Sempre passa que quan algú es mor sé
li recorden les coses bones que va fer en vida i es lloa la seva figura.
Fins i tot, quan com qualsevol mortal, hagi comès errades. És el que està
passant amb el qui va ser el primer President del govern de la democràcia:
Adolfo Suárez.
Tothom exalta la seva figura i parlen
del paper transcendental que va tenir durant el post franquisme. El que
no sabrem mai és si el Rei, en lloc d’escollir a ell, hagués escollit
un altre polític, la transició s’hagués fet de la mateixa manera o bé
hagués estat diferent.
Entre els polítics, tal com passa en
qualsevol grup humà, n’hi ha de bons i de dolents. I entre els bons n’hi
ha que arriben a la consideració d’estadistes. Si estadista deriva d’estat,
llavors significaria home d’estat. Per tant, caldria considerar
Suárez com un home d’estat.
Altres polítics, de mires molt més baixes,
han passat per davant del seu fèretre per retre-li el darrer homenatge
i donar el condol a la seva família. Alguns, que no donen la talla d’estadistes
han volgut manipular la seva figura de manera interessada dient el que
faria i el que no faria el mort d’haver-se-li plantejat el mateix problema.
Així, el Ministre d’Exteriors José Manuel Garcia-Margallo va dir que Suárez
faria el mateix que està fent Rajoy en referència al procés sobiranista
que s’ha engegat a Catalunya. En canvi Mas (que segurament es pensa que
és un gran estadista, però no veu més enllà de la perspectiva que té des
de la seu central de Convergència) va dir que Suárez no esquivaria el
tema, perquè ell, davant d’un problema, mai va girar la vista cap
un altre lloc.
No sé si tu, amic lector estàs en condicions
d’opinar sobre el tema i dir que és el que faria Suárez si li toqués lidiar
amb el problema des de la posició de cap de l’executiu espanyol. Jo no.
Cada persona té un raonament i una manera d’actuar que dista, poc o molt,
de com ho faria una altra persona. Si rebusqueu en la vostra vida segur
que us trobareu amb moltes situacions que després d’actuar d’una forma
concreta algú us ha dit: jo ho hauria fet diferent. I, en canvi,
vosaltres esteu convençuts d’haver actuat de forma correcta. O potser
al final us en heu adonat de que estàveu equivocats... Ves a saber...
Deixeu els morts que reposin en pau i
poseu-vos a treballar amb els vius que són amb els qui es poden solucionar
els temes oberts. Qui vulgui ser considerat un estadista haurà de resoldre
els grans problemes que afecten els ciutadans i no crear-los o limitar-se
als que a ell li interessen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada