La
diversitat és una característica pròpia, dels éssers humans, lligada a
diferències en les capacitats, necessitats, interessos, ritme de maduració,
condicions socioculturals. L’educació és un dret bàsic i de caràcter
obligatori, tot ciutadà ha de veure satisfetes les seves necessitats formatives
dins del sistema educatiu. La diversitat s’ha de tractar des de la normalitat i
no la deficiència per afavorir la inclusió
educativa (Unesco 1990). La inclusió
educativa va lligada al concepte de comprensivitat escolar: tronc comú
d’ensenyament obligatori dirigit a tota la ciutadania, opció de política
educativa oposada als principis de selecció
i diferenciació escolars de caire conservador.
L’actual
llei educativa LOE (2004) dissenya un
tronc comú d’ensenyament obligatori fins 4t d’ESO, proposa tot un ventall de mesures pel
tractament de la diversitat i reconeix
explícitament l’existència d’alumnes amb
necessitats educatives especials i d’alta capacitat. Disposa els Programes de
Diversificació Curricular (PDC) o Qualificació Professional Inicial (PQPI) amb
els quals s’obté un títol de graduat escolar semblant al que cursaven 4t d’ESO.
La LOE ha proporcionat una gran equitat al sistema
educatiu espanyol però no ha solucionat l’alta taxa d’abandonament escolar a
l’ESO, un alta fracàs escolar i poc alumnat
amb alts rendiments
La
segregació i de diferenciació impregna l’avantprojecte de la LOMQE front la que
s’assenyala “excessiva homogeneïtzació” de la LOE. Tot alumne posseeix
un talent però de naturalesa diferent i l’escola els ha d’identificar,
potenciar i canalitzar, mitjançant la flexibilització de l’estructura educativa
amb itineraris diferenciats, i “l’especialització” de centres. No hi ha cap
menció l’alumnat de necessitats educatives especials en tota la norma.
La
proliferació de revàlides o l’enduriment
de la promoció de curs “serviran” per diferenciar l’alumnat amb “talent
acadèmic” de la resta. Per aquests darrers hi haurà una mena de PDC (plans de
millora de l’aprenentatge i rendiment) de
dos anys (2n i 3r d’ESO), un curs abans
que ara. A 3r d’ESO, es triarà entre dos tipus de matemàtiques segons si
l’alumne vol seguir un itinerari
acadèmic (Batxillerat) o un d’ensenyaments aplicats (Cicles formatius). L’alumnat
sense possibilitat de promocionar a 4t d’ESO
s’incorporarà a 3r d’ESO en la Formació Professional
Bàsica (FPB), equivalent al PQPI però un any abans. L’ensenyament acadèmic i el
d’ensenyaments aplicats tindran dos títols de Graduat Escolars diferenciats i la FPB sols una certificació dels
estudis cursats. Una situació molt diferent de l’actual on tant l’alumnat que
acaba 4 d’ESO, PDC o PQPI obté la mateixa titulació de Graduat en Secundària
sense cap diferència.
L’avantprojecte
s’inspira en el sistema educatiu alemany amb una segregació primerenca de
l’alumnat que en la seva gran majoria cursa la formació professional. D’igual
manera ací, es pretén que el batxillerat, i posteriorment la universitat, sigue
una via d’excel·lència reservada a una minoria. Informes internacionals
asseguren que la separació prematura de l’alumnat en vies diferenciades no
augmenta el rendiment acadèmics global sinó la dispersió dels resultats a més,
de dificultar la inclusió escolar. El tractament de la diversitat de
l’avantprojecte de la LOMQE
respon més a pressupostos ideològics que a estudis tècnics contrasts.
Assemblea deL Professorat
Baix Maestrat contra les retallades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada