dilluns, 21 de juliol del 2014
diumenge, 20 de juliol del 2014
ELECCIONS GENERALS A LA VISTA?
Dijous tarda va córrer el rumor de que
Rajoy podria avançar les eleccions legislatives per a la tardor d’aquest
any.
Els contertulians de 8tv ho descartaven
taxativament. No veuen a Rajoy predisposat a fer un avançament electoral.
Rajoy dóna el perfil de l’home gallec.:
tranquil, mesurat, indecís, conformista... Uns traços que, sumats, donen
com a resultat una persona insegura de si mateixa a qui no li agraden els
grans sobresalts que, sense cap mena de dubte, unes eleccions generals
comportarien.
Està clar que abans o després Rajoy s’haurà
d’enfrontar a unes noves eleccions, si és que repeteix com a candidat.
De no fer-ho, seria el primer que, tot i tenir majoria absoluta es retiraria
després de la primera legislatura. Jo també sóc del que penso que no es
faran, encara que sembla que motius n’hi ha.
Amb l’arribada del nou rei es van vaticinar
una sèrie de canvis que no s’han produït, al menys, de moment. Es va dir
que hi hauria una amnistia que trauria de les presons a tots els delinqüents
de guant blanc (molts d’ells polítics, tècnics municipals i promotors
urbanístics que es van enriquir durant els anys de la bombolla econòmica)
Però la predicció més extravagant (no sé si és l’adjectiu més adequat)
va ser que el nou cap de l’Estat destituiria el govern de Rajoy (o el
faria renunciar) i en manaria formar un de tecnòcrata, es a dir més tècnics
que polítics. Tampoc sembla que s’arribarà a produir.
Rajoy vol que els marcadors macroeconòmics
vagin millorant fins la campanya de les generals de la tardor de 2015 (un
dels contertulians de 8tv fins i tot apuntava que es podrien fer el gener
de 2016, esgotant al màxim el termini que té) Durant aquesta legislatura
hi haurà 3 moments claus de recuperació econòmica. Un ja l’hem passat:
les eleccions Europees del passat mes de maig. El govern del PP va representar
(com si d’una posada en escena es tractés) que la recuperació econòmica
d’Espanya era evident i imparable.
El segon gran moment el viurem
en vigiles de les municipals de la propera primavera. Una vegada més l’equip
econòmic del govern del PP tornarà a parlar d’objectius assolits, de millora
de l’estat del benestar i coses semblants, quan difícilment les famílies
notaran cap canvi.
I el tercer momentaço serà, evidentment
la campanya electoral de les generals. Aquí Rajoy i els seus trauran més
pit que mai i parlaran de l’evident recuperació econòmica disfressada
de tota una sèrie de xifres macroeconòmiques, obviant. D’altres estudis,
fets sobre qüestions molt més domèstiques per organismes i entitats que
no tenen res que veure ni amb el govern del PP ni tan sols amb la política,
com UNICEF, Càritas, Creu Roja, Síndic de Greuges, etc. parlen de pobresa,
desnutrició, de diferències socials entre rics i pobres...
Són dos visions d’una mateixa cosa,
per tant, hi una gran discordança entre les dades oficials del govern
i de certs organismes oficials i els altres estudis. Si per una part Espanya
va molt bé i per l’altra ens demostren que cada dia que passa hi ha gent
més pobra, és que no es tenen en compte els mateixos paràmetres per a fer
els càlculs. La qual cosa em fa pensar que el polítics fan una interpretació
interessada (mol interessada!) dels indicadors econòmics que mouen.
Amb aquest panorama, Rajoy i els seus,
es presentaran com els salvadors de la pàtria i tornaran a culpar
a Zapatero de l’estat com van trobar Espanya quan ells van començar a
governar.
D’aquells indicadors (com l’atur) que
no es seran tan favorables, hi passaran de puntetes per a que ningú qüestioni
la seva política.
L'AMPOSTA DESCONEGUDA. LA CASA CARVALLO
La casa Carvallo està situada davant de la plaça Cecilia Carvallo.
Diu la Generalitat de Catalunya que és d'estil 'electicisme' i de finals del segle XIX.
Jo hauria dit que és d'estil 'colonial'.
La família Carvallo eren d'origen jueu i venien de França. Van tenir grans extensions de terra al Delta.
La família del gran escriptor Sebastià Juan i Arbó van treballar de jornalers per als Carvallo.
Per si voleu saber més:
http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?comarca=22&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cercar&NRegistre=102
http://www.amposta.cat/ohamposta/fitxa.asp?id=163&t=6&i=ca
Diu la Generalitat de Catalunya que és d'estil 'electicisme' i de finals del segle XIX.
Jo hauria dit que és d'estil 'colonial'.
La família Carvallo eren d'origen jueu i venien de França. Van tenir grans extensions de terra al Delta.
La família del gran escriptor Sebastià Juan i Arbó van treballar de jornalers per als Carvallo.
Per si voleu saber més:
http://cultura.gencat.net/invarquit/Fitxa.asp?comarca=22&proteccio=0&estil=0&epoca=0&Submit=Cercar&NRegistre=102
http://www.amposta.cat/ohamposta/fitxa.asp?id=163&t=6&i=ca
I SI ENS ESTIGUESSIN PREPARANT?
A aquestes alçades sembla una mica
inversemblant que Òmnium Cultural, una de les dues associacions (l’altra és
evidentment l’ANC) insinuï que el 9-N es podria formular una altra pregunta.
Tots sabeu el paper que han estat jugant l’ANC
i Òmnium. Més d’una vegada he dit que marcaven el pas que seguia ERC, CDC i el
propi govern de la Generalitat. Sense el braç
executor d’aquestes dues associacions, difícilment s’haurien assolit els èxits
de convocatòria que van tenir la diada de l’11 de setembre de 2012 i la Via
Catalana de 2013.
Cada cop sembla més provable que hi haurà una
trobada entre Mas i Rajoy. Segueixo dient que veig poc provable que es faci
abans del setembre, ja que damà ja és 20 de juliol i una reunió de l’alt nivell
d’aquest no s’improvisa, al menys que ja estiguin els temes preparats.
Rajoy s’ha enrocat i ha dit per activa i per
passiva que ell no baixarà del burro.
Està clar que li oferirà a Mas una millora del finançament (aquest punt sempre
surt) i, tal vegada, reformar la Constitució per a convertir Espanya en un
estat federal, per a la sorpresa del socialistes i d’altres partits emergents.
Mas, també sembla enrocat, però no tant. Ja el
coneixem. Sabem que es ven per una mica de poder. ¿Ja no ens en recordem de
quan va anar a Madrid a negociar amb Zapatero una rebaixa de l’Estatut de Maragall a canvi de que el PSC el votés
President com el cap de la llista més votada a les eleccions autonòmiques?
Igual ara li ofereixen alguna cosa similar, fins i tot fer una gran coalició
entre CiU, el PP (evidentment) i el PSC (ja que sinó no arribaran a la majoria
absoluta necessària)
I llavors què? Deixar que corri el temps i que
els resultats siguin acceptables.
Només Òmnium i l’ANC podrien convèncer ERC de
que una cosa així seria, de moment, la millor sortida.
I si ens estiguessin preparant? La segona part
al setembre, segurament després de la Diada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)