dijous, 27 de març del 2014
OPINIONS I CONSEQÜÈNCIES DEL DARRER MADRID-BARÇA
No vaig veure el partit. Entre que no
estic abonat a cap plataforma de televisió, no em funcionava Internet i
no el vaig voler anar a veure a cap bar, em vaig quedar sense veure la
victòria del Barça. Però us he des ser sincer. Tampoc esperava que el Barça
acabés guanyant. A costa de que em retragueu la meva actitud, us he de
dir que, encara ara, no tinc cap tipus de confiança amb l’equip. Ja sé
que a principis de temporada vaig dir que el Barça del Tata m’agradava,
però no em direu que poc a poc ha anat perdent pistonada, sobre tot a la
segona volta del campionat de lliga. Els tres partits perduts (València,
Reial Societat i Valladolid), però sobre tot, el mal joc que van fer durant
bona part d’aquest i d’altres partits, feien que fos pessimista.
Ara, m’hauria segut fàcil dir tot el
contrari, però no. De totes formes no em direu que alguns dels jugadors
del Barça no van fer aigües per tots costats. Sí, ja sé que he dit
que no el vaig veure, però no he dit que no veies els resums del partit
o llegís alguns comentaris a la premsa.
Álves i Mascherano van estar fatal. No
malament, fatal! Això va permetre que Di Maria es convertís amb el millor
jugador del Madrid. I sort varem tenir de que Benzema es plantés només
amb 2 gols, perquè bé n’hauria pogut fer 4 o 5. Aquesta és per a mi la
principal causa de que el Madrid perdés el partit. Tampoc van estar fins
Neymar, ni Cesc. En canvi van brillar els de quasi sempre Messi i Iniesta.
Sobre Neymar he de dir que, tal vegada,
seria oportú que Martino el deixés uns quants partits a la banqueta. El
seu joc dista molt al que fa ver quan Messi estava a l’Argentina recuperant-se
de la lesió. Si un jugador, per molt famós que sigui, passa per una mala
ratxa, l’entrenador ha de ser conseqüent i no l’ha de treure de titular.
Abans del partit molts s’inclinaven per que jugués Pedro acompanyant a
Messi. Al final del partit, imagino, encara van ser molts més els que haurien
tret al canari en lloc del brasiler.
Al Madrid no van estar a l’alçada els
laterals Carbajal i Marcelo, però tampoc homes imprescindibles com Xabi
Alonso, Cristiano i Bale.
Els dos primers gols del Barça em van sembla superbes. El primer per l’enorme combinació entre Messi i Iniesta i el segon per la forma d’elaborar-lo de Messi. Em podríeu dir quin altre jugador és capaç de fer gols com el primer que va fer-li Messi a Diego López?
En quan als penals que van xiular a favor
del Barça, sobre tot el primer que, per a mi va ser clau en el desenllaç
del partit, ja que va comportar l’expulsió de Sergio Ramos, he de dir
que al primer, efectivament, Ramos contacta amb Neymar. I sinó, expliqueu-me:
Cóm un jugador en carrera pot, de sobte, donar la volta sobre si mateix
sinó és que intervingui una força aliena al jugador. Aquesta força és l’impacte
del peu de Ramos en Neymar. Per tant, penal i expulsió.
El segon encara és molt més clar i, com
vaig poder escoltar a algun comentarista, es va tractar d’un penal doble,
ja que tan Carbajal com Alonso el van emparedar, aquest darrer, fins i
tot desentenent-se de la pilota.
Els dos penals van estar executats de
forma excel·lent per Messi, sobre tot el segon. Imparable!
Algunes opinions i valoracions que he
escoltat sobre el partit, em semblen d’impotència. Quan un partit es perd,
és més fàcil donar la culpa a l’àrbitre que assumir errors propis.
Sembla ser que la premsa blanca (Marca
i As) donaven més la culpa als jugadors i l’entrenador que no a l’àrbitre
del partit. I és que, pel que sembla, amb el 3-2 el Madrid va replegar
línies amb la intenció de defensar el resultat i aquest fet va propiciar
que el Barça cerqués la seva àrea i creés unes oportunitats que, tal vegada,
no s’haurien donat.
He de dir que, personalment, no m’agrada
que el Barça guanyi al Madrid amb polèmica i justet com ho va fer diumenge.
Prefereixo un resultat més contundent com aquell 2-6 de l’era Guardiola
o el 0-5 de l’època de Cruyff com a jugador i Marinus Michels a la banqueta.
Però ara com ara, hi ha tant d’equilibri
entre els dos equips que resulta molt difícil que un passi per sobre de
l’altre, al menys que conflueixin diversos factors i un dels dos jugui
fatal.
MANIPULAR ELS MORTS
Sempre passa que quan algú es mor sé
li recorden les coses bones que va fer en vida i es lloa la seva figura.
Fins i tot, quan com qualsevol mortal, hagi comès errades. És el que està
passant amb el qui va ser el primer President del govern de la democràcia:
Adolfo Suárez.
Tothom exalta la seva figura i parlen
del paper transcendental que va tenir durant el post franquisme. El que
no sabrem mai és si el Rei, en lloc d’escollir a ell, hagués escollit
un altre polític, la transició s’hagués fet de la mateixa manera o bé
hagués estat diferent.
Entre els polítics, tal com passa en
qualsevol grup humà, n’hi ha de bons i de dolents. I entre els bons n’hi
ha que arriben a la consideració d’estadistes. Si estadista deriva d’estat,
llavors significaria home d’estat. Per tant, caldria considerar
Suárez com un home d’estat.
Altres polítics, de mires molt més baixes,
han passat per davant del seu fèretre per retre-li el darrer homenatge
i donar el condol a la seva família. Alguns, que no donen la talla d’estadistes
han volgut manipular la seva figura de manera interessada dient el que
faria i el que no faria el mort d’haver-se-li plantejat el mateix problema.
Així, el Ministre d’Exteriors José Manuel Garcia-Margallo va dir que Suárez
faria el mateix que està fent Rajoy en referència al procés sobiranista
que s’ha engegat a Catalunya. En canvi Mas (que segurament es pensa que
és un gran estadista, però no veu més enllà de la perspectiva que té des
de la seu central de Convergència) va dir que Suárez no esquivaria el
tema, perquè ell, davant d’un problema, mai va girar la vista cap
un altre lloc.
No sé si tu, amic lector estàs en condicions
d’opinar sobre el tema i dir que és el que faria Suárez si li toqués lidiar
amb el problema des de la posició de cap de l’executiu espanyol. Jo no.
Cada persona té un raonament i una manera d’actuar que dista, poc o molt,
de com ho faria una altra persona. Si rebusqueu en la vostra vida segur
que us trobareu amb moltes situacions que després d’actuar d’una forma
concreta algú us ha dit: jo ho hauria fet diferent. I, en canvi,
vosaltres esteu convençuts d’haver actuat de forma correcta. O potser
al final us en heu adonat de que estàveu equivocats... Ves a saber...
Deixeu els morts que reposin en pau i
poseu-vos a treballar amb els vius que són amb els qui es poden solucionar
els temes oberts. Qui vulgui ser considerat un estadista haurà de resoldre
els grans problemes que afecten els ciutadans i no crear-los o limitar-se
als que a ell li interessen.
dimecres, 26 de març del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)