dijous, 27 de març del 2014

OPINIONS I CONSEQÜÈNCIES DEL DARRER MADRID-BARÇA

No vaig veure el partit. Entre que no estic abonat a cap plataforma de televisió, no em funcionava Internet i no el vaig voler anar a veure a cap bar, em vaig quedar sense veure la victòria del Barça. Però us he des ser sincer. Tampoc esperava que el Barça acabés guanyant. A costa de que em retragueu la meva actitud, us he de dir que, encara ara, no tinc cap tipus de confiança amb l’equip. Ja sé que a principis de temporada vaig dir que el Barça del Tata m’agradava, però no em direu que poc a poc ha anat perdent pistonada, sobre tot a la segona volta del campionat de lliga. Els tres partits perduts (València, Reial Societat i Valladolid), però sobre tot, el mal joc que van fer durant bona part d’aquest i d’altres partits, feien que fos pessimista.
Ara, m’hauria segut fàcil dir tot el contrari, però no. De totes formes no em direu que alguns dels jugadors del Barça no van fer aigües per tots costats. Sí, ja sé que he dit que no el vaig veure, però no he dit que no veies els resums del partit o llegís alguns comentaris a la premsa.
Álves i Mascherano van estar fatal. No malament, fatal! Això va permetre que Di Maria es convertís amb el millor jugador del Madrid. I sort varem tenir de que Benzema es plantés només amb 2 gols, perquè bé n’hauria pogut fer 4 o 5. Aquesta és per a mi la principal causa de que el Madrid perdés el partit. Tampoc van estar fins Neymar, ni Cesc. En canvi van brillar els de quasi sempre Messi i Iniesta.
Sobre Neymar he de dir que, tal vegada, seria oportú que Martino el deixés uns quants partits a la banqueta. El seu joc dista molt al que fa ver quan Messi estava a l’Argentina recuperant-se de la lesió. Si un jugador, per molt famós que sigui, passa per una mala ratxa, l’entrenador ha de ser conseqüent i no l’ha de treure de titular. Abans del partit molts s’inclinaven per que jugués Pedro acompanyant a Messi. Al final del partit, imagino, encara van ser molts més els que haurien tret al canari en lloc del brasiler.  
Al Madrid no van estar a l’alçada els laterals Carbajal i Marcelo, però tampoc homes imprescindibles com Xabi Alonso, Cristiano i Bale.
Els dos primers gols del Barça em van sembla superbes. El primer per l’enorme combinació entre Messi i Iniesta i el segon per la forma d’elaborar-lo de Messi. Em podríeu dir quin altre jugador és capaç de fer gols com el primer que va fer-li Messi a Diego López?
En quan als penals que van xiular a favor del Barça, sobre tot el primer que, per a mi va ser clau en el desenllaç del partit, ja que va comportar l’expulsió de Sergio Ramos, he de dir que al primer, efectivament, Ramos contacta amb Neymar. I sinó, expliqueu-me: Cóm un jugador en carrera pot, de sobte, donar la volta sobre si mateix sinó és que intervingui una força aliena al jugador. Aquesta força és l’impacte del peu de Ramos en Neymar. Per tant, penal i expulsió.
El segon encara és molt més clar i, com vaig poder escoltar a algun comentarista, es va tractar d’un penal doble, ja que tan Carbajal com Alonso el van emparedar, aquest darrer, fins i tot desentenent-se de la pilota.
Els dos penals van estar executats de forma excel·lent per Messi, sobre tot el segon. Imparable!      
Algunes opinions i valoracions que he escoltat sobre el partit, em semblen d’impotència. Quan un partit es perd, és més fàcil donar la culpa a l’àrbitre que assumir errors propis.
Sembla ser que la premsa blanca (Marca i As) donaven més la culpa als jugadors i l’entrenador que no a l’àrbitre del partit. I és que, pel que sembla, amb el 3-2 el Madrid va replegar línies amb la intenció de defensar el resultat i aquest fet va propiciar que el Barça cerqués la seva àrea i creés unes oportunitats que, tal vegada, no s’haurien donat.
He de dir que, personalment, no m’agrada que el Barça guanyi al Madrid amb polèmica i justet com ho va fer diumenge. Prefereixo un resultat més contundent com aquell 2-6 de l’era Guardiola o el 0-5 de l’època de Cruyff com a jugador i Marinus Michels a la banqueta.
Però ara com ara, hi ha tant d’equilibri entre els dos equips que resulta molt difícil que un passi per sobre de l’altre, al menys que conflueixin diversos factors i un dels dos jugui fatal.