UN BARÇA MASSA PREVISIBLE

José Antonio Monfort va jugar amb la Galera allà pels anys 70. Jugava de davanter centre, era elegant i feia gols. No sé li podia demanar més. Monfort viu relativament a prop de casa i de tant en tant ens trobem. La vespra del Madrid Barça de lliga el vaig trobar i em va dir: Guanyarà el Barça 1-2... No ens varem tronar a trobar fins ahir. La seva predicció va ser més pessimista: Si Messi juga caminant, perdrem, ara, si Messi juga al trotet, potser guanyem... Devíem de portar un quart d’hora del partit i la meva dona em va preguntar: Però és que juga Messi? Està bé que un àrbitre passi desapercebut, és un elogi, però quan a un jugador no se’l anomena, és senyal que entra poc en joc. És el que li passa a Messi darrerament.

Mentre el Madrid va explotar la seva millor arma, es a dir, el contraatac, el Barça, tot i voler fer el joc que l’ha caracteritzat durant els darrers anys (sobre tot des de que el va entrenar Guardiola), li va mancar aquella dosi d’explossivitat de la que havien fet mostra. El seu joc és massa previsible i això el torna monòton.  

Algú va comparar el joc del Barça amb el que fa un equip de handbol: la pilota corre ara cap a l’esquerra, ara cap a la dreta, mentre la defensa rival es mou al mateix ritme i va tancant els espais i de tant en tant es fan centrades a l’àrea esperant que algú pugui rematar... Però qui? Si no hi ha cap davanter prou poderós com per a guanyar la posició als defenses rivals...

Abans hi havia sempre una genialitat de Xavi o d’Iniesta. Es guanyava l’esquena a la defensa rival, després un bon control de la pilota que et donava avantatge i finalment arribava el gol. Ara això no ho veus... La darrera vegada va ser el gol de Neymar contra l’Atlético de Madrid a passi d'Iniesta. Però una flor de fa maig...

Si hi ha algun culer que opini que Neymar hagués pogut marcar en aquella pilota que va tocar al pal de la porteria de Casillas i que podria haver estat el 2-2 i d’aquí a la pròrroga i acaba parlant de mala sort, s’equivoca de ple. És com veure l’arbre i no veure el bosc. Ahir, el Madrid, sense Cristiano Ronaldo, la seva gran estrella, va seguir fent el seu estil de joc que no és un altre que recuperar la pilota en defensa o mig camp i amb un passi llarg posar-la en safata de plata per a que Bale o Benzema o algú d’altre, l’acabés posant a la xarxa de la porteria de Pinto, com va ser el cas de Di Maria, un jugador que no es caracteritza precisament per marcar gols.

Reixach, que feia de comentarista per a la retransmissió en català de TV1, ho repetia constantment: No voldria ser reiteratiu, però si el Barça perd la pilota, si no acaba la jugada, afavoreix el contraatac del Madrid que, amb aquest tipus de jugades crea molt de perill... Sigueu sincers. Abans de que Neymar hagués pogut marcar el 2-2, quants de gols ens hauria pogut fer el Madrid?

Mentre tot això passava, Martino es va tornar a equivocar. Ja no dic en el plantejament (què ha de fer l’home si des de l’entorn sé li recorda cada vegada allò de l’ADN Barça?) No em posaré en qüestions tàctiques, ja que no em considero preparat per a fer-ho, però hi ha coses que són mol evidents.  

Estic parlant de la tossuderia  de Martino per capficar-se en voler posar a jugadors com Cesc i Alves que en cada partit demostren que estan passat per un moment de baixa forma espantosa. Fa massa dies que pel costat del brasiler arriben la majoria de gols al guanyar-li l’esquena. I Cesc, al davant, no aporta absolutament res.

Acabaré comentant els canvis. Puc entendre al de substituir a Jordi Alba per Adriano i mirar així de que algú xutés des de fora de l’àrea, però és evident que no va funcionar ja que en mitja part només li recordo un xut. El segon va ser l’entrada de Pedro per Cesc. El canari és un jugador molt ràpid que resulta determinant si guanya l’esquena de la defensa rival, però per això cal que algú li doni passis en condicions. Sinó, el seu paper és com el d’un altre jugador qualsevol.

I, finalment el de Bartra per Alexis el va fer per obligació, ja que, recordem-ho, Bartra va entrar a la llista a darrera hora, ja que unes molèsties l’havien mantingut als dic sec durant uns dies. Segurament, durant la carrera amb Bale (que va ocasionar el segon gol del Madrid), se’n va ressentir i d’aquí que no el pogués aturar. En resum, uns canvis que no van aportar cap milloria al joc col·lectiu de l’equip.

Si sou devots, poseu un ciri a Santa Rita, la patrona dels impossibles, ja no per guanyar la lliga (aquí caldria una alineació dels astres que no es produirà), sinó per a que la FIFA aixequi el veto de no poder fitxar fins la propera temporada i poder renovar mig equip. I sinó, ja ho vaig dir l’altre dia, fer pujar algun jugador dels segon equip i fins i tot algun juvenil. Vareu veure el gol que va fer Munir El Haddadi en la final de Champions juvenil? No? Això sí que és xutar des de fora de l’àrea!