La immensa majoria d'empresaris honestos d'aquest país haurien de corejar un famós lema del 15-M i dedicar-lo fent botifarra a la cúpula de la patronal: «¡Que no ens representen, que no!». La CEOE, que tantes lliçons dóna sobre l'esforç i l'austeritat dels altres, arrossega un present obscur i un historial impresentable. És una organització que ja està trigant a obrir les finestres, netejar a sota les alfombres i demanar públicament disculpes a la societat.
La trajectòria dels seus últims dirigents és per fer-s'ho mirar. José María Cuevas, el seu històric president, ni tan sols va ser empresari; el seu fill (finalment un emprenedor a la família) acaba de ser detingut en una operació contra el blanqueig de capitals. El seu successor, Gerardo Díaz Ferrán, és a la presó, acusat de gravíssims delictes; és el mateix morós que no pagava als seus empleats però que tenia diners per donar diversos centenars de milers d'euros a Fundescam que es van gastar en la campanya electoral de la seva amiga, la regeneradora Esperanza Aguirre. I qui va substituir Díaz Ferrán, Juan Rosell, ha tingut aquesta setmana dues relliscades cada una de les quals justificaria per separat una dimissió. La primera, assegurar que aquests 7,5 milions d'euros en «donacions» que apareixen registrats als presumptes papers de Bárcenas tenen poca credibilitat perquè són «quantitats ridícules» (¿quants zeros fan falta perquè els donatius s'assemblin als de veritat?). La segona, negar les xifres d'atur. Per a la marca Espanya, és ideal que el president dels empresaris qüestioni l'estadística oficial.
Rosell també va deixar anar divendres a la SER una frase per emmarcar: «A l'empresa pública ni es controla ni s'avalua». El 2010, la CEOE va gestionar 587 milions d'euros. Per comparar, el pressupost del Congrés i del Senat (141 milions entre les dues cambres) no arriba ni a la meitat de la meitat. El 68% d'aquests fons, uns 400 milions, són subvencions, pagades pels contribuents. La major part dels seus diners són públics, però els seus comptes són opacs. La CEOE només presenta anualment un mínim resum, amb menys detalls que el tauler de control d'un Seat Panda i només de la cúpula central. Parlem d'una organització que compta amb nou vicepresidents, una junta directiva de 221 membres, 486 seus per tot Espanya i 3.729 empleats. Són els mateixos que pregonen l'austeritat, titllen de ganduls els funcionaris i critiquen la «mastodòntica» Administració. Són també els que demanaven abaratir l'acomiadament però van aprovar una indemnització d'1,9 milions d'euros per a un dels seus exdirectius.
El PP va plantejar aquesta setmana que la futura llei de transparència afecti també partits i sindicats, com a receptors de diner públic. M'afegeixo a la proposta, però que l'ampliïn a la patronal.
Ignacio Escolar.
