6 EXTRAORDINARIS GOLS, 6

Perdoneu-me que faci ús d’un terme taurí, però penso que l’ocasió s’ho val. No importa el rival que tenia davant, com tampoc m’importa el rival contra qui va jugar el Madrid, equip i resultat amb qui vull comparar la darrera victòria del Barça.

Alexis Sánchez, Messi, Villa, Iniesta, Tello i Piqué van ser, per aquest ordre els golejadors del Barça 6, Getafe 1. El dia anterior, el Madrid havia guanyat el Sevilla per un 4-1 amb 3 gols de Cristiano Ronaldo. Segons es va explicar, feia més de 20 anys que al Barça no marcaven 6 jugadors diferents (com aquell que diu, mig equip)

La passada jornada, després de que Cristiano Ronaldo marqués 3 gols, Messi li va respondre amb un pòquer. Ahir només en va marcar un. La pregunta és: ha d’estar Messi pendent del que fa el jugador del Madrid? O el que importa és que el Barça pugui anar guanyant partits, al menys fins que, matemàticament, pugui tenir la lliga guanyada?

Si Messi ahir només va fer un gol, no va ser per manca de ganes de fer-ne més. El partit va anar com va anar i, el resultat final, així com l’autoria dels gols, ja no la pot canviar ningú. Dit això, però, penso que és molt positiu que 6 jugadors diferents hagin pogut marcar. Diuen que els davanters viuen del gol i massa jugadors del Barça portaven força temps sense poder-ho fer. De fet, si el Barça està on està és, en bona part, pels gols de Messi. Messi ha de continuar marcant i segur que ho farà, però en el tram final de la lliga, la copa i la Champions, és important que la resta de jugadors també puguin veure porta.

El gol d’ahir de Alexis va significar el primer gol que feia a la lliga aquesta temporada; Villa també feia temps que no marcava, segurament per la manca de continuïtat; Iniesta, tots ho sabem, no és un golejador, però de vegades, els seus gols són claus; Tello és un jugador que m’agrada especialment, fins i tot més que Cuenca i, quan juga, aprofita molt bé el temps; i Piqué, a la seva...

Qui es va quedar sense marcar? Evidentment Pedro. Sembla ser que Pedro està molt més motivat quan juga amb la Roja que no quan ho fa amb el Barça. Sense anar més lluny, dimecres contra l’Uruguai en va fer dos. També Cesc va marca amb Espanya i ahir també es va quedar sense fer-ho, però el jugador d’Arenys ha anat marcant al llarg del campionat i, per tant, la seva situació no és tan preocupant com la de Pedro i, sobre tot, la d’Alexis.

Acabaré amb Cristiano Ronaldo. És del tot evident que està tirant del carro del Madrid. La seva manera de ser el portarà a fer-ho fins que vegi que ja no s’hi pot fer res. Mentre continuarà lluitant per la Pilota d’Or. El seu ego el motivarà com mai. Però tot això se’n pot anar en orris només que vegi que les coses no li surten com s’esperava degut a que el Barça i Messi  s’allunyin fins a un límit inabastable.    

SETÈ ASSAIG DELS XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. PILAR DE 4!

Querida Ana Mato

Por: Ángel S. Harguindey | 02 de febrero de 2013  (Publicat al diari el País)


Di que sí, Ana Mato, hicíste muy bien en separarte de Jesús Sepúlveda. Si tu marido no es capaz de valorar en toda su medida tus esfuerzos para celebrar su cumpleaños, las horas que dedicaste a escoger los detalles de la fiesta, esos confetis -desde luego decir ahora que costaron 4.680 euros es una ordinariez, como lo es indagar si los pagó Pablo, Álvaro o Francisco, los de la Gürtel, eso es más típico de botiguers que de la Unidad de Delitos Económicos y Fiscales de la Policía Nacional-, lo dicho, si no supo apreciar tus desvelos, entonces es que no te merece. Una duda, Mato: ¿los confetis también eran de Louis Vuitton?
Y luego vino lo del cumple de la niña. Fue el 9 de junio de 2001 -me acuerdo como si fuera ayer- y la decoración del jardín con globos fue total: un arco de aire de seis metros, dos arcos flotantes de cinco metros, cuatro flores de 70 centímetros cada una, la figura de un payaso de 1,60 metros de altura (que detallazo que la figura del payaso no superara la de Jesús, tu marido), un grupo de teatro y unos cuantos globos. Pero no acaba aquí la cosa, querida. La fiesta de cumple del año siguiente costó el triple que la del 2001. Eso es poderío, y que no nos vengan ahora otra vez con que la pagaron lo de la Gürtel, ¡qué pesados!, lo que importa es la imaginación. ¿A quién sino a ti se le iba a ocurrir incluir cuatro margaritas de 2,5 metros de altura, un arco en el porche y una columna en la entrada, y todo por 1.210 euros? Hija, de verdad, no te valoran. ¿Y lo de las 15 columnas de 2,5 metros de altura que costaron 1.200 euros más IVA en la fiesta de la primera comunión de una de tus hijas? ¿Es eso dinero? Por Dios, si como quien no quiere la cosa habías reconstruido el Partenon en Pozuelo.
Y después, lo de los viajes: que si os fuísteis -tu y los niños- a Jerez, a Santiago, a Tenerife, a Dublin o a Suiza a cuenta de los de la Gürtel, que si alquilásteis un coche en Jerez, ¿y qué querían, que fuérais andando a todas partes? ¿No decían que viajar enriquecía la cultura? Seguro que en Dublin fuísteis a la casa de Jonathan Swift y que por las noches le leias a los niños el Ulises. Si es que todo les parece mal. Y otra vez lo de los botiguers: que si en 2002 los gastos de viaje de la family fueron 14.392 euros, que si el año anterior fueron 11.822, en fin hija, que cuando se tiene poca educación siempre se saca a relucir lo del dinero, ¡qué obsesión!
Menos mal que Mariano sí te valora y te ha dado el cargazo que tienes, corazón. Si tu de Sanidad siempre fuiste muy apañada, no había nada más que ver lo limpios que iban tus hijos al colegio. ¿Y lo del comité de Bioética? Menudo tanto te has apuntado, hija. ¿Es que a nadie se le había ocurrido antes nombrar a un catedrático como Nicolás Jouve para tal conjunto de cerebrines? Pues no, al parecer no, y mira que es brillante. ¿A quién se le ocurrió afirmar públicamente que la empresas de refrescos investigan con cadáveres de fetos abortados para buscar edulcorante? Pues a Nicolás. Y aquí, como si nada. Si es que hay mucha envidia. En fin, Ana, que no te quiero cansar mas. Un beso muy fuerte de tu amiguita del alma. 

María Dolores.

ELS CASTELLS, UNA TRADICIÓ FORANA

Un dia de fa quasi 4 anys, mon fill Albert em va dir que s’havia fet casteller. Davant la meva sorpresa em va dir: No m’has dit sempre que tenim que estimar els nostres tradicions?  I jo li vaig respondre: Les que ens son pròpies, no les dels altres territoris de Catalunya.

Quan l’Albert i la Núria van tenir el primer contacte amb els Castellers de la Sagrada Família de Barcelona, la Meritxell, que també és d’Amposta, ja feia uns quants anys que hi estava. Després altres noies d’Amposta anirien recalant a la mateixa colla. Ara mateix en són 8, més un noi de Sant Jaume d’Enveja.

L’afició als castells és enganxosa. A part, es cultiven diversos valors, com ara l’amistat, el treball en equip, el sacrifici, la superació, la constància... Amb tots aquest ingredients, no ens ha de semblar gens estrany que un dia, l’Albert, pensés en portar la tradició castellera a les Terres de l’Ebre. Així va ser com va començar a agafar cos la colla castellera dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que, després de fer un taller sobre castells a Deltebre a finals del mes de novembre, va reunir joves de les 3 poblacions deltaiques.

El que desconeixien però, és que a l’Ametlla de Mar també s’estava formant una colla castellera i, encara que fos per poc, els portaven un lleuger avantatge. Es podria comparar amb aquella cançó de Mecano que explicava la historia del capità Scott que quan va arribar al Pol Sud es va trobar la bandera noruega que havia plantat poques setmanes abans Roald Amundsen.

Los Xics Caleros, que és com s’anomena la colla de l’Ametlla de Mar, van ser batejats diumenge passat dintre dels actes de les festes majors de la Candelera, la patrona del poble mariner. A l’esdeveniment hi van assistir com a padrins representants de les colles Xiquets del Serrallo (de Tarragona) i Castellers de Vilafranca, així com una nodrida representació dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que van col·laborar activament fent pinya, que, en l’argot casteller, és el grup de persones que subjecten la base del castell. L’expectació va ser tan gran que pràcticament no hi va faltar cap mitjà de comunicació relacionat amb les nostres comarques.  

De moment, els Xiqüelos i Xiqüeles d’Amposta continuen amb els assajos cada dissabte per la tarda, alternant el Casal d’Amposta i el Maset de Deltebre. La colla ha anat ampliant el nombre de membres, així com les poblacions de procedència. Ara mateix, a part dels iniciadors, hi ha components de Vinaròs (un d’ells, Xavier Fontelles, va ser  cap de colla dels Castellers de Sant Boi), la Ràpita, Tortosa, la Sénia i la Galera. De tant en tant, també hi col·laboren membres de la colles de Barcelona de la Sagrada Família i de la Vila de Gràcia i, diumenge passat, durant el bateig dels Xics Caleros, es van oferir els Xiquets del Serrallo. A part de les colles estrictament castellers també han mostrat el seu interès grups de dolçainers i tabalers.

Perquè a diferència de la resta de colles existents arreu de Catalunya, als Xiqüelos i Xiqüeles del Delta els acompanyarà un grup de dolçainers en lloc dels tradicionals grups de gallers. El color de la camisa que, a l’igual que els equips esportius diferencia unes colles de les altres, serà el blau i l’escut, a hores d’ara encara està per escollir.

Precisament, sobre l’escut, s’ha fet un concurs on, finalment, s’hi van presentar més de 20 propostes, entre les quals, s’escollirà el que identificarà a la colla.

Com es pot comprovar, l’èxit està assegurat abans de començar. Ara només falta debutar (en una data encara per concretar) i la continuïtat que ha de tenir qualsevol tipus d’associació.

Com diu l’eslògan casteller: Força, sacrifici, valor i seny!