Podria tractar-se del títol d’una novel·la,
però és un relat verídic.
Des de fa temps (fins i tot anys), he
estat buscant el Mas de la Rata, dintre del terme d’Ulldecona, més concretament
per la partida de les Senioles. Aquest mas està relacionat amb la família
del meu pare, ja que durant la guerra Civil hi anaven fer pa.
Me’n recordava que de menut hi havia
anat una vegada i fins i tot el camí per on havíem passat. Des de la nostra
Seniola s’agafava un camí paral·lel a la carretera de la Sénia en direcció
als Valentins. Però actualment, aquest camí està tallat a poca distància
del nostra finca i per tant resulta impossible continuar amb cotxe.
Vaig intentar arribar-hi pel l’altre
costat, ja que és del tot impossible que una finca no disposi d’accés,
però la meva recerca resultava sempre inútil.
Finalment, mon pare em va confirmar que
abans es podia anar pel camí que ara estava tallat, però que la distància
entre la nostra finca i el Mas de la Rata era molt més curta del que jo
em pensava: aproximadament 1 quilòmetre. Des de la nostra Seniola es podia
sentir el soroll de la curriola al poar. Era una pista que confirmava que,
efectivament, estàvem parlant d’una distància relativament curta.
Amb tota aquesta informació vaig decidir
reemprendre la recerca el passat dilluns de Pasqua. Vaig deixar el cotxe
a l’entrador de la nostra finca i agafar el camí en direcció Sud, com
si volgués anar cap els Valentins. Quan encara no havia recorregut ni 100
metres, la portalada d’accés a una finca estava oberta, la qual cosa indicava
la presencia dels propietaris. Tot just en aquest punt el camí era del
tot impracticable, fins i tot per anar-hi a peu, per tant vaig d’haver
de passar per la finca del costat. Al costat de la caseta de la finca hi
havia diversos cotxes, però un em va cridar l’atenció: era un cotxe patrulla
de la policia local (suposadament d’Ulldecona)
No vaig poder evitar preguntar-me que
estava fent allí: ha vingut a passar la Pasqua? –Em vaig preguntar- No
m’ho acabava de creure, ja que fer ús del cotxe patrulla per a finalitats
particulars està considerat com a una falta. Vaig continuar. Una mica més
avant vaig poder tornar al camí que, com qualsevol camí, hi havia revolts
i trams més bons i d’altres més dolents. Finalment, darrere d’uns arbres
va aparèixer un mas molt restaurant. Després de fixar-me que hi havia un
cotxe, vaig veure un senyor que em mirava. Li vaig preguntar si era el
Mas de la Rata i em va dir que sí. Una bandera col·locada sobre
la masada delatava la seva identitat: belga.
Hi vaig estar parlant una estona explicant-li
les històries sobre el mas que mon pare m’havia explicat a mi tantes i
tantes vegades. Mentre, van arribar uns amics que es van posar a parlar
amb la seva dona mentre es preguntaven, segur, qui era jo. Ja tots reagrupats,
me’n vaig adonar que la seva dona estava parlant per telèfon i ho feia
en castellà. La trucava el propietari de la finca on hi havia vist el cotxe
de la policia local. Li deia que aquella mateixa nit l’havien entrat a
robar.
Misteri desvetllat. La policia local
d’Ulldecona s’havia desplaçat fins atenent una denúncia. No crec equivocar-me
si dic que ho fan fer gràcies al GPS que deu de portar instal·lat el cotxe
patrulla, perquè trobar el lloc exacte és una mica difícil. El Mas de la
Rata, per exemple, no surt ni al Google Maps i les referències a Internet
són escasses.
