.jpg)
Fa uns anys, quan Jordi Pujol presidia la
Generalitat i res feia pensar que igual ell com la majoria de la seva família
estaven de merda fins el coll, semblava que fossen el model a seguir.
Recordo quan Pujol va reclamar a les famílies
catalanes que tinguessin el tercer fill, per evitar un creixement demogràfic
que convertís Catalunya en un futur no molt llunyà en un país de vells.
Segurament molts ho van fer. Pujol mateix n’havia tingut 7, la qual cosa el
deuria de convertir en una de les famílies autòctones amb més catalanets.
A sobre, els hi posava noms molt catalans:
Jordi, Oriol, Oleguer, Josep, Pere, Marta, Mireia... Cap nom susceptible de fer
pensar que no eren una família model en tot.
Però van passar els anys i poc a pocs es van
anar escoltant rumors sobre els tripijocs d’alguns dels seus fills. Primer
Jordi, després l’Oriol, el polític, el que s’havia de menjar el país abans de
que el país acabés amb ell.
Finalment arribar el 25 de juliol i Jordi
Pujol, aquell que ostentava el títol de Molt Honorable, va fer una confessió
que va fer trontollar els cimens del catalanisme militant: durant més de 30
anys havia estat un defraudador. El seu nom s’afegia als dels seus dos fills.
La corrupció començava a entrar a la casa dels Pujol de la ronda General Mitre
de Barcelona. De repent, de Molt Honorable va passar a ser el gens honorable o el molt poc honorable com jo li dic.
Després es va dir que els fils dels negocis
familiars els movien la seva dona Marta i el primogènit Jordi, però la detenció
de només fa uns dies del benjamí de la família, l’Oleguer, ha tornat a obrir
una via d’aigua al que va ser el vaixell insígnia de Catalunya i sembla ser que
s’ha demostrat que era qui portava el timó dels negocis familiars, dels bruts
negocis familiars, perquè a casa del Pujol de net n’hi havia ben poc.
És cert que fins ara només han estat imputats
o han prestat declaració o, en algun cas, se’ls ha jutjat i prou. Però encara
ningú ha entrat a la presó, tal com va passar als que van ser les mans dreta i
esquerra del pare: Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, però segurament tot
arribarà.
De fet, si els tanquen a la presó, no serà a
la Model, ja que ha de desaparèixer com a centre penitenciari l’any 2015, però
poden acabar a algun altre establiment penitenciari dels que es van construir a
Catalunya durant el seu mandat.
Igual preveient que algun dia podia passar (a
l’Albert Om li va confessar que encara
podria sortir alguna cosa que espatllés la seva biografia) es va fer
construir un cela suite per a passar-hi els darrers anys de la seva vida.
Al meu parar és el que es mereix.
