PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. EL POVET DE TORRIL I (LA SÉNIA)

La refundació de CDC com a penitència (Un article de SISCU BAIGES publicat al Triangle)

Pels cristians, la confessió és un sagrament que consta de cinc etapes: examen de consciència, acte de contrició, confessió, penitència i absolució. A Jordi Pujol, l'examen de consciència, la contrició i la confessió li han costat 34 anys. La seva penitència serà dura.

Però la seva confessió farà que el partit que va crear també hagi de fer penitència. I ja li han posat nom: "Refundació". La refundació del partit que ell va impulsar i dirigir durant tots aquests anys consistirà a allunyar-se el màxim possible d'ell i donar forma a un partit independentista català de dretes.

CDC haurà de renunciar a ser pal de paller de la política catalana i assumir un paper secundari. Una mica el paper que ha jugat Unió Democràtica tots aquests anys. L'única esperança que li queda a CDC per continuar viva políticament és que Oriol Junqueras li faci la respiració assistida.

Com Juli Cèsar, ERC pot decidir si deixa caure CDC o li permet anar tirant una temporada més. El 9 de novembre no hi haurà cap consulta que s'adigui amb la legalitat espanyola. Artur Mas insisteix que no la convocarà fora de la legalitat. Junqueras pot ordenar Mas que tregui les urnes o que convoqui eleccions al Parlament de Catalunya. I en aquest cas pot regalar-li a Mas la capçalera d'una llista conjunta CDC-ERC de la qual no en formarà part cap partit polític més.

ERC aportaria molts més vots a aquesta candidatura, però Junqueras podria compensar Mas la immolació de CDC mantenint-lo com a president de la Generalitat.

La refundació de CDC com a penitència per la confessió de Jordi Pujol no serà fàcil. Costa de creure que els i les catalanes que han votat, els darrers anys, el partit que avui presideix Artur Mas estiguin massa inclinats per absoldre'l i continuar fent-ho.

LA FOTO DEL DIA 8-08-2014

Com veieu a la foto estan restaurant la font del Parc d'Amposta, davant del museu de les Terres de l'Ebre. 
Aquesta tarda hi pintaven l'escut de la ciutat sobre el paviment interior de l'estrella que forma el terra. 
Llàstima que en el seu dia no van restaurar la font de la plaça del Mercat i van decidir substituir-la per un altra. 
Com sempre les excuses per a no fer-ho van ser del més variades. 

DIARI DE L'AGOST. DIJOUS 7 (Segona part)

Crítiques no si us plau. Twitter (una xarxa social on no tinc compte) ahir n’anava ple. Resulta ser que Toni Soler, un dels directors de programes de televisió és crítics amb el món de la política en general, no accepta que el critiquen. Tan lluny va arribar el tema que, fins i tot, va anunciar que podia acabar per dimitir i deixar de fer Polònia i Crackòvia.

Sembla ser que Soler va fer un al·legat a favor de la independència de Catalunya i alguns internautes li van dir que el món que ell pintava era massa idíl·lic i que la realitat podia ser molt diferent.

Per acabar-ho d’adobar, va qualificar de facherio a aquells que no pensen com ell abans d’abandonar Twiter.

El govern de CiU, amb el suport d’ERC, està beneficiant cada cop més el sector privat per damunt del públic. Així, d’una manera encoberta, alguns serveis hospitalaris es deriven als hospitals privats amb qualsevol excusa. Un exemple que he pogut viure en primera persona. L’hospital d’Amposta (públic però de gestió privada), tanca els quiròfans durant tot el mes d’agost amb l’excusa de que s’han de fer obres. I ahir mateix, per la ràdio, vaig escoltar que un hospital de Barcelona va obrir els quiròfans després de l’estiu, precisament el dia de la Mercè, el 24 de setembre! Què passa si hi ha intervencions urgents? Evidentment s’ha d’anar als hospitals privats. Encara que al pacient no li costi res, l’hospital privat té uns ingressos que normalment no tindria.

En l’ensenyament passa una cosa similar. Si els col·legis concertats reben més ajudes, aquestes s’acaben convertint amb millores per al centre. De vegades, aquestes millores resulten determinants a l’hora d’escollir col·legi per als fills.

De la Habana ha llegado un barco cargado de... I es tractava d’endevinar de quin producte anava carregat: cafè, cotó, sucre...

El buc escola de la Marina Espanyola Juan Sebastián el Cano no  venia de la Habana sinó de Cartagena de Indias (Colòmbia) portant un carregament d’uns 147 quilos de cocaïna.

Sembla ser que tres guardiamarines van anar pujant a bord petites quantitats de droga amagada entre la seva roba.

Caldria saber si aquesta va ser la primera vegada que s’intentava o ja s’havia fet d’altres vegades.

No sé si sabeu, durant 15 dies vaig ser marino. Vaig anar a Cartagena (no de Indias), però les seqüeles d’un accident laboral que vaig tenir uns mesos abans van ser determinants per a que la Marina em donés inútil. Sobre tot al principi, m’agradava porta objectes relacionats amb l’Armada. Encara recordo un clauer on es podia llegir: Juan Sebastián el Cano, puente de mando.