Pocs mitjans de comunicació poden presumir de ser lliures. Per a ser lliures realment, haurien de renunciar a qualsevol tipus de subvenció i fins i tot descartar la publicitat, sobre tot la institucional. Difícil panorama, ja que quasi tots els mitjans tenen un cost econòmic que d’alguna manera s’ha de mirar de cobrir.
Federico Jiménez Losantos, després de passar per diversos mitjans, va recalar a Libertad Digital, un mitjà que presumia de gaudir de llibertat informativa. Tan la ideologia del seu presentador estrella com la dels seus propietaris és o està molt propera al PP. Però fins i tot així, sempre poden haver motius per a la crítica. Un exemple és el Mundo que tot i la seva línia editorial marcadament de dretes, de vegades critica mesures que pren el govern de Mariano Rajoy.
Però el temps (tan infalible com sempre) ha demostrat que en realitat, Libertad Digital no era tan lliure com presumia, ja que, en part, s’aguantava gràcies al suport del PP. Eren els temps en que Ángel Acebes era el secretari general del partit i, per tant, el màxim responsable de la gestió del dia a dia. Va ser Acebes qui va ordenar a, tresorer que va precedir a Bárcenas, Álvaro Lapuerta que comprés accions de Libertad Digital, un mitjà de comunicació que estava a punt d’entrar en fallida.
Els diners que va invertir el PP van sortir de la caixa B del partit, alimentada amb diners procedents de la Gürtel i d’altres casos de corrupció que han esquitxat a diversos dirigents del PP.
Sembla ser que setge es va estrenyent a l’entorn de Mariano Rajoy que per aquell temps ja era el màxim responsable del partit.
La majoria d’alts càrrecs, en la seva defensa, solen al·legar ignorància i que no poden controlar tot el que passa al seu voltant i que per això tenen gent propera que ho gestiona. De totes formes igualment n’haurien d’estar assabentats ja que és obligació dels col·laboradors explicar-los-hi tot el que s’està fent. I sinó és així, sempre haurien d’assumir responsabilitats per omissió dels fets delictius que succeeixen pel seu costat.
Sembla ser que amb el nomenament com a secretari general d’Àngel Acebes se’l va voler premiar per l’extraordinària gestió que va fer durant les hores posteriors als atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. Acebes, llavors Ministre de l’Interior amb Aznar, va ser el màxim responsable d’informar dels fets. Com sabeu, va dir que la policia seguia diverses línies d’investigació, però la més fiable era la que apuntava a la banda terrorista ETA, encara que tots els indicis donaven a pensar que els havien perpetrat una cèdula islàmica. Donar la cara moments així i saber que estàs mentint a la ciutadania té molt de mèrit i ja que el PP no va sortir victoriós d’aquells comicis, la qual cosa, segurament hauria permès a Acebes a formar part del nou govern presidit per Rajoy, se’l va premiar amb el càrrec de secretari general del partit que va ostentar només 4 anys, els suficients per a poder prendre decisions que ara el jutge ha considerat delictives i per tant, ha acabat per imputar-lo.
Dintre del PP sembla que no hi ha res de net i si fora, cada dia que passa, ens assabentem de més casos, ens dóna que pensar que una bona part de la classe política espanyola dels últims 30 anys ha estat corrupta, així com molts dels qui els rodejaven.
Si el preu de la llibertat és alt, el cost de poder fer net alguna vegada encara ho serà molt més... Si és que alguna vegada arriba aquest dia.
