divendres, 29 de març del 2013

LES NOVES PARAULES




La maleïda crisi, a part d’aturats, desnonats, retallats, cabrejats, cremats, indignats, ineptes, irresponsables, etc. també ens ha portat noves paraules que abans no s’usaven i que ara han entrat en força a formar part del nostre lèxic diari.
Quines són aquestes paraules. Mireu, de moment se me'n acudeixen 3: dació, quitança i escrache.

Quan parlem de dació i més concretament de dació en pagament, ens referim a la commutació del deute hipotecari a canvi del pis. Desgraciadament a aquest país la llei és tan permissiva amb els bancs (i tan poc amb la ciutadania)  que quan no es pot pagar la hipoteca, l’entitat financera executa el contracte i es queda amb l’habitatge, però l’altra part (el que tenia la vivenda hipotecada) ha de seguir pagant al banc fins cancel·lar el deute. Ens han hagut de dir d’Europa que hi ha clàusules abusives i que s’ha de ser més tolerant amb els hipotecats. Està clar que el govern del PP, per si mateix, no mourà un dit. Recordem que a darrera hora es va afegir a la resta de grups polítics del Congrés dels Diputats i va votar la ILP que demanava precisament això: la dació en pagament. Però com que després s’havia de desenvolupar una llei que ho establís, fins ara, Mariano Rajoy i companyia encara no han fet ni un sol gest per a evitar l’enorme patiment de moltes famílies. Potser s’hauria de fer el que Ada Colau va suggerir fa unes setmanes a Deltebre: acusar el govern d’homicidi per cada mort produïda a causa dels desnonaments.

Quan es pala de quitança es refereix a aquella part del capital que es teu però que per obra i gràcia del govern o de l’estimada Unió Europea se’n roba. Per què, que no ens enganyi ningú, la quitança és un robatori legal en tota regla. Als xipriotes (que estan fent de conillets d’índia) se’ls hi està fent pagar una part de la crisi quedant-se l’estat una part dels seus estalvis, al menys en els casos d’aquells que més en tenen. Aquí hem pogut viure un cas de quitança en el rescat de les preferents que van posar al mercat la majoria de les entitats financeres amb l’objectiu d’autofinançar-se. Després de buscar diversos solucions i cap al gust dels impositors (com per exemple convertir les preferents en accions del propi banc, amb el risc que això suposa), ara s’ha proposat poder-les rescatar amb un descompte (quitança) d’entre un 35 o 40% del seu valor nominal. 

I la darrera paraula que ha entrat molt fort en aquests darrers dies (només cal llegir els diaris) ha estat escrache. Però que és l’escrache? És una mesura de pressió que exerceixen alguns sector com per exemple la Plataforma contra eles Desnonaments i que consisteix en manifestar-se fins i tot, als domicilis dels polítics. Evidentment és una pràctica rebutjada per la majoria dels partits, ja que veuen com, finalment, els ciutadans han donat un pas més a l’hora d’identificar els veritables culpables de la situació que estem patint. Degut a l’escrache, alguns polítics del PP han volgut relacionar els grups que el practiquen amb l’entorn de ETA o de la kale borroca (o lluita al carrer) quan, en canvi, els veritables terroristes són els que han permès que la situació hagi arribat fins on som ara mateix.
Els culpables de la crisi ho han de pagar com ho estem pagant la majoria dels ciutadans d’aquest país que han vist perdre la feina, retallar el sou, repagar la sanitat i l'educació, perdre qualitat de vida, etc. etc.    

LA FOTO DEL DIA 2-03-2013



Una mostra més de la degradació del barri de Ferreries. Tots els carrers interiors són d'un sol sentit. Antigament (tal com es pot veure a la foto) hi havia un senyal que indicava que no es podia girar cap a la dreta. Però el cotxe està aparcat en el sentit contrari de la circulació del carrer.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. 2a ACTUACIÓ. DELTEBRE I I
















Bárcenas i els fets provats

Per explicar el que està passant amb els papers de Luis Bárcenas entre bastidors a l'Audiència Nacional, només s'hi ha d'aplicar una eina tan contundent com difícil de manipular: el calendari. Només cal repassar les dates de cada resolució, cada recurs i cada moviment en aquest transcendental procés judicial, perquè les vergonyes de la fiscalia i del Govern quedin en evidència. És un escàndol impossible de tapar.

Les dates parlen soles. El 31 de gener, El País va publicar els papers de Bárcenas i a l'Audiència Nacional els van rebre com qui sent ploure. El 5 de febrer, el jutge Pablo Ruz va assegurar que no tenien res a veure amb la Gürtel. «No resulta prou acreditada la connexió», va despatxar en una resolució. I el 21 de febrer, en una altra, ho va tornar a repetir. En les dues decisions, Ruz va rebre el suport de la fiscalia, que per més que investiga tampoc hi veu relació. Tot això canvia un dia: l'1 de març, quan la querella d'Izquierda Unida va acabar per sorteig en el temut (pel PP) Jutjat Central d'Instrucció número 3, el de Javier Gómez Bermúdez. Unes hores després -¡oh, casualitat!- la fiscalia i Ruz van començar a fer marxa enrere i, després de negar-ho dues vegades, de sobte van trobar aquesta connexió amb la Gürtel que permetia disputar el cas a Gómez Bermúdez.
Les casualitats que demostren fins a quin punt el Govern està maniobrant perquè només sigui Ruz qui investigui els papers de Bárcenas no s'acaben aquí. Unes són còmiques, com aquest recurs que el PP va presentar l'11 de març contra la decisió de Ruz d'assumir la competència pels papers de Bárcenas… i que va retirar una setmana després a l'adonar-se que, si el jutge acceptava la seva petició, el cas Bárcenas havia de quedar en mans de Gómez Bermúdez. Altres fan molta por als que encara creiem en Montesquieu, com que el mateix president del Govern telefoni al CGPJ per interessar-se per «l'espectacle que està donant l'Audiència Nacional». I algunes s'acosten fins i tot a la prevaricació, com la inèdita maniobra de la sala per bloquejar l'interrogatori de Gómez Bérmúdez a Bárcenas, un imputat que es nega a respondre davant l'Audiència Nacional, però que concedeix simpàtiques entrevistes a la televisió.
En el fons del pantà, el que s'amaga és la por cerval del PP que el seu extresorer faci esclatar la bomba atòmica que diu posseir. Al Govern li aterria la possibilitat que Gómez Bermúdez, després de prendre declaració a Bárcenas, ordenés la seva entrada a la presó i això provoqués una guerra nuclear. No obstant, l'aposta del PP per Ruz els pot sortir malament. La competència millora l'eficiència, també als jutjats. I en aquesta batalla pel cas Bárcenas, el jutge Ruz té avui moltes raons per voler demostrar que no és cap titella en mans del Partit Popular.

Ignacio Escolar, director de eldiario.es