EL POCAVERGONYA DE CAÑETE

Caricatura de Vizcarra.

Quan un ministre del govern espanyol es presenta com a cap de llista del seu partit en les eleccions europees i aprofita el càrrec per a fer actes electorals i, per acabar-ho d’adobar és soci d’un empresa que obté contractes de l’Administració Pública i si amb això no n’hi hagués prou, encara intenta aconseguir-ne de nous, és, senzillament, un pocavergonya!  (i segurament em quedo curt, però per educació y respecte als meus lectors, obviaré la llista d’adjectius que sé li podrien aplicar.

Evidentment, em refereixo a Miguel Árias-Cañete, Ministre d’Agricultura i Medi Ambient, primer amb Aznar i posteriorment amb Rajoy.

Cañete, tal i com se’l coneix, es va fer tristament conegut per a la gent de l’Ebre quan va anunciar a Múrcia que el transvasament s’acabaria fent perquè tenien majoria absoluta. Com que les paraules que seguien són de sobra conegudes, les obviaré, però segur, amic lector, que les tens en ment.

Amb la rapidesa que caracteritza a Rajoy, només fa unes setmanes que va donar a conèixer qui seria el cap de llista del PP a les pròximes eleccions europees. Des d’aquell dia, Cañete no ha tingut cap problema per comptabilitzar el seu càrrec de ministre amb el de candidat a Europa, fins que va ser, finalment, substituït. 

A part de poc ètic, si fa campanya com a ministre, paguen tots (tu també amic meu), en canvi, si hagués estat rellevat del seu càrrec des del primer moment, la pagaria el seu partit... Bé, deixem-ho que es pagaria de la caixa B del partit que, segurament, vol dir que també ho acabem pagant entre tots.

Quan es va destapar que una empresa de Cañete relacionada amb el sector dels hidrocarburs, tenia negocis per Ceuta o Melilla (ara no ho recordo), davant la demanda d’explicacions per part del PSOE, la reacció dels populars va ser voler amagar-ho darrere dels casos de corrupció que han esquitxat el PSOE, sobre tot els més recents d’Andalusia.

Al llarg de la seva vida pública, Cañete ha demostrat ser un pocavergonya com la copa d’un pi, a part de no tenir de ètica, ni moral (per molt religiós que sigui) i, finalment un desconsiderat per faltar al respecte a diversos milers de ciutadans del S de Catalunya per haver-nos de sentir el que va sortir de la boca d’aquest senyor fent al·lusió a la part més masculina dels homes.

L’aspiració de Cañete és que el nomenen comissari que equival a ministre de la UE. Però no de qualsevol departament, sinó d’aquell que coneix tan bé: d’Agricultura i Medi Ambient. Si finalment l’acaben nomenant, voldrà portar a la pràctica el seu projecte estrella i que significa un altre transvasament de l’Ebre.

Ja sé que el vot no es pot demanar fins les 0:00 h del proper 8 de maig, però crec que la llei no diu res de demanar el contrari:

EL DIA 25 DE MAIG, NO VOTIS A CAÑETE!
 

(Espero haver-te donat arguments suficients)