El fet que us passo a explicar és real.
Tan real que m’ha passat avui mateix i, afortunadament, no ha acabat amb
un jove a l’hospital i jo declarant davant del Mossos en un furgó policial.
Els fets han tingut lloc en arribar a
la rotonda dels nusos, on comença el pont del Bimil·lenari de Tortosa.
A la dreta, sobre una de les illetes de la carretera, hi havia un jove
amb una bicicleta. Amb un peu a terra i l’altre sobre el pedal, esperava
que la circulació de la rotonda amainés per a poder seguir.
Jo també m’havia parat i, pacientment,
esperava, com el ciclista, que deixessin de venir cotxes per la meva esquerra.
Quan han deixar de passar i, en voler incorporar-me a la rotonda, el ciclista
m’ha creuat pel davant. Afortunadament, al sortir d’una situació d’aturada,
no m’ha costat cedir-li el pas. El jove ciclista se’n ha anat tant cap
a l’esquerra que res feia preveure el que ha fet a continuació. Sobtadament,
ha maniobrat cap a la dreta i m’ha tornat a creuar pel davant en una maniobra
més que temerària. Evidentment he fet sonar el clàxon del meu cotxe per
advertir-lo de la imprudència.
Però el jove ciclista encara no n’havia
tingut prou. Creuant la línia continua que delimita el carril pel que jo
anava amb el que baixa del pont, ha continuat cap a la dreta i ha creuat
pel davant del cotxe que, en aquells moments acabava de baixar del pont.
Afortunadament el conductor també l’havia vist i l’ha deixat passat.
Mentre, jo, he continuat uns metres més pel meu carril per allunar-me
del perill que representava aquell jove.
El que podia haver acabat en una desgràcia,
per sort, ha acabat sense tenir que lamentar cap desgràcia. Ara bé, si
la situació hagués passat el dia anterior, segurament, el ciclista no hauria
tingut tanta sort. Us explico:
Quan vaig arribar al mateix punt i després
d’esperar-me per a passar, quan estava a mitja rotonda, un Hyundai de
color roig conduit per un jove em va avançar per l’esquerra per a seguir
en el mateix sentit de circulació que jo. Com me’n vaig adonar pel retrovisor
de l’esquerra que alguna cosa s’apropava, vaig reaccionar aixecant el
peu de l’accelerador, la qual cosa va permetre a l’altre cotxe envair
el meu carril i continuar per l’Eix de l’Ebre.
Estic pràcticament segur que si avui
hagués passat el mateix, el conductor del Hyundai roig no hauria vist el
ciclista i l’acció hauria acabat fatal per al jove.
El jove ciclista tampoc no portava cas,
encara que dubto que en el cas de tenir un accident en condicions paregudes
a les narrades, el pogués salvar.
Potser el jove ciclista ho ignora, però a la carretera són els més febles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada