dijous, 14 de març del 2013

QU’EST -CE QUE C’EST CE MERDER?



L’actual situació del país, sembla que en lloc de trobar una sortida, cada cop s’embolica més. Cada dia que passa surten a la llum casos nous o novetats de casos que ja fa anys que deambulen pels jutjats sense que hi hagi una resposta contundent per part dels encarregats d’impartir justícia.
Entre els casos nous o els que presenten novetats, hi podem trobar:  
 
PRESSUPOSTOS GENERALITAT.- Sembla ser que difícilment es podran arribar a fer uns pressupostos per al 2013. Les exigències de l’Estat Central els condicionen de tal manera que el govern català s’està plantejant en prorrogar els de l’any passat. També sé suposa que els d’ERC, finalment, no els hi posaran fàcil. Saben que si recolzen els pressupostos significa beneir les retallades i, per tant, desgast polític; tant si se’n aproven uns de nous, com si s’han de prorrogar els de l’any passat que, evidentment, també ha de comptar amb l’aprovació del Parlament. Com deia l’altre dia el líder d’Unió Duran i Lleida (els Descol·locat), de fet, el govern central actua com a virrei. No ens ho posaran gens fàcil.   
 
ALÍCIA I MOSSOS D’ESQUADRA.- Segurament es tracta d’un dels casos més estranys i enrevessats que ha donat la política catalana en molts d’anys. D’aquells casos que requereix un esquema per a poder-lo entendre i, això, sempre que es disposi de tota la informació necessària.
Ens els darrers dies s’ha produït un foc creuat entre la líder del PPC i el màxim responsable de la policia autonòmica. Tot va començar quan l’Alicia va anunciar que renunciava a la protecció que li feien els Mossos i que sol·licitava la de la Policia Nacional. Segons ella, havia perdut la confiança en la policia catalana per què va veure el seu cap prop de l’agència de detectius Método 3 poc abans de ser detingut el seu cap, la qual cosa li va fer sospitar que hi havia una bona relació entre tots dos.
Els directors generals així com d’altres càrrecs de confiança estan nomenats pel govern de torn entre els professionals (o no) més propers, però (i sense que això hagi de ser precisament així) quan governa CiU les relaciones entre els diferents consellers i els seus subordinats més directes, les relacions són més de vassallatge que no el que és estrictament necessari entre un càrrec polític i un alt funcionari.
  
SUBVENCIONS AGRÀRIES.- Des del govern central s’està donant una tornada de rosca més a les ja de per si tenses relacions entre Catalunya i Espanya. La darrera pensada del govern del PP ha estat advertir al govern d’aquí que no pagaran els ajuts que arriben des d’Europa per a l’agricultura i ramaderia si no compleixen amb el límit del dèficit.
I dic jo que té que veure si el govern compleix per a pagar els ajuts als nostres pagesos i ramaders. Segons l’opinió de la SER aquest tema donarà molt de parlar durant els propers dies i no deixa de ser un altre front obert entre els múltiples que ja existeixen. 
 
LES PRINCIPALS EMPRESES I LA GÜRTEL.- Estirant i estirant dels fils, finalment, s’està arribant al fons de la qüestió. Els darrers dies s’han destapat les fosques relacions entre les principals empreses constructores del país i els governs del PP de València, Mallorca i Madrid, principalment. Sembla que ja ha quedat clar que els populars es van està finançant il·lícitament gràcies a les comissions que els hi donaven les empreses constructores que obtenien obra pública pagada gràcies als impostos dels ciutadans (això us ha de quedar clar)
Per als qui siguin profans en el tema, us explicaré com funciona un concurs públic per a construir un equipament. Després de publicar el plet de condicions, les empreses constructores interessades presenten les seves ofertes en sobres tancats, així com les condicions que ofereixen: durada de l’execució, temps de garantia, etc. Les pliques (així s’anomenen) s’obren en públic i, normalment, hi estan presents representants de les diferents empreses que s’han presentat al concurs. D’aquí només s’extrau la informació objectiva. Posteriorment es reuneix la comissió de valoració i després d’avaluar (sé suposa de que forma rigorosa) les ofertes, es decanta, subjectivament, per una de totes. El resultat no és sempre de conformitat i, una bona part de les vegades s’acaba per presentar al·legacions.
L’empresa a qui sé li acaba atorgant el contracte, sempre és una de les que han presentat una millor oferta econòmica (sense caure en la temeritat, la qual cosa i de forma automàtica, desqualificaria a l’empresa) Normalment l’empresa que en surt guanyadora sempre sol ser de la corda del govern de torn i, aquest, en compensació als seus serveis, li permet fer unes millores a l’execució no previstes inicialment la qual cosa por inflar considerablement el pressupost inicial i d’aquí és d’on xuclen tots.
Compreneu?  

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL CAMP D'AVIACIÓ DE LA SÉNIA
















Los negocios del rey

¿Cobra el jefe del Estado dinero de empresas privadas por sus gestiones a favor o en contra de una u otra operación? La pregunta es pertinente porque los indicios empiezan a ser palmarios y porque, de confirmarse, sería un escándalo difícil de justificar. El rey ya cobra por defender los intereses españoles: ése es precisamente su trabajo. Y si se llevase comisiones añadidas, sería tan impresentable como si lo hiciese Mariano Rajoy. Por comparar, ¿alguien se imagina al presidente de la República francesa, o a su “amiga entrañable”, cobrando por gestiones empresariales mientras ocupa la jefatura del Estado?
Me hago la pregunta por una información que publica hoy El Mundo en su portada y que me resulta tremendamente familiar: Corinna asesoró a Lukoil ante Repsol y el Fondo Hispanosaudí. Según esa información, Corinna no llegó a cobrar porque aquella operación no salió, pero iba a comisión.
Hace más de cuatro años, escribí para Público una noticia que cuadra mucho con lo que El Mundo cuenta hoy: que el rey estaba intercediendo a favor de Lukoil. Juan Carlos de Borbón llegó a llamar seis veces el mismo día al entonces presidente José Luis Rodríguez Zapatero para apoyar la entrada de la petrolera rusa en el accionariado de Repsol.
En su momento, en noviembre de 2008, la información fue desmentida por el Gobierno. A mí, entonces director de Público, publicar aquella noticia me provocó algunos problemas que algún día contaré. Dos años después, uno de los cables de Wikileaks demostró que mi información era buena: que el rey se movió en apoyo de Lukoil, tal y como confesó al embajador de EEUU el secretario general de la Presidencia del Gobierno, Bernardino León.
¿Qué interés tenía el rey en que una petrolera rusa comprase parte de Repsol? ¿Iba también a comisión, como su “amiga entrañable” Corinna zu Sayn-Wittgenstein?

Ignacio Escolar

STOP LLEI WERT: El tractament de la diversitat a la LOMQE



La diversitat és una característica pròpia, dels éssers humans, lligada a diferències en les capacitats, necessitats, interessos, ritme de maduració, condicions socioculturals. L’educació és un dret bàsic i de caràcter obligatori, tot ciutadà ha de veure satisfetes les seves necessitats formatives dins del sistema educatiu. La diversitat s’ha de tractar des de la normalitat i no  la deficiència per afavorir la inclusió educativa (Unesco 1990).  La inclusió educativa va lligada al concepte de comprensivitat escolar: tronc comú d’ensenyament obligatori dirigit a tota la ciutadania, opció de política educativa  oposada als principis de selecció i diferenciació escolars de caire conservador.
L’actual llei educativa  LOE (2004) dissenya un tronc comú d’ensenyament obligatori fins 4t d’ESO,  proposa tot un ventall de mesures pel tractament de la diversitat i  reconeix explícitament l’existència  d’alumnes amb necessitats educatives especials i d’alta capacitat. Disposa els Programes de Diversificació Curricular (PDC) o Qualificació Professional Inicial (PQPI) amb els quals s’obté un títol de graduat escolar semblant al que cursaven 4t d’ESO.  La LOE ha proporcionat una gran equitat al sistema educatiu espanyol però no ha solucionat l’alta taxa d’abandonament escolar a l’ESO,  un alta fracàs escolar i poc alumnat amb alts rendiments
La segregació i de diferenciació impregna l’avantprojecte de la LOMQE front la que s’assenyala “excessiva homogeneïtzació” de la LOE. Tot alumne posseeix un talent però de naturalesa diferent i l’escola els ha d’identificar, potenciar i canalitzar, mitjançant la flexibilització de l’estructura educativa amb itineraris diferenciats, i “l’especialització” de centres. No hi ha cap menció l’alumnat de necessitats educatives especials en tota la norma. 
La proliferació  de revàlides o l’enduriment de la promoció de curs “serviran” per diferenciar l’alumnat amb “talent acadèmic” de la resta. Per aquests darrers hi haurà una mena de PDC (plans de millora de l’aprenentatge i rendiment)  de dos anys  (2n i 3r d’ESO), un curs abans que ara. A 3r d’ESO, es triarà entre dos tipus de matemàtiques segons si l’alumne vol seguir un itinerari  acadèmic (Batxillerat) o un d’ensenyaments aplicats (Cicles formatius). L’alumnat sense possibilitat de promocionar a 4t d’ESO  s’incorporarà a 3r d’ESO  en la Formació Professional Bàsica (FPB), equivalent al PQPI però un any abans. L’ensenyament acadèmic i el d’ensenyaments aplicats tindran dos títols de Graduat Escolars diferenciats i la FPB sols una certificació dels estudis cursats. Una situació molt diferent de l’actual on tant l’alumnat que acaba 4 d’ESO, PDC o PQPI obté la mateixa titulació de Graduat en Secundària sense cap diferència.
L’avantprojecte s’inspira en el sistema educatiu alemany amb una segregació primerenca de l’alumnat que en la seva gran majoria cursa la formació professional. D’igual manera ací, es pretén que el batxillerat, i posteriorment la universitat, sigue una via d’excel·lència reservada a una minoria. Informes internacionals asseguren que la separació prematura de l’alumnat en vies diferenciades no augmenta el rendiment acadèmics global sinó la dispersió dels resultats a més, de dificultar la inclusió escolar. El tractament de la diversitat de l’avantprojecte de la LOMQE respon més a pressupostos ideològics que a estudis tècnics contrasts.

Assemblea deL Professorat  Baix Maestrat contra les retallades