La situació política i de relacions entre Catalunya i Espanya és la que és i que tots coneixem. És una situació incongruent i gens eficaç des de qualsevol punt de vista que no sigui el polític. Qualsevol empresari o gestor sap que s'han de potenciar els millors productes d'una empresa si es vol obtenir el màxim benefici. Avui dia, Catalunya genera fins a un 20% del Producte Interior Brut (PIB) espanyol i és la número u en exportacions, en turisme, en patents, en investigació i desenvolupament, en recuperació industrial i de llocs de treball... En una situació normal, Catalunya hauria d'estar dissenyant i liderant les polítiques industrials, comercials, laborals i fiscals a Espanya. O almenys, hauria d'estar participant molt directament en la seva elaboració. A més, en la seva condició de millor producte, Catalunya hauria de rebre les inversions necessàries per facilitar el seu comerç amb la Unió Europea i amb la resta del món. És a dir, s'hauria d'impulsar de veritat el corredor mediterrani, facilitar la connexió ferroviària del port de Barcelona i també els accessos en tren i en metro a l'aeroport del Prat. I millorar el servei de trens de Rodalies. I millorar el finançament. Res de tot això està passant i, a més, des del Govern espanyol s'insisteix a atacar el sistema lingüístic català i asfixiar-nos econòmicament. Tot plegat explica per què volem governar-nos nosaltres mateixos. ¿Algú no ho entén?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada