dissabte, 23 de març del 2013
Set claus sobre la justícia
Ignacio Escolar
Periodista
1.- Espanya gasta molt poc en justícia. Tot el nostre sistema judicial, presons incloses, surt per 4.632 milions d'euros a l'any. Per comparar, l'obra per soterrar la M-30 de Madrid va suposar més de 10.000 milions. Si mirem Europa, és encara pitjor. Espanya gasta un 1% del pressupost públic en justícia. La mitjana europea és gairebé el doble: l'1,9%.2.- Espanya té 4.689 jutges. Són amb prou feines 10 jutges per cada 100.000 habitants. Són molt pocs. La mitjana europea és de més del doble: 21,3 per cada 100.000 ciutadans. També estem per sota de la mitjana en el nombre de funcionaris dedicats a la justícia i en fiscals.
3.- Espanya, i així ens va, també té un percentatge de litigis per habitant entre els més alts del món. Cada any entren una mica més de nou milions d'assumptes als tribunals. Per a un país europeu de les nostres dimensions, el normal seria que fossin més o menys la meitat. Únicament els Estats Units entre els grans països estan més judicialitzats que Espanya.
4.- L'excessiva litigiositat no és un problema de delinqüència: la nostra taxa de criminalitat, per sort, també està molt per sota de la mitjana europea. Tampoc té a veure amb el cop de taxa que defensa Gallardón. És culpa de la falta de mitjans públics per a la mediació -que provoca que qualsevol conflicte hagi de passar, per nassos, per un tribunal- i també té a veure amb la legislació: resulta extremadament fàcil dilatar un procés amb recursos d'escassa validesa.
5.- Que tinguem una justícia amb la meitat de recursos i el doble de plets porta a un col·lapse fàcil d'imaginar. Un judici en primera instància triga a resoldre's de mitjana 289 dies; la mitjana europea és de 200 dies. Entre els països del nostre entorn, només Itàlia i Portugal tenen una justícia més lenta.
6.- La falta de mitjans en alguns assumptes que provoquen una gran alarma social, com la corrupció, és encara més clamorosa. La fiscalia anticorrupció (que també porta tots els casos de crim organitzat) només compta amb 16 fiscals. Entre tota la plantilla d'aquest organisme fonamental amb prou feines sumen cent les persones per les quals passen tots aquests escàndols que tant espanten avui els ciutadans. Al Tribunal de Comptes, un altre bon exemple, només hi ha cinc fiscals. El Govern de Rajoy té 578 assessors a dit, per comparar.
7.- Curiosament, només hi ha un cos jurídic on Espanya despunti: els notaris. En tenim 6,5 per cada 100.000 habitants. La mitjana de la Unió Europea és de sis.
Fonts: Eurostat. Memòria 2010 de la fiscalia anticorrupció. Informe 2012 European Judicial Systems, del Consell d'Europa. Informe estadístic La justícia dada a dada, any 2010, del CGPJ. Les dades són del 2010 o del 2011, però si han canviat probablement ha estat en tots els casos a pitjor.
Fonts: Eurostat. Informe 2012 "European judicial Systems", del Consell d'Europa. Informe estadístic 2011 "La justícia dada a dada", del Consell General del Poder Judicial. Memoria 2010 de la Fiscalia Anticorrupció. Les dades són del 2012 o del 2011, però si han canviat probablement ha estat en tots els casos a pitjor.
divendres, 22 de març del 2013
TEMERARIS AL MANILLAR
El fet que us passo a explicar és real.
Tan real que m’ha passat avui mateix i, afortunadament, no ha acabat amb
un jove a l’hospital i jo declarant davant del Mossos en un furgó policial.
Els fets han tingut lloc en arribar a
la rotonda dels nusos, on comença el pont del Bimil·lenari de Tortosa.
A la dreta, sobre una de les illetes de la carretera, hi havia un jove
amb una bicicleta. Amb un peu a terra i l’altre sobre el pedal, esperava
que la circulació de la rotonda amainés per a poder seguir.
Jo també m’havia parat i, pacientment,
esperava, com el ciclista, que deixessin de venir cotxes per la meva esquerra.
Quan han deixar de passar i, en voler incorporar-me a la rotonda, el ciclista
m’ha creuat pel davant. Afortunadament, al sortir d’una situació d’aturada,
no m’ha costat cedir-li el pas. El jove ciclista se’n ha anat tant cap
a l’esquerra que res feia preveure el que ha fet a continuació. Sobtadament,
ha maniobrat cap a la dreta i m’ha tornat a creuar pel davant en una maniobra
més que temerària. Evidentment he fet sonar el clàxon del meu cotxe per
advertir-lo de la imprudència.
Però el jove ciclista encara no n’havia
tingut prou. Creuant la línia continua que delimita el carril pel que jo
anava amb el que baixa del pont, ha continuat cap a la dreta i ha creuat
pel davant del cotxe que, en aquells moments acabava de baixar del pont.
Afortunadament el conductor també l’havia vist i l’ha deixat passat.
Mentre, jo, he continuat uns metres més pel meu carril per allunar-me
del perill que representava aquell jove.
El que podia haver acabat en una desgràcia,
per sort, ha acabat sense tenir que lamentar cap desgràcia. Ara bé, si
la situació hagués passat el dia anterior, segurament, el ciclista no hauria
tingut tanta sort. Us explico:
Quan vaig arribar al mateix punt i després
d’esperar-me per a passar, quan estava a mitja rotonda, un Hyundai de
color roig conduit per un jove em va avançar per l’esquerra per a seguir
en el mateix sentit de circulació que jo. Com me’n vaig adonar pel retrovisor
de l’esquerra que alguna cosa s’apropava, vaig reaccionar aixecant el
peu de l’accelerador, la qual cosa va permetre a l’altre cotxe envair
el meu carril i continuar per l’Eix de l’Ebre.
Estic pràcticament segur que si avui
hagués passat el mateix, el conductor del Hyundai roig no hauria vist el
ciclista i l’acció hauria acabat fatal per al jove.
El jove ciclista tampoc no portava cas,
encara que dubto que en el cas de tenir un accident en condicions paregudes
a les narrades, el pogués salvar.
Potser el jove ciclista ho ignora, però a la carretera són els més febles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)