José Antonio Monfort va jugar amb la
Galera allà pels anys 70. Jugava de davanter centre, era elegant i feia
gols. No sé li podia demanar més. Monfort viu relativament a prop de casa
i de tant en tant ens trobem. La vespra del Madrid Barça de lliga el vaig
trobar i em va dir: Guanyarà el Barça 1-2... No ens varem tronar
a trobar fins ahir. La seva predicció va ser més pessimista: Si Messi
juga caminant, perdrem, ara, si Messi juga al trotet, potser guanyem...
Devíem de portar un quart d’hora del partit i la meva dona em va preguntar:
Però és que juga Messi? Està bé que un àrbitre passi desapercebut, és un
elogi, però quan a un jugador no se’l anomena, és senyal que entra poc
en joc. És el que li passa a Messi darrerament.
Mentre el Madrid va explotar la seva
millor arma, es a dir, el contraatac, el Barça, tot i voler fer el joc
que l’ha caracteritzat durant els darrers anys (sobre tot des de que el
va entrenar Guardiola), li va mancar aquella dosi d’explossivitat de la
que havien fet mostra. El seu joc és massa previsible i això el torna monòton.
Algú va comparar el joc del Barça amb
el que fa un equip de handbol: la pilota corre ara cap a l’esquerra, ara
cap a la dreta, mentre la defensa rival es mou al mateix ritme i va tancant
els espais i de tant en tant es fan centrades a l’àrea esperant que algú
pugui rematar... Però qui? Si no hi ha cap davanter prou poderós com per
a guanyar la posició als defenses rivals...
Abans hi havia sempre una genialitat
de Xavi o d’Iniesta. Es guanyava l’esquena a la defensa rival, després
un bon control de la pilota que et donava avantatge i finalment arribava
el gol. Ara això no ho veus... La darrera vegada va ser el gol de Neymar
contra l’Atlético de Madrid a passi d'Iniesta. Però una flor de fa maig...
Si hi ha algun culer que opini que Neymar
hagués pogut marcar en aquella pilota que va tocar al pal de la porteria
de Casillas i que podria haver estat el 2-2 i d’aquí a la pròrroga i acaba
parlant de mala sort, s’equivoca de ple. És com veure l’arbre i no
veure el bosc. Ahir, el Madrid, sense Cristiano Ronaldo, la seva gran
estrella, va seguir fent el seu estil de joc que no és un altre que recuperar
la pilota en defensa o mig camp i amb un passi llarg posar-la en safata
de plata per a que Bale o Benzema o algú d’altre, l’acabés posant a la
xarxa de la porteria de Pinto, com va ser el cas de Di Maria, un jugador
que no es caracteritza precisament per marcar gols.
Reixach, que feia de comentarista per
a la retransmissió en català de TV1, ho repetia constantment: No voldria
ser reiteratiu, però si el Barça perd la pilota, si no acaba la jugada,
afavoreix el contraatac del Madrid que, amb aquest tipus de jugades crea
molt de perill... Sigueu sincers. Abans de que Neymar hagués pogut
marcar el 2-2, quants de gols ens hauria pogut fer el Madrid?
Mentre tot això passava, Martino es va
tornar a equivocar. Ja no dic en el plantejament (què ha de fer l’home
si des de l’entorn sé li recorda cada vegada allò de l’ADN Barça?) No
em posaré en qüestions tàctiques, ja que no em considero preparat per a
fer-ho, però hi ha coses que són mol evidents.
Estic parlant de la tossuderia de
Martino per capficar-se en voler posar a jugadors com Cesc i Alves que
en cada partit demostren que estan passat per un moment de baixa forma
espantosa. Fa massa dies que pel costat del brasiler arriben la majoria
de gols al guanyar-li l’esquena. I Cesc, al davant, no aporta absolutament
res.
Acabaré comentant els canvis. Puc entendre
al de substituir a Jordi Alba per Adriano i mirar així de que algú xutés
des de fora de l’àrea, però és evident que no va funcionar ja que en mitja
part només li recordo un xut. El segon va ser l’entrada de Pedro per Cesc.
El canari és un jugador molt ràpid que resulta determinant si guanya l’esquena
de la defensa rival, però per això cal que algú li doni passis en condicions.
Sinó, el seu paper és com el d’un altre jugador qualsevol.
I, finalment el de Bartra per Alexis
el va fer per obligació, ja que, recordem-ho, Bartra va entrar a la llista
a darrera hora, ja que unes molèsties l’havien mantingut als dic sec
durant uns dies. Segurament, durant la carrera amb Bale (que va ocasionar
el segon gol del Madrid), se’n va ressentir i d’aquí que no el pogués
aturar. En resum, uns canvis que no van aportar cap milloria al joc col·lectiu
de l’equip.
Si sou devots, poseu un ciri a Santa
Rita, la patrona dels impossibles, ja no per guanyar la lliga (aquí caldria
una alineació dels astres que no es produirà), sinó per a que la FIFA aixequi
el veto de no poder fitxar fins la propera temporada i poder renovar mig
equip. I sinó, ja ho vaig dir l’altre dia, fer pujar algun jugador dels
segon equip i fins i tot algun juvenil. Vareu veure el gol que va fer Munir El Haddadi en la final de Champions juvenil? No? Això sí que és xutar des
de fora de l’àrea!
