¿Sobrevivirá España?

Enrique Arias Vega (Diari de Tarragona)

El mérito de Rajoy y de su ministro Montoro es haber enfrentado aún más entre sí a las comunidades autónomas, a cuenta del déficit asimétrico de sus cuentas. Hasta una comunidad gobernada por el PP, la de Madrid, se ha opuesto a una discriminación que la perjudica.
Éste es un paso más en el deshilachamiento progresivo de lo que antes fue un colectivo de intereses compartidos y que se llamaba España.
Hoy día cuesta encontrar símbolos comunes, como no sea en esas esporádicas competiciones deportivas internacionales. Apenas si se ven banderas del país –perdón, del Estado–, frente a las enseñas de las respectivas comunidades, tenemos un himno que carece de letra y hasta gran parte de la gente se avergüenza de utilizar el nombre de España.
Éste, quiérase o no, es el contexto en el que se produce la acelerada deriva independentista de Cataluña, ante la cual los sucesivos Gobiernos centrales se han quedado sin argumentos y sin instrumentos. ¿A alguien le cabría pensar que dada una consulta secesionista ilegal el Gobierno suspendiese la autonomía catalana o detuviese a Artur Mas? ¡Imposible!
O sea, que vamos a 190 kilómetros por hora –¿les suena?– hacia una ruptura que, una vez iniciada, podría afectar a otras regiones de España.
Ya ven si el asunto es o no grave. Ante él, la Europa comunitaria hace el Tancredo, como si a ella no le afectara, queriendo ignorar que se trata de un fenómeno contagioso que podría desmembrarla, desde Escocia hasta Córcega y desde Groenlandia hasta la Padania italiana, pasando por el artificial Estado belga.
En vez, pues, del espeso y cobarde manto de silencio instalado al respecto, alguien con inteligencia política debería advertirnos a todos los ciudadanos sobre el inmenso cambio que se nos viene encima.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA A LA FIRA DE L'AMOR D'AMPOSTA (i)

A TORNAR-HI QUE NO HA ESTAT RES!

Emocions compartides. Per un costat ràbia i indignació per tenir que tornar a sortir al carrer per defensar el que tan estimem: el riu, el delta, el territori, la gent... I, per l’altra, alegria pel retrobament amb els vells lluitadors de sempre. No vull citar ningú per la por de deixar-me’n algun.

Ahir pel matí, quan vaig arribar a l’embarcador d’Amposta, tot just començava a omplir-se de gent, la majoria amb les samarretes blaves amb el nus antitransvasament que identifica al moviment cívic de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Alguns, potser encara més romàntics que jo, amb la samarreta blanca que va treure la secció ampostina del moviment i que va ser de les primeres que es van fer fa quasi 13 anys... Com passa el temps!

Si llavors va ser el PHN el que va portar-nos a envair ciutats i pobles d’arreu de la geografia catalana i espanyola, ara serà el Pla de Conca el que ens farà a tornar a portar la nostra lluita pacífica per tot el nostre territori i més enllà i, si cal, tornarem a Brussel·les a demanar-los que parin el disbarat ecològic que significar convertir en regadiu 450.000 Ha de secà.

Entre els fets de la passada dècada i aquests, un denominador comú: el Partit Popular. I un nom propi: Arias Cañete, que si bé no ha estat l’únic responsable de la planificació hídrica, si que és l’únic supervivent de la nefasta època d’Aznar. Llavors ho volia fer amb desfilades militars i per atributs masculins... Ara, més a la xita callant, vol portar a terme un altre projecte però amb un resultat idèntic al menys que algú posi seny a aquesta barbaritat.  

La multitud poc a poc anava omplint la zona de l’embarcador. Entre els assistents alguns regidors de l’Ajuntament d’Amposta, fins i tot de l’equip de govern. Encara que no és cap novetat (recordeu que una representació de CiU va anar a Madrid l’any 2001 per a fer-se la foto), al menys si que xèrria una mica veure’ls allí. A diferència de la majoria que ens bellugàvem d’aquí per allà i expressàvem els nostres sentiments cantant i ballant, ells, estaven quiets, com descol·locats, tal com passa a la majoria de novells que acudeixen per primer cop a un acte.

Els que sí que es feien notar eren els components del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que, amb les seves cançons amenitzaven el matí.

Poc a poc, el catamarà de la ONG ecologista WWF, anava remuntant l’Ebre seguit d’altres embarcacions. En arribar prop de l’embarcador, d’altres petits bots van salpar per a donar-li la benvinguda. Tots junts van arribar fins l’alçada del pont que tenia penjades unes pancartes reivindicatives posades aquell mateix matí. En aquell punt van donar la volta fins on es congregaven unes 500 persones. Mentre es feia la maniobra d’aproximació, alguns membres de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van fer dos pilars de 3 mostrant dos damassos; el primer amb el nus amb una senyera de fons i l’altre típicament antitransvasista.

Per acabar, el torn de paraules i el comiat entre els assistents i fins la propera que serà aviat...

Joan Ferré

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 5

DONES. Per cert, el mundial de natació només va ser en categoria femenina? No? Llavors, la delegació espanyola només estava composta per dones? Tampoc? Llavors, què passa amb la natació masculina? Potser hauran d’inventar-se una natació sincronitzada per a homes... M’agradaria veure-ho per a riure una estona. 

 

IMPOSTOS. ERC demana al govern de la Generalitat que per a l’any 2014 la Generalitat apliqui nous impostos. Descartat crear per controvertit l’impost que gravaria les begudes amb gran quantitat de sucre (coles, taronjades, llimonades...), ara sembla que s’ha pensat en gravar el envasos. D’aquesta manera es gravaria el mateix sector, la qual cosa no sé si seria del grat del sector de les begudes carbonades. 

 

Aquesta notícia xoca frontalment amb l’extens reportatge que publica avui el Periódico de Catalunya on es diu que els fabricants d’envasos han reduït considerablement el seu pes, per tant, sembla que la feina ja l’estan fent bé. Si, a sobre, els vols gravar amb un impost que, com tots, acabaria afectant el consumidor, la polèmica ja la tenim servida. 

 

PRESSUPOSTOS. Per a controvèrsia la que s’ha creat amb el tema dels pressupostos de la Generalitat. Per un costat si s’ha d’elaborar el del 2013 i per l’altra si s’opta per prorrogar el del 2012 per aquest anys i es comença a fer el de 2014.

Per l’altra banda estan les declaracions de Pere Navarro que, segons diu, els partits que donen suport al govern (implícita o explícitament) haurien arribat a un acord amb el govern central per a que el sostre de dèficit de la Generalitat de Catalunya s’establís en un 1,5. Normalment quan es fan afirmacions així, l’altra part ho desmenteix i, en aquest cas, fins ara (després no ho sé) encara no hi ha ningú que ho hagi fet. Però encara que fos així, em pregunto: Que en treu Navarro de dir-ho si no és veritat? El govern de la Generalitat necessita una bona excusa per a seguir retallant i el sostre de dèficit és la ideal.

Mentre, ICV-EUA estén la ma al govern català per elaborar plegats uns pressupostos que es passin pel folre el límit d’endeutament. Quan aquest matí Joan Herrera deia que estava esperant la trucada dels responsables econòmics del govern català no he pogut més que riure.

Però encara hi ha una cosa que em sorprèn més. Els ecosocialistes han estat un partit que, tradicionalment, mai han volgut arribar a cap acord amb CiU. A què ve ara aquest canvi d’actitud? O és que es tracta d’un gest de cara a la galeria sabent que aquest fet no es produirà? 

 

ADVOCATS. Diu la dita popular que advocats i procuradors a ‘infern de dos en dos... Bromes a part, el govern del PP (en aquest cas personificat per Gallardón), ha decidit retallar els honoraris als advocats del torn d’ofici. Després d’apujar les taxes judicials dificultant l’accés a una Justícia universal i gratuïta, aquest cop s’ha optat per retallar als següents en la línia de feblesa del sistema: els del torn d’ofici. Encara que tots els advocats estan obligats prestar el servei, a la pràctica, són els novells els qui acaben per defensar els ciutadans amb escassos recursos econòmics. Segons tinc entès, quan els hi toca als advocats de prestigi, aquests, els hi passen la feina als joves. Seran com una mena de becaris a càrrec de l’administració de Justícia. 

 

JUNTS i revolts. Ja fa temps que els convergents estan madurant la idea de anar a les europees en una candidatura conjunta de tots els partits que estiguin pel dret a decidir. Més difícil que l’aglutinar a la majoria de partits que han votat en alguna ocasió pel dret a decidir, serà trobar un nom adient. A mi el d’Entesa, m’agrada, però sembla ser que es patrimoni d’ERC i no crec que el cedeixen per les bones. Com que treballa on treballo, en vaig a proposar un: CDC, UDC, ERC, CUP (més els que es vulguin afegir) Unió Temporal de Partits. Què us sembla la idea?