dissabte, 13 de juliol del 2013

RAJOY NO COMPAREIXERÀ ABANS DE DILLUNS

El que fa uns dies només hauria estat una pregunta (Compareixerà Rayoy abans de dilluns?), avui és una afirmació: No compareixerà! I una reafirmació: Segur que no!
I perquè dilluns? Perquè és el dia que Bárcenas ha de declarar davant el jutge Ruz per a ratificar el que va explicar a Pedro J Ramírez, director del Mundo i, sobre tot, confirmar l’autenticitat i la validesa de la suposada comptabilitat en negre del Partit Popular.
Mentre, l’estratègia del PP és la dir que tot és una maniobra per a fer caure el govern orquestrada pels partits de l’oposició, sobre tot pel  PSOE i IU. A què em recorda? Sé que em recorda algun cas anterior i no sé quin... A sí, quan l’any 2004, després dels atemptats de Madrid de l’11-M van voler desviar l’atenció cap a la banda terrorista ETA i també ho negaven tot i posaven les mateixes excuses. Però llavors, afortunadament, estàvem a les portes d’unes eleccions generals i la ciutadania va tenir en compte la hipòcrita actitud del PP. També cal dir que llavors el PSOE s’havia refet del cop que va patir Almunia 4 anys abans i s’havia renovat amb José Luis Rodríguez Zapatero. Ara tot es diferent: les eleccions seran (si no hi ha una dimissió de Rajoy) a finals de 2015 i el PSOE està en hores baixes i cada cop que surten publicats sondejos d’opinió, els resultats els hi són menys favorables.
Dijous, la diputació permanent del Congrés (no hi ha sessions perquè ses senyories estan de vacances), amb majoria absoluta del PP (lògicament) es va negar a que Rajoy donés explicacions en seu parlamentària tal i com li demanaven els grups de l’oposició. La situació va ser aprofitada pel PSOE per a demanar obertament la dimissió del President del govern espanyol i altres grups, com CiU, no ho van dir explícitament, però de les paraules de Pere Macias es desprenia que també demanaven la renúncia de Rajoy. En canvi, el portaveu parlamentari popular Alfonso Alonso, acusava als grups de l’oposició de ser hostatges de Bárcenas i de seguir el joc d’un individu que no té cap credibilitat. Hi ha que veure com saben donar la volta a la truita i intentar sembla que ells són els bons de la pel·lícula i tota al resta de grups van en contra seva. No crec equivocar-me si dic que una cosa així només pot passar a la política espanyola, en qualsevol partit d’un país mínimament democràtic, els populars ja haurien plegat fa mesos. No només pel cas Bárcenas (o GÚrtel que per a mi ve a ser tot el mateix), sinó per l’incompliment flagrant del programa electoral (Ah! És que tenien programa electoral?) que els va fer guanyar les passades eleccions. La representant de UPy D (ja sabeu que no són sants de la meva devoció) va afirmar durant al reunió de la diputació permanent que el PP aprofita la seva majoria absoluta per a comportar-se de forma tirànica. A veure, és el que han mamat a casa. Si la majoria dels actuals dirigents populars són fills (o nets) de càrrecs del franquisme, que tenim que esperar? Si fos per ells restablirien los Principios Fundamentales del Movimiento, declararien il·legals a la resta dels partits polítics i restablirien la democràcia (ha, ha, ha) orgànica: família, municipi i sindicats (que, a la practica tot estaria controlat pels mateixos)
És el que tenim i és el que ens mereixem!
JO NO VAIG VOTAR EL PP... I TU?
RAJOY DIMISSIÓ!!!!  
Podria comparèixer Rajoy dimarts? Tot dependrà del que declari Bárcenas al jutge Ruz i del que pugui transcendir públicament de dita declaració, però si l’extresorer del PP ratifica davant el jutge el que va publicar el diari el Mundo, és molt possible que Rajoy decideixi finalment, sortir del cau on ha estat amagat durant tot aquest temps. Encara que sigui a través d’una pantalla de plasma.

FOTOS ASSAIG 12-07-2013 (I)























EL CAS BÁRCENAS, EL DELS EROS I EL PALAU (NO HO OBLIDÉSSIM)

Desgraciadament, de casos de corrupció política durant els darrers anys n’hi ha hagut molts més (Pretòria, Neptú, ITV’s, Brugal, EMARSA, Clotilde...), però em centraré només amb els anunciats.
Sempre he argumentat que tot és comparable, fins i tot quan dius això no és pot comparar, ho està fent; per tant, quan els mitjans de comunicació i, sobre tot els polítics d’altres partits, comparen els dos casos em sembla correcte, però s’equivoquen quan volen equiparar el cas Bárcenas amb el dels ERO’s falsos d’Andalusia. L’acudit que il·lustra aquest comentari és de Ferreres i es va publicar al Periódico de Catalunya; com veieu, el sac que porta Rubalcaba és igual de gran que el que porta Rajoy.
Tal i com explicava l’altre dia, el cas Bárcenas deriva del cas Gürtel que va afectar dirigents del PP de mitja Espanya i que, per poc que s’estiri del fil, es pot arribar fins el cap del govern espanyol o sea se a Mariano Rajoy.
Anem per l’altre, el dels ERE’s de la Junta d’Andalusia. Tot hi haver un delicte flagrant, l’apropiació indeguda de cabdals públics s’ha localitzat només a Andalusia i per molt que afecti a alts càrrecs i fins i tot una exministra del govern espanyol, Magdalena Álvarez, ni ara és ministra ni afecta als anys en que ho va ser, sinó del temps de quan era consellera de la Junta. Per tant, en cap cas pot arribar a afectar a l’anterior cap del Govern José Luis Rodríguez Zapatero i encara que el pogués acabar esquitxant, ara mateix ja no ocupa cap càrrec públic a diferència de Rajoy que encara li queden quasi dos anys i mig de mandat al menys que acabi dimitint i convocant eleccions anticipades.
De tant parlar d’aquests dos casos, sembla que ens oblidem del cas Palau de la Música i que afecta directament a Convergència Democràtica de Catalunya, el partit del President Mas.
En aquest cas, el jutge també acusa a CDC de finançament il·legal i, des de fa temps, tenen la seu central embargada per a fer front a una més que possible responsabilitat penal, prova de que els indicis que tenen de finançament irregular són del tot consistents.  
Mas, com Rajoy hauria de sortir a donar explicacions de forma convincent. No em val que ho neguin tot i que donin la culpa a l’Agència Tributària o s’acusi a Bárcenas de nul·la credibilitat.
Des del meu punt de vista, només el dubte d’un comportament il·lícit per acció u omissió els desacredita per a continuar ocupant un càrrec de tanta responsabilitat. Per tant, el que haurien de fer sense demora és presentar la seva dimissió de forma irrevoca

¿España va mejor? Váyanse a la mierda

Pablo Iglesias / Jorge Moruno

La reducción de las cifras oficiales de inscritos en el desempleo ha servido de excusa para que los equipos de comunicación del Gobierno lancen la consigna del optimismo respecto a la situación económica. Sin embargo, un mínimo acercamiento a los datos disponibles revela la fría realidad: somos un país en el que cada vez hay más pobres, incluso entre los que trabajan.
Más del 26% de los ciudadanos de nuestro país son pobres (lo dice Caritas); 630.000 hogares (más del doble que en 2007) carecen de ingresos; uno de cada diez trabajadores con empleo sobrevive con el salario mínimo o con menos; la mayor parte de las madres con bebés no pueden permitirse darles el pecho; los niños con problemas de desnutrición se cuentan por millares (sólo en la lujosa Barcelona, el Ayuntamiento reconocía que había 2.600 niños desnutridos). Son los datos de un país con una Casa Real que siempre ha vivido a todo tren y que, sin embargo, no ha podido evitar que se la asocie a la corrupción y al fraude fiscal; un país que quiere organizar unos juegos olímpicos; el país de los grandes eventos, de la Formula 1, de los futbolistas multimillonarios que defraudan a la hacienda pública, el país de Eurovegas, el país con mayor presión fiscal sobre los salarios (6 puntos sobre la media de la OCDE) y menos sobre las grandes fortunas; el país con niveles escandalosos de fraude fiscal entre las grandes fortunas (lo dicen los técnicos de Hacienda); el país en el que sus empresas de referencia facturan en el extranjero y tienen presencia en paraísos fiscales. El país de Solchaga que decía que en España era fácil hacerse rico, de Jesús Gil, de Camps, de Fabra, de la Gürtel, de los ERES fraudulentos, de Esperanza Aguirre, de restaurantes caros y sobresueldos en A y en B; el país de los patriotas de pulsera rojigualda que no tienen más patria que su dinero.
Y en eso 127.000 parados menos en Junio. Ya pero... ¿Cómo es posible que las afiliaciones a la seguridad social sean sólo 26.000? ¿Cómo es posible que en los seis primeros meses del año hayan disminuido las contrataciones?. Sencillo: La gente se va y muchos parados de larga duración, desesperados, han dejado de inscribirse en las oficinas del INEM. Los jóvenes titulados (la generación más formada de nuestra historia) se marchan en busca de sueldos acordes con su formación y los inmigrantes, que eran los que aseguraban la sostenibilidad del sistema de pensiones por el envejecimiento de la población, regresan a sus países. Total: hay menos población activa. A la fuerza bajan las cifras del paro.
Hay otro dato estremecedor. La mitad de las altas son de "autónomos". ¿Autónomos? Miren esta oferta de Infojobs: "Se precisa recepcionista Freelance para atender centralita desde casa, preferiblemente chica, para empresa call center. Se exige título de ESO y dos líneas de teléfono en casa. Contrato de autónomo. 450 euros brutos. Jornada completa". Esto es lo que significa ser autónomo; asalariados degradados sobre los que recae todo el riesgo y que además carecen de derechos laborales. Decía el señor Alberto Nadal, directivo de la CEOE, desde las páginas de El País, que "los jóvenes deben plantearse diferentes opciones, verse como empresarios, o como gestores de su propio capital humano dentro de la empresa". Cobrar 450 euros, ese es el significado de lo que dice un señor cuyo salario desconocemos, porque la exigente CEOE se niega a hacer públicos los sueldos de sus directivos.
¿Estamos empezando a salir de la crisis? Váyanse a la mierda.