BARCELONA (20-10-2014) IV

Els últims dies del president Mas

Un article de Jaume Reixach.

Artur Mas té els dies comptats com a president de laGeneralitat de Catalunya. Esquerra Republicana (ERC) i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ho han expressat molt clarament en les últimes hores: si el líder convergent vol continuar comptant amb el seu suport ha de convocar immediatament –en el termini màxim de tres mesos, ha precisat Carme Forcadell al míting de la plaça de Catalunya- unes eleccions plebiscitàries, a poder ser amb una "llista de país".

Els números no surten. Dels 135 escons que té el Parlament català, l’aposta independentista només concita, ara com ara, el suport explícit dels 37 diputats de Convergència Democràtica (i això no està gens clar en totes "ses senyories"), dels 21 d'ERC i dels tres de la CUP: en total, 61, set per sota de la majoria absoluta. Sense el concurs dels 13 diputats d'Unió Democràticai dels 13 d'Iniciativa per Catalunya-EUiA, que formaven part del bloc inicial de la consulta del 9-N (versió A), la suposada "unitat" esdevé una minoria clamorosa.

La consulta del 9-N (versió B) no porta enlloc i s'està "organitzant" des de Presidència i Vicepresidència de la Generalitat com si tampoc no s'hagués de realitzar. En principi, s'ha previst que hi haurà 600 urnes que s'instal·laran en edificis titularitat de la Generalitat, específicament en els instituts d'ensenyament. Però a Catalunya hi ha 947 municipisi de centres públics d'educació secundària obligatòria n'hi ha només a 266 viles i ciutats. Això vol dir que els habitants de681 pobles que vulguin votar el 9-N (versió B) hauran de traslladar-se a una altra localitat per fer-ho.

Als 20.000 voluntaris que ha convocat el president Artur Mas se'ls demana que han de ser als centres de votació el dia 9-N des de les 7,30 hores del matí fins que finalitzi el recompte, la tramesa de dades i el lliurament de la documentació, com a mínim fins a les 24 hores. A més, aquesta tasca, segons llegim a la web de la Generalitat, "no merita compensacions econòmiques de cap mena ni dóna dret a cap permís laboral". Amb l'afegitó que, amb tota probabilitat, milers dels voluntaris que s'estan apuntant hauran de fer aquell dia molts kilòmetres per reforçar els centres de votació que no tinguin cobertura logística suficient. Tot plegat, un desideràtum.

A Artur Mas, el temps polític se li acaba. Ha trencat la porcellana desistint de la celebració de la consulta (versió A), és incapaç de realitzar la consulta del 9-N (versió B), no té autoritat moral per confegir ni encapçalar la "llista de país" i, encara que té la potestat estatutària de fer-ho, no pot convocar unes eleccions plebiscitàries anticipades sense provocar la ruptura traumàtica de la coalició amb Unió Democràtica. I tot això, amb la caixa de la Generalitat plena de teranyines, sense saber com pagarà les nòmines del mes d'octubre i depenent totalment de l'aixeta del ministreCristóbal Montoro per arribar a final d'any. Per postres, té el"dossier Liechtenstein" a punt d'esclatar-li sota el cul en qualsevol moment. Insuportable i patètic.

Artur Mas no arribarà viu al 9-N. En els pròxims dies assistirem a l'acte final d'aquesta tragicomèdia pitarresca amb l'anunci de la seva dimissió. Paradoxalment, només el pot salvar –si vol- el PSC. Donant-li oxigen al Parlament, garantint-li l'aprovació dels Pressupostos del 2015 i, en especial, desbloquejant la titulització al mercat de Londres dels 850 milions d'euros del cànon de l'aigua -decisió que és en mans d'Agbar i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona(Antoni Balmón)-, que permetrien salvar el default imminent de la Generalitat. Però tot això té un preu: la retractació pública d'Artur Mas de les seves vel·leïtats sobiranistes i l’aturada en sec del procés sobiranista.

El dilema d'Artur Mas és, en termes polítics, angoixant i inajornable. O els "100.000 fills de Carme Forcadell" o els 20 diputats del PSC. O el maten els uns o el maten els altres o es suïcida. Tic-tac, tic-tac... Uf, va dir ell (copyright Quim Monzó).

LA PREGUNTA DEL DIA 23-10-2014

Dóna curs l’Ajuntament d’Amposta a les denuncies de la ciutadania?

Permeteu-me que ho dubte.

A la bústia de casa tinc un adhesiu facilitat pel propi ajuntament on hi diu que no s’hi deixi publicitat. He de dir que normalment no en deixen, però sembla ser que determinada propaganda la reparteix algú que res té que veure amb Unipost, l’empresa que normalment la distribueix.

Em refereixo concretament a la de les clíniques Vitaldent. El repartidor d’aquesta publicitat fa cas omís del que posa a la bústia i cada vegada que passen em deixen la publicitat.

Després d’haver-ho fet diverses vegades, vaig adreçar un escrit a l’ajuntament denunciat els fet i demanant-los que obressin en conseqüència.

Ahir me’n vaig tornar a trobar, la qual cosa em fa pensar que no es va fer cas de la meva denúncia.

Ja sé que és un fet menor i que no té pràcticament importància, però em molesta que es passi olímpicament de la voluntat manifesta de la ciutadania, ja que em consta que el fet de deixar publicitat a les bústies on es diu expressament que no n’accepten, és generalitzat. O sigui, no només em passa a mi.  

EL PREU DE SER LLIURES

Pocs mitjans de comunicació poden presumir de ser lliures. Per a ser lliures realment, haurien de renunciar a qualsevol tipus de subvenció i fins i tot descartar la publicitat, sobre tot la institucional. Difícil panorama, ja que quasi tots els mitjans tenen un cost econòmic que d’alguna manera s’ha de mirar de cobrir.

Federico Jiménez Losantos, després de passar per diversos mitjans, va recalar a Libertad Digital, un mitjà que presumia de gaudir de llibertat informativa. Tan la ideologia del seu presentador estrella com la dels seus propietaris és o està molt propera al PP. Però fins i tot així, sempre poden haver motius per a la crítica. Un exemple és el Mundo que tot i la seva línia editorial marcadament de dretes, de vegades critica mesures que pren el govern de Mariano Rajoy.

Però el temps (tan infalible com sempre) ha demostrat que en realitat, Libertad Digital no era tan lliure com presumia, ja que, en part, s’aguantava gràcies al suport del PP. Eren els temps en que Ángel Acebes era el secretari general del partit i, per tant, el màxim responsable de la gestió del dia a dia. Va ser Acebes qui va ordenar a, tresorer que va precedir a Bárcenas, Álvaro Lapuerta que comprés accions de Libertad Digital, un mitjà de comunicació que estava a punt d’entrar en fallida.

Els diners que va invertir el PP van sortir de la caixa B del partit, alimentada amb diners procedents de la Gürtel i d’altres casos de corrupció que han esquitxat a diversos dirigents del PP.

Sembla ser que setge es va estrenyent a l’entorn de Mariano Rajoy que per aquell temps ja era el màxim responsable del partit.

La majoria d’alts càrrecs, en la seva defensa, solen al·legar ignorància i que no poden controlar tot el que passa al seu voltant i que per això tenen gent propera que ho gestiona. De totes formes igualment n’haurien d’estar assabentats ja que és obligació dels col·laboradors explicar-los-hi tot el que s’està fent. I sinó és així, sempre haurien d’assumir responsabilitats per omissió dels fets delictius que succeeixen pel seu costat.

Sembla ser que amb el nomenament com a secretari general d’Àngel Acebes se’l va voler premiar per l’extraordinària gestió que va fer durant les hores posteriors als atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. Acebes, llavors Ministre de l’Interior amb Aznar, va ser el màxim responsable d’informar dels fets. Com sabeu, va dir que la policia seguia diverses línies d’investigació, però la més fiable era la que apuntava a la banda terrorista ETA, encara que tots els indicis donaven a pensar que els havien perpetrat una cèdula islàmica. Donar la cara moments així i saber que estàs mentint a la ciutadania té molt de mèrit i ja que el PP no va sortir victoriós d’aquells comicis, la qual cosa, segurament hauria permès a Acebes a formar part del nou govern presidit per Rajoy, se’l va premiar amb el càrrec de secretari general del partit que va ostentar només 4 anys, els suficients per a poder prendre decisions que ara el jutge ha considerat delictives i per tant, ha acabat per imputar-lo.

Dintre del PP sembla que no hi ha res de net i si fora, cada dia que passa, ens assabentem de més casos, ens dóna que pensar que una bona part de la classe política espanyola dels últims 30 anys ha estat corrupta, així com molts dels qui els rodejaven.

Si el preu de la llibertat és alt, el cost de poder fer net alguna vegada encara ho serà molt més... Si és que alguna vegada arriba aquest dia.