divendres, 5 de setembre del 2014
Situació política anòmala entre Catalunya i Espanya (carta publicada al Periódico de Catalunya)
La situació política i de relacions entre Catalunya i Espanya és la que és i que tots coneixem. És una situació incongruent i gens eficaç des de qualsevol punt de vista que no sigui el polític. Qualsevol empresari o gestor sap que s'han de potenciar els millors productes d'una empresa si es vol obtenir el màxim benefici. Avui dia, Catalunya genera fins a un 20% del Producte Interior Brut (PIB) espanyol i és la número u en exportacions, en turisme, en patents, en investigació i desenvolupament, en recuperació industrial i de llocs de treball... En una situació normal, Catalunya hauria d'estar dissenyant i liderant les polítiques industrials, comercials, laborals i fiscals a Espanya. O almenys, hauria d'estar participant molt directament en la seva elaboració. A més, en la seva condició de millor producte, Catalunya hauria de rebre les inversions necessàries per facilitar el seu comerç amb la Unió Europea i amb la resta del món. És a dir, s'hauria d'impulsar de veritat el corredor mediterrani, facilitar la connexió ferroviària del port de Barcelona i també els accessos en tren i en metro a l'aeroport del Prat. I millorar el servei de trens de Rodalies. I millorar el finançament. Res de tot això està passant i, a més, des del Govern espanyol s'insisteix a atacar el sistema lingüístic català i asfixiar-nos econòmicament. Tot plegat explica per què volem governar-nos nosaltres mateixos. ¿Algú no ho entén?
dijous, 4 de setembre del 2014
S’APROXIMA LA CONSULTA
La vicepresidenta del govern català, Joana Ortega va començar a desvetllar els detalls de la consulta: meses electorals, dotació policial... Però de tot, el més important és la forma de votar.
S’han establert dues formes de votar: presencialment i dipositant el vot al consolat corresponent sempre que es tracti de catalans residents a l’estranger. S’ha descartat però el vot per correu i l’electrònic.
Tot això em dóna que pensar que tant parlar, discutir i fins i tot barallar-se, en lloc de planificar-ho adequadament, s’està improvisant molt.
Puc entendre que no es pugui votar electrònicament. De fet, a l’Estat Espanyol seria una novetat, però no poder fer-ho per correu demostra que no s’ha negociat aquesta possibilitat amb Correus, que, fins ara, és qui en té les competències.
També seria possible (per què no?) que Correus, davant les pressions del govern de Madrid, hagués posat dificultats per a col·laborar en una consulta que cada cop tinc més clar que, en el cas de fer-se, serà molt descafeïnada.
Però encara tinc més dubtes. En referència al vot, dipositat, quins consolats es faran servir? Els espanyols? O les oficines de representació que la Generalitat va obrir a les principals capitals del món? En el primer cas, si pertanyen al govern central, ja estaran d’acord en prestar el servei?
Imagino que poc a poc s’aniran coneixent els detalls de tot plegat, però per una vegada he de donar la raó al PSC quan van acusar el govern d’ improvisació degut a les presses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)