L’actual situació del país, sembla que
en lloc de trobar una sortida, cada cop s’embolica més. Cada dia que passa
surten a la llum casos nous o novetats de casos que ja fa anys que deambulen
pels jutjats sense que hi hagi una resposta contundent per part dels encarregats
d’impartir justícia.
Entre els casos nous o els que presenten
novetats, hi podem trobar:
PRESSUPOSTOS GENERALITAT.- Sembla ser
que difícilment es podran arribar a fer uns pressupostos per al 2013. Les
exigències de l’Estat Central els condicionen de tal manera que el govern
català s’està plantejant en prorrogar els de l’any passat. També sé suposa
que els d’ERC, finalment, no els hi posaran fàcil. Saben que si recolzen
els pressupostos significa beneir les retallades i, per tant, desgast polític;
tant si se’n aproven uns de nous, com si s’han de prorrogar els de l’any
passat que, evidentment, també ha de comptar amb l’aprovació del Parlament.
Com deia l’altre dia el líder d’Unió Duran i Lleida (els Descol·locat),
de fet, el govern central actua com a virrei. No ens ho posaran gens fàcil.
ALÍCIA I MOSSOS D’ESQUADRA.- Segurament
es tracta d’un dels casos més estranys i enrevessats que ha donat la política
catalana en molts d’anys. D’aquells casos que requereix un esquema per
a poder-lo entendre i, això, sempre que es disposi de tota la informació
necessària.
Ens els darrers dies s’ha produït un
foc creuat entre la líder del PPC i el màxim responsable de la policia
autonòmica. Tot va començar quan l’Alicia va anunciar que renunciava a
la protecció que li feien els Mossos i que sol·licitava la de la Policia
Nacional. Segons ella, havia perdut la confiança en la policia catalana
per què va veure el seu cap prop de l’agència de detectius Método 3 poc
abans de ser detingut el seu cap, la qual cosa li va fer sospitar que hi
havia una bona relació entre tots dos.
Els directors generals així com d’altres
càrrecs de confiança estan nomenats pel govern de torn entre els professionals
(o no) més propers, però (i sense que això hagi de ser precisament així)
quan governa CiU les relaciones entre els diferents consellers i els seus
subordinats més directes, les relacions són més de vassallatge que no el
que és estrictament necessari entre un càrrec polític i un alt funcionari.
SUBVENCIONS AGRÀRIES.- Des del govern
central s’està donant una tornada de rosca més a les ja de per si tenses
relacions entre Catalunya i Espanya. La darrera pensada del govern del
PP ha estat advertir al govern d’aquí que no pagaran els ajuts que arriben
des d’Europa per a l’agricultura i ramaderia si no compleixen amb el
límit del dèficit.
I dic jo que té que veure si el govern
compleix per a pagar els ajuts als nostres pagesos i ramaders. Segons l’opinió
de la SER aquest tema donarà molt de parlar durant els propers dies i no
deixa de ser un altre front obert entre els múltiples que ja existeixen.
LES PRINCIPALS EMPRESES I LA GÜRTEL.-
Estirant i estirant dels fils, finalment, s’està arribant al fons de la
qüestió. Els darrers dies s’han destapat les fosques relacions entre les
principals empreses constructores del país i els governs del PP de València,
Mallorca i Madrid, principalment. Sembla que ja ha quedat clar que els
populars es van està finançant il·lícitament gràcies a les comissions que
els hi donaven les empreses constructores que obtenien obra pública pagada
gràcies als impostos dels ciutadans (això us ha de quedar clar)
Per als qui siguin profans en el tema,
us explicaré com funciona un concurs públic per a construir un equipament.
Després de publicar el plet de condicions, les empreses constructores interessades
presenten les seves ofertes en sobres tancats, així com les condicions
que ofereixen: durada de l’execució, temps de garantia, etc. Les pliques
(així s’anomenen) s’obren en públic i, normalment, hi estan presents
representants de les diferents empreses que s’han presentat al concurs.
D’aquí només s’extrau la informació objectiva. Posteriorment es reuneix
la comissió de valoració i després d’avaluar (sé suposa de que forma rigorosa)
les ofertes, es decanta, subjectivament, per una de totes. El resultat
no és sempre de conformitat i, una bona part de les vegades s’acaba per
presentar al·legacions.
L’empresa a qui sé li acaba atorgant
el contracte, sempre és una de les que han presentat una millor oferta
econòmica (sense caure en la temeritat, la qual cosa i de forma automàtica,
desqualificaria a l’empresa) Normalment l’empresa que en surt guanyadora
sempre sol ser de la corda del govern de torn i, aquest, en compensació
als seus serveis, li permet fer unes millores a l’execució no previstes
inicialment la qual cosa por inflar considerablement el pressupost inicial
i d’aquí és d’on xuclen tots.
Compreneu?
