Ningú com CiU viu tan intensament les
eleccions. I és que s’hi juguen el ser o no ser en cadascuna d’elles.
La majoria de càrrecs convergents tenen com a professió la de polítics,
es a dir, fora de la política no han fet mai res. Voleu un exemple? Mas.
De jovenet va entrar recomanat a treballar per la Generalitat fins que
van veure que era un alumne avantatjat i ràpidament el van fer dedicar
a la política.
Quan CiU perd unes eleccions o no treu
els resultats que esperaven, molts dels que viuen d’això, es veuen abocats
a haver d’abandonar el càrrec i, dit d’una forma planera, buscar-se la
vida. Per això, sempre que es pugui, se’ls ha de recol·locar a d’altres
administracions per ells controlades o bé crear-los llocs de confiança
dintre de la pròpia Generalitat.
Dic això perquè Mas va obrir la campanya
de les europees reclamant un vot massiu de l’electorat català i, evidentment,
per a ells. Mas ho va justificar dient que si els catalans demanen poder
votar, que pensaria Europa si quan hi ha eleccions la gent no hi va.
Les eleccions europees han estat, tradicionalment
les més abstencionistes. Crec recordar que a les darreres a dures penes
va arribar al 40% de participació.
La pretensió de Mas i els seus és guanyar
a Catalunya i, a poder ser, augmentar el nombre d’eurodiputats, ja que
això significarà tenir un maldecap menys. Per què, sinó, caldrà trobar-li
una nova ocupació i, de vegades la mamella de la vaca no dóna per
a més.
El motiu d’haver un 60% d’abstenció
està justificat per que la ciutadania veuen Europa com un ens llunyà i
poc útil. Quan es pregunta a Europa sobre una hipotètica independència
de Catalunya, la resposta és que és un tema intern d’un país membre i
que no els incumbeix, al menys que aquest estat membre els hi demani que
s’hi pronuncien.
Catalunya ha estat sempre un país proeuropeista.
Quan a al resta de Espanya ni tan sols es coneixia el concepte d’europeu,
a Catalunya ja miràvem cap a munt com aquell que té una fantasia que sap
que algun dia es convertirà en realitat. En canvi, ara, molts dirigents
europeus miren en recel el procés independentista alliçonats pel govern
espanyol que, en definitiva, ara per ara són els interlocutors vàlids davant
els estaments europeus.
Més o menys és com el peix que es mossega
la cua: quina confiança hem de tenir els catalans amb les institucions
europees si ells tampoc fan cap gest de complicitat amb el poble català.
Per tant, si finalment el 25 de maig
aneu a votar, penseu-vos molt per a qui ho heu de fer, encara que, possiblement,
l’opció de quedar-se a casa sigui la més encertada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada