divendres, 25 de gener del 2013
El PSC denuncia un increment d’1,78 milions d’euros en les obres d’urbanització de la zona del Centre Comercial a Amposta
El grup municipal del PSC ha denunciat un sobre cost d’1.784.951 euros en
les obres d’urbanització del voltant de la zona comercial, projecte conegut
també com Pla de Millora Urbana del
Cementiri. Aquestes obres van ser promogudes conjuntament per una Junta de
Compensació integrada pels propietaris dels terrenys; l’Ajuntament d’Amposta,
que posseeix el 33 % de la superfície, i l’empresa promotora del Centre
Comercial, propietària del 66 % restant.
El projecte inicial tenia un cost de 2.600.662 euros i contemplava diversos capítols de moviments de terres, construcció de clavegueram, pavimentació, abastament d’aigua, subministrament elèctric, enllumenat públic, jardineria, xarxa de reg, senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà i altres partides menors, que suposaven la urbanització completa dels carrers i zones verdes que envolten el centre comercial. La zona urbanitzada en qüestió és el sector que queda delimitat per la C12, l’avinguda Aragonesa, el Cementiri i el Col·legi del Sagrat Cor de Jesús.
Des del Grup Municipal, tal com ha assenyalat el seu portaveu, Antoni Espanya, es va fer un seguiment de les obres per assegurar-se que s’executaven totes les partides previstes inicialment en el projecte, “atès els antecedents d’alguns dels promotors particulars i per vetllar pel bon destí dels prop dels 858.000 euros que l’Ajuntament d’Amposta havia d’aportar com a copropietari del 33 % dels terrenys”. En detectar que algunes de les partides previstes en el projecte inicial no s’havien executat, els socialistes van impugnar la recepció d’obra per part de l’Ajuntament el setembre del 2011. “Durant quinze mesos hem estat esperant una resposta per escrit de l’equip de Govern a la nostra al·legació, que encara no s’ha produït, però gràcies a la nostra insistència finalment, fa pocs dies, en una comissió informativa municipal d’Urbanisme els tècnics municipals ens van informar dels detalls de l’execució de l’obra”, ha apuntat.
Segons Espanya, “la nostra sorpresa fou comprovar que el cost final de l’obra ascendia a 4.385.613 euros, és a dir, 1.784.951 euros més del pressupostat inicialment”. Aquest sobre cost, ha explicat, el justifiquen per problemes d’alimentació elèctrica sobrevinguts amb FECSA, la factura del qual ascendeix a 718.000 euros; per altres partides en concepte d’honoraris tècnics, controls de qualitat, una escultura i una intervenció urbanística a l’avinguda Aragonesa, i per altres increments de partides addicionals del projecte inicial que en conjunt sumen 1.066.203 euros més.
Això vol dir que la xifra final que l’Ajuntament ha aportat al cost de la urbanització ha estat de més d’1.400.000 euros, és a dir, 543.000 euros més del previst inicialment. “Aquests diners han sortit de les butxaques de tots els ampostins i ampostines a través dels seus impostos”, ha lamentat Espanya, que ha subratllat: “No qüestionem els números fets pels tècnics municipals, que ens mereixen la màxima credibilitat, però hem de denunciar la mala planificació d’aquesta obra que ha suposat un increment del 70% respecte al pressupost inicial. Aquesta xifra és injustificable des de qualsevol punt de vista i denota una clara deixadesa de funcions pel que fa a la planificació i el seguiment polític de l’obra”.
Segons els socialistes, un cop més els interessos d’alguns, “en aquest cas dels promotors particulars de l’obra”, han prevalgut sobre els interessos generals, “amb la total connivència de l’alcalde”. “Al final han estat els soferts ciutadans els que a través dels seus impostos han finançat aquest increment exagerat de l’obra, que hem de recordar que beneficia a uns particulars molt concrets”, ha reblat el portaveu socialista.
Per aquest motiu, des del PSC es demana formalment a Manel Ferré que clarifiqui aquest sobre cost elevadíssim del projecte inicial i que doni explicacions els més aviat possible “en benefici de la transparència que els recursos públics es mereixen especialment en uns moments com els actuals”.
El projecte inicial tenia un cost de 2.600.662 euros i contemplava diversos capítols de moviments de terres, construcció de clavegueram, pavimentació, abastament d’aigua, subministrament elèctric, enllumenat públic, jardineria, xarxa de reg, senyalització vertical i horitzontal, mobiliari urbà i altres partides menors, que suposaven la urbanització completa dels carrers i zones verdes que envolten el centre comercial. La zona urbanitzada en qüestió és el sector que queda delimitat per la C12, l’avinguda Aragonesa, el Cementiri i el Col·legi del Sagrat Cor de Jesús.
Des del Grup Municipal, tal com ha assenyalat el seu portaveu, Antoni Espanya, es va fer un seguiment de les obres per assegurar-se que s’executaven totes les partides previstes inicialment en el projecte, “atès els antecedents d’alguns dels promotors particulars i per vetllar pel bon destí dels prop dels 858.000 euros que l’Ajuntament d’Amposta havia d’aportar com a copropietari del 33 % dels terrenys”. En detectar que algunes de les partides previstes en el projecte inicial no s’havien executat, els socialistes van impugnar la recepció d’obra per part de l’Ajuntament el setembre del 2011. “Durant quinze mesos hem estat esperant una resposta per escrit de l’equip de Govern a la nostra al·legació, que encara no s’ha produït, però gràcies a la nostra insistència finalment, fa pocs dies, en una comissió informativa municipal d’Urbanisme els tècnics municipals ens van informar dels detalls de l’execució de l’obra”, ha apuntat.
Segons Espanya, “la nostra sorpresa fou comprovar que el cost final de l’obra ascendia a 4.385.613 euros, és a dir, 1.784.951 euros més del pressupostat inicialment”. Aquest sobre cost, ha explicat, el justifiquen per problemes d’alimentació elèctrica sobrevinguts amb FECSA, la factura del qual ascendeix a 718.000 euros; per altres partides en concepte d’honoraris tècnics, controls de qualitat, una escultura i una intervenció urbanística a l’avinguda Aragonesa, i per altres increments de partides addicionals del projecte inicial que en conjunt sumen 1.066.203 euros més.
Això vol dir que la xifra final que l’Ajuntament ha aportat al cost de la urbanització ha estat de més d’1.400.000 euros, és a dir, 543.000 euros més del previst inicialment. “Aquests diners han sortit de les butxaques de tots els ampostins i ampostines a través dels seus impostos”, ha lamentat Espanya, que ha subratllat: “No qüestionem els números fets pels tècnics municipals, que ens mereixen la màxima credibilitat, però hem de denunciar la mala planificació d’aquesta obra que ha suposat un increment del 70% respecte al pressupost inicial. Aquesta xifra és injustificable des de qualsevol punt de vista i denota una clara deixadesa de funcions pel que fa a la planificació i el seguiment polític de l’obra”.
Segons els socialistes, un cop més els interessos d’alguns, “en aquest cas dels promotors particulars de l’obra”, han prevalgut sobre els interessos generals, “amb la total connivència de l’alcalde”. “Al final han estat els soferts ciutadans els que a través dels seus impostos han finançat aquest increment exagerat de l’obra, que hem de recordar que beneficia a uns particulars molt concrets”, ha reblat el portaveu socialista.
Per aquest motiu, des del PSC es demana formalment a Manel Ferré que clarifiqui aquest sobre cost elevadíssim del projecte inicial i que doni explicacions els més aviat possible “en benefici de la transparència que els recursos públics es mereixen especialment en uns moments com els actuals”.
STOP LLEI WERT: La massificació a les aules de primària
Segons el Ministre d’Educació Wert l’augment de ràtio a les
aules és positiu per a l’alumnat perquè es socialitzen millor i per als mestres
perquè tenir més alumnes a l’aula implica estar més ocupats i evitar la monotonia
i l’avorriment. Segons algun regidor del nostre ajuntament de Vinaròs, l’augment
de ràtio afavoreix que els pares i mares puguen triar el centre educatiu dels
seus fills i filles. Pensem que la realitat és ben diferent i que un augment de
ràtio només en Infantil suposa, entre altres coses:
Els centres i les aules en concret no estan adequades per
atendre les necessitats de l’alumnat. No disposar de suficient espai per a
organitzar les activitats metodològiques pròpies de l’etapa com ara el treball
per racons, en petits grups, el joc lliure, treball en formats grans com din A3
molt adients per a les característiques dels alumnes d’Infantil, etc. la qual
cosa repercuteix en l’estat d’ànim dels xiquets i xiquetes que es mostren més
neguitosos i irascibles.
El treball d’hàbits d’autonomia i higiene personal tant bàsic i
important en aquesta etapa es veu afectat entre altres motius perquè, s’augmenta
el temps dedicat a aquestes activitats i, en conseqüència es resta d’altres
aprenentatges, convertint a l’escola en un centre assistencial més que
educatiu; un exemple és que tenim dos vàters a cada aula per a més de 25
alumnes.
Les característiques dels nens d’aquesta etapa fan difícil que
siguin capaços de mantenir el temps d’espera sense que es creen conflictes
entre ells. Un altre exemple és quan un grup de xiquets i xiquetes està al bany
i altres esperen fora, l’atenció de la mestra o mestre està dividida.
Els mestres ens trobem amb la dificultat d’atendre i
adaptar-nos a molts i diferents ritmes d’aprenentatge. Per tant, el ritme
d’aprenentatge es veu ralentitzat degut a la diversitat que trobem dintre d’un
aula i del poc temps que disposem amb tanta massificació. Si a més, ens trobem
amb alumnat amb Necessitats Educatives Especials, les dificultats per
atendre’ls correctament s’agreugen.
Encara que no ho sembla, l’Etapa d’Educació Infantil és
fonamental i implica la construcció dels pilars sobre els quals es sustentaran
els futurs aprenentatges de les etapes posteriors. Us convidem a fer una
reflexió sobre aquestes qüestions que plantegem i la seua relació amb la
qualitat de l’educació que de tant es parla i tant ens preocupa a nosaltres,
els professionals que treballem per millorar-la cada dia i que ens trobem cada
vegada amb més detractors i detractores en els diferents estaments de la
societat actual.
Assemblea de Professors
Baix Maestrat contra les retallades
dijous, 24 de gener del 2013
TRENCAMENT AL PSC
De Ferreres al Periódico de Catalunya. |
Ahir, 5 diputats i diputades del PSC
van trencar la disciplina de vot del partit i no van votar la resolució
sobre el dret a decidir perquè considerava Catalunya com a subjecte
polític i jurídic sobirà. Després de llargues i àrdues negociacions,
la cúpula socialista encapçalada pel seu primer secretari Pere Navarro,
va presentar un text alternatiu on es rebaixaven considerablement les pretensions
de Catalunya sobre el dret a decidir.
Els 5 diputats díscols van ser Àngel
Ros, Marina Geli, Joan Ignasi Elena,
Rocio Martínez Sempere i l’ebrenca Núria Ventura.
El no vot dels 5 diputats demostra la divisió interna que pateix
en aquests moments el PSC. Com diu la dita, a gos flac tot són puces.
O dit d’una altra manera, quan les coses van malament, encara poden
anar pitjor.
Si en les passades eleccions el PSC va
tenir els resultats més dolents de la seva història, algú pot esperar que
pugui tenir una revifada els propers mesos o anys? Jo no.
Fa temps que parlo de la situació del
PSC i del que hauria de fer per a sortir de la crisi (interna i externa)
que està patint. Perquè les crisis dels partits no només consisteixen en
picabaralles internes entre els seus dirigents, també, la mala maror, influeix
molt directament en els resultats electorals. Qui vota un partit que no
té endreçada la seva pròpia casa?
Sembla ser que la ideòloga de
l’actual situació del PSC es mou a l’ombra. Evidentment si estic emprant
formes femenines no es pot tractar del seu Primer Secretari. Llavors,
de qui es tracta? Segur que tots ho heu endevinat: de la Carme Chacón.
La cap de llista socialista al Congrés
dels Diputats de les dues darreres eleccions es postula des de fa temps
per a dirigir el PSOE, per tant, no ha de ser massa catalanista
si vol, un dia, vol ocupar la cadira de braços d’Alfredo Pérez Rubalcaba.
Des de la seu de Ferraz (cap i casal
dels socialisme espanyol) no es veu en bons ulls tota la situació política
catalana. El sostre màxim al que pensen arribar els socialistes és l’Espanya
federal i, cal recordar-ho, ja els va costar prou acceptar aquesta idea.
Però aconseguir un Espanya federal passa, inexorablement, per canviar la
Constitució espanyola, la qual cosa, xoca de forma irremeiable amb l’idea
que té el PP sobre com s’ha de vertebrar l’estat espanyol.
Aquest matí, 4 dels 5 diputats que ahir
van optar per no votar han passat pels micròfons de Catalunya Ràdio per
a debatre l’actual situació del socialisme català. En front es trobava
el portaveu parlamentari Maurici Lucena defensant, com no
podia ser d’una altra manera, una postura totalment oposada. Curiosament,
des del Twitter del PSC només s’anunciava la presència d’aquest
darrer. Les suspicàcies dels periodistes els ha fet dir si els 5 diputats
que ahir no van votar, ja se’ls havia fet fora del partit aquesta mateixa
nit.
El cert és que no sé si els faran fora
o marxaran ells de forma voluntària, però del que no hi ha dubte és que
la crisi oberta és gravíssima. Tant, que bé pot crear una fragmentació
del PSC. El que està per veure és que decidiran els militants que no sé
senten representats per l’actual cúpula del PSC (aquí hauria pogut parlar
en primera persona)
De moment, sembla que algun, com per
exemple Joan Alginet de Deltebre ja ha anunciat que se’n
va. Previsiblement serem molts els qui acabarem abandonant el partit més
aviat que tard.
Des de la seva creació, el PSC era (en
teoria) un partit diferenciat del PSOE. A partir d’ara podria perfectament
transformar-se en la federació catalana dels socialistes espanyols.
Personalment no em sento atret pel partit
que va crear l’Ernest Maragall, però la meva decisió dependrà de com evoluciona
la situació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)