divendres, 2 de maig del 2014
FER EL RIDÍCUL 3 VEGADES
-Dir a una roda de premsa que l’equip
rival ja donava per guanyada l’eliminatòria i fins i tot la Champions
per acabar humiliat, és fer el ridícul.
-Fallar a tota una afició que li havia
dipositat tota la confiança per a que l’etern rival no pogués enlairar
la décima, és fer el ridícul.
Això és el que va fer Guardiola la nit
del dimarts quan el seu equip, el Bayern de Munic va perdre estrepitosament
contra el Madrid per 0-4.
La situació semblava afavorir am Bayern.
En les 10 vegades anteriors que el Madrid havia visitat el camp alemany,
9 havia perdut, Guardiola coneixia a la perfecció el Madrid, ja que com
a Barcelonista (primer com a jugador i després com a tècnic) sé li havia
enfrontat en un bon grapat d’ocasions. Finalment, remuntar un 0-1 no semblava
una tasca difícil, ja que, a priori, el resultat no era massa dolent per
al Bayern i amb els antecedents esmentats, semblava que els astres es podien
acabar alineant a favor de l’equip bavarès. Malgrat tot, finalment, ho
van fer a favor dels blancs.
Per un altre costat, els barcelonistes
encara tenim ben present el 7-0 de l’any passat. 4-0 a Munic i 0-3 a Barcelona.
Si en lloc del Madrid s’hagués tractar d’un altre equip, els culers,
segurament, hauríem desitjat una victòria de l’equip rival, ja que, la
derrota va ser humiliant. Però tractant-se del Madrid, no. Com sé sol dir,
el Madrid no ha de guanyar ni als entrenaments!
Certament el final de temporada del Barça
de l’any passat no va ser bo. Messi, lesionat, quan jugava o feia assegut...
Malgrat tot es va guanyar la lliga: vulguis o no, la lliga de Tito. Semblava
que el Bayern era molt de Bayern per a tan poc Barça.
La superioritat del Bayern a la lliga
del seu país ha estat majúscula. Una prova més per creure que podia eliminar
al Madrid i privar-los així del somni de la décima. Però després
del partit les esperances van canviar ràpidament de bàndol. Al menys que
sigui l’Atlètic! Perquè entre el Madrid i Mourinho,
a qui haurieu triat, eh?
Finalment jugaran la final els dos equips de la capital d'Espanya: Cibeles contra Neptú. Què guanyi el millor? no!! Que perdi el Madrid! Sempre!! dijous, 1 de maig del 2014
EL POCAVERGONYA DE CAÑETE
Caricatura de Vizcarra. |
Quan un ministre del govern espanyol
es presenta com a cap de llista del seu partit en les eleccions europees
i aprofita el càrrec per a fer actes electorals i, per acabar-ho d’adobar
és soci d’un empresa que obté contractes de l’Administració Pública i
si amb això no n’hi hagués prou, encara intenta aconseguir-ne de nous,
és, senzillament, un pocavergonya! (i segurament em quedo
curt, però per educació y respecte als meus lectors, obviaré la llista
d’adjectius que sé li podrien aplicar.
Evidentment, em refereixo a Miguel Árias-Cañete,
Ministre d’Agricultura i Medi Ambient, primer amb Aznar i posteriorment
amb Rajoy.
Cañete, tal i com se’l coneix,
es va fer tristament conegut per a la gent de l’Ebre quan va anunciar
a Múrcia que el transvasament s’acabaria fent perquè tenien majoria absoluta.
Com que les paraules que seguien són de sobra conegudes, les obviaré, però
segur, amic lector, que les tens en ment.
Amb la rapidesa que caracteritza
a Rajoy, només fa unes setmanes que va donar a conèixer qui seria el cap
de llista del PP a les pròximes eleccions europees. Des d’aquell dia,
Cañete no ha tingut cap problema per comptabilitzar el seu càrrec
de ministre amb el de candidat a Europa, fins que va ser, finalment, substituït.
A part de poc ètic, si fa campanya com
a ministre, paguen tots (tu també amic meu), en canvi, si hagués estat rellevat del seu càrrec des del primer moment, la pagaria el seu partit... Bé, deixem-ho que
es pagaria de la caixa B del partit que, segurament, vol dir que també
ho acabem pagant entre tots.
Quan es va destapar que una empresa de
Cañete relacionada amb el sector dels hidrocarburs, tenia negocis
per Ceuta o Melilla (ara no ho recordo), davant la demanda d’explicacions
per part del PSOE, la reacció dels populars va ser voler amagar-ho darrere
dels casos de corrupció que han esquitxat el PSOE, sobre tot els més recents
d’Andalusia.
Al llarg de la seva vida pública, Cañete
ha demostrat ser un pocavergonya com la copa d’un pi, a part de no tenir
de ètica, ni moral (per molt religiós que sigui) i, finalment un desconsiderat
per faltar al respecte a diversos milers de ciutadans del S de Catalunya
per haver-nos de sentir el que va sortir de la boca d’aquest senyor fent
al·lusió a la part més masculina dels homes.
L’aspiració de Cañete és que
el nomenen comissari que equival a ministre de la UE. Però no de qualsevol
departament, sinó d’aquell que coneix tan bé: d’Agricultura i Medi Ambient.
Si finalment l’acaben nomenant, voldrà portar a la pràctica el seu projecte
estrella i que significa un altre transvasament de l’Ebre.
Ja sé que el vot no es pot demanar fins
les 0:00 h del proper 8 de maig, però crec que la llei no diu res de demanar
el contrari:
EL DIA 25 DE MAIG, NO VOTIS A CAÑETE!
(Espero haver-te donat arguments suficients)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)