vaig escoltar ahir
pel matí al programa de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio. Sembla ser que
el redactat del document deixava molt que desitjar i el van qualificar
de primer ce carrera. Imagino que durant la carrera, els universitaris,
deuen millorar moltíssim la redacció.
Com a ciutadà que m’he postulat reiterades
vegades a favor de la independència de Catalunya, en nego a caminar de
la ma de CiU. Mai me’n he refiat d’una federació que s’autoproclama
catalanista i ara, fins i tot independentista, i que només es mou per interessos
partidistes per a mantenir el seu estatus de control absolut sobre Catalunya.
Hi ha d’haver un altre camí. La consulta
només ha de ser el principi i, a partir d’aquí, si la voluntat dels catalans
és majoritària cap a l’estat propi, s’hauria d’anar tots junts, sense
cap mena d’imposicions i discriminacions.
El projecte el portem a terme tot junts
o es quedarà en això, en un projecte.
