La maleïda crisi, a part d’aturats, desnonats,
retallats, cabrejats, cremats, indignats, ineptes, irresponsables, etc. també
ens ha portat noves paraules que abans no s’usaven i que ara han entrat en
força a formar part del nostre lèxic diari.
Quines són aquestes paraules. Mireu, de moment
se me'n acudeixen 3: dació, quitança i escrache.
Quan parlem de dació i més concretament
de dació en pagament, ens referim a la commutació del deute hipotecari a canvi
del pis. Desgraciadament a aquest país la llei és tan permissiva amb els bancs
(i tan poc amb la ciutadania) que quan
no es pot pagar la hipoteca, l’entitat financera executa el contracte i es
queda amb l’habitatge, però l’altra part (el que tenia la vivenda hipotecada)
ha de seguir pagant al banc fins cancel·lar el deute. Ens han hagut de dir d’Europa
que hi ha clàusules abusives i que s’ha de ser més tolerant amb els hipotecats.
Està clar que el govern del PP, per si mateix, no mourà un dit. Recordem que a
darrera hora es va afegir a la resta de grups polítics del Congrés dels
Diputats i va votar la ILP que demanava precisament això: la dació en pagament.
Però com que després s’havia de desenvolupar una llei que ho establís, fins
ara, Mariano Rajoy i companyia encara no han fet ni un sol gest per a evitar l’enorme
patiment de moltes famílies. Potser s’hauria de fer el que Ada Colau va
suggerir fa unes setmanes a Deltebre: acusar el govern d’homicidi per cada mort
produïda a causa dels desnonaments.
Quan es pala de quitança es refereix a
aquella part del capital que es teu però que per obra i gràcia del govern o de
l’estimada Unió Europea se’n roba. Per què, que no ens enganyi ningú, la
quitança és un robatori legal en tota regla. Als xipriotes (que estan fent de
conillets d’índia) se’ls hi està fent pagar una part de la crisi quedant-se l’estat
una part dels seus estalvis, al menys en els casos d’aquells que més en tenen.
Aquí hem pogut viure un cas de quitança en el rescat de les preferents que van
posar al mercat la majoria de les entitats financeres amb l’objectiu d’autofinançar-se.
Després de buscar diversos solucions i cap al gust dels impositors (com per
exemple convertir les preferents en accions del propi banc, amb el risc que
això suposa), ara s’ha proposat poder-les rescatar amb un descompte (quitança)
d’entre un 35 o 40% del seu valor nominal.
I la darrera paraula que ha entrat molt fort
en aquests darrers dies (només cal llegir els diaris) ha estat escrache. Però que és l’escrache? És una
mesura de pressió que exerceixen alguns sector com per exemple la Plataforma
contra eles Desnonaments i que consisteix en manifestar-se fins i tot, als
domicilis dels polítics. Evidentment és una pràctica rebutjada per la majoria
dels partits, ja que veuen com, finalment, els ciutadans han donat un pas més a
l’hora d’identificar els veritables culpables de la situació que estem patint. Degut
a l’escrache, alguns polítics del PP han volgut relacionar els grups que el
practiquen amb l’entorn de ETA o de la kale
borroca (o lluita al carrer) quan, en canvi, els veritables terroristes són
els que han permès que la situació hagi arribat fins on som ara mateix.
Els culpables de la crisi ho han de pagar com
ho estem pagant la majoria dels ciutadans d’aquest país que han vist perdre la
feina, retallar el sou, repagar la sanitat i l'educació, perdre qualitat de vida, etc. etc.
