 |
| De Ferreres al Periódico de Catalunya. |
Ahir, 5 diputats i diputades del PSC
van trencar la disciplina de vot del partit i no van votar la resolució
sobre el dret a decidir perquè considerava Catalunya com a subjecte
polític i jurídic sobirà. Després de llargues i àrdues negociacions,
la cúpula socialista encapçalada pel seu primer secretari Pere Navarro,
va presentar un text alternatiu on es rebaixaven considerablement les pretensions
de Catalunya sobre el dret a decidir.
Els 5 diputats díscols van ser Àngel
Ros, Marina Geli, Joan Ignasi Elena,
Rocio Martínez Sempere i l’ebrenca Núria Ventura.
El no vot dels 5 diputats demostra la divisió interna que pateix
en aquests moments el PSC. Com diu la dita, a gos flac tot són puces.
O dit d’una altra manera, quan les coses van malament, encara poden
anar pitjor.
Si en les passades eleccions el PSC va
tenir els resultats més dolents de la seva història, algú pot esperar que
pugui tenir una revifada els propers mesos o anys? Jo no.
Fa temps que parlo de la situació del
PSC i del que hauria de fer per a sortir de la crisi (interna i externa)
que està patint. Perquè les crisis dels partits no només consisteixen en
picabaralles internes entre els seus dirigents, també, la mala maror, influeix
molt directament en els resultats electorals. Qui vota un partit que no
té endreçada la seva pròpia casa?
Sembla ser que la ideòloga de
l’actual situació del PSC es mou a l’ombra. Evidentment si estic emprant
formes femenines no es pot tractar del seu Primer Secretari. Llavors,
de qui es tracta? Segur que tots ho heu endevinat: de la Carme Chacón.
La cap de llista socialista al Congrés
dels Diputats de les dues darreres eleccions es postula des de fa temps
per a dirigir el PSOE, per tant, no ha de ser massa catalanista
si vol, un dia, vol ocupar la cadira de braços d’Alfredo Pérez Rubalcaba.
Des de la seu de Ferraz (cap i casal
dels socialisme espanyol) no es veu en bons ulls tota la situació política
catalana. El sostre màxim al que pensen arribar els socialistes és l’Espanya
federal i, cal recordar-ho, ja els va costar prou acceptar aquesta idea.
Però aconseguir un Espanya federal passa, inexorablement, per canviar la
Constitució espanyola, la qual cosa, xoca de forma irremeiable amb l’idea
que té el PP sobre com s’ha de vertebrar l’estat espanyol.
Aquest matí, 4 dels 5 diputats que ahir
van optar per no votar han passat pels micròfons de Catalunya Ràdio per
a debatre l’actual situació del socialisme català. En front es trobava
el portaveu parlamentari Maurici Lucena defensant, com no
podia ser d’una altra manera, una postura totalment oposada. Curiosament,
des del Twitter del PSC només s’anunciava la presència d’aquest
darrer. Les suspicàcies dels periodistes els ha fet dir si els 5 diputats
que ahir no van votar, ja se’ls havia fet fora del partit aquesta mateixa
nit.
El cert és que no sé si els faran fora
o marxaran ells de forma voluntària, però del que no hi ha dubte és que
la crisi oberta és gravíssima. Tant, que bé pot crear una fragmentació
del PSC. El que està per veure és que decidiran els militants que no sé
senten representats per l’actual cúpula del PSC (aquí hauria pogut parlar
en primera persona)
De moment, sembla que algun, com per
exemple Joan Alginet de Deltebre ja ha anunciat que se’n
va. Previsiblement serem molts els qui acabarem abandonant el partit més
aviat que tard.
Des de la seva creació, el PSC era (en
teoria) un partit diferenciat del PSOE. A partir d’ara podria perfectament
transformar-se en la federació catalana dels socialistes espanyols.
Personalment no em sento atret pel partit
que va crear l’Ernest Maragall, però la meva decisió dependrà de com evoluciona
la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada