CONSULTA SOBIRANISTA: MANQUEN 3 DIES

Rajoy ha mogut fitxa. Es tracta d’un peó i només l’ha avançat una casella, però pitjor és res. Ara diu que si la consulta es deixa en mans de la societat civil, ho permetrà. Costava tant fer un gest així? No es podria haver acordat fa setmanes (per no dir mesos) una fórmula que acontentés a les dues parts? Calia arribar a la situació que s’ha arribat (i que encara no ha acabat)? La manca de diàleg i negociació ha evidenciat la nul·la capacitat dels dos mandataris per a prendre grans decisions d’estat. De totes formes, entre tots dos, el més incapaç ha estat Rajoy, sense cap mena de dubte.

Mentre, el govern català, ha portat el cas davant del Tribunal Suprem. Tot i la poca confiança que en dóna avui en dia la justícia, vull pensar que els jutges del Suprem estaran molt menys polititzats que els del TC. Espero que siguin més professionals i, si han de donar la raó a la Generalitat, que no els hi tremoli el pols ni es deixin portar per cap influència externa. 

(Bé, al final sembla que el Suprem ha decidit desentendre-se'n del tema, dient que no es pot presentar recurs sobre una decisió del TC; i jo pregunto: i per què es va fer? van ser els assessors de la Generalitat que no en tenen ni idea o simplement es va tractar d'un farol?)  

Continua la incertesa amb els mossos d’esquadra. Des del sindicat SAP-UGT s’ha demanat claredat en les ordres per a diumenge. Sembla ser que en el cas de que el govern central així ho dictamini, serien els mossos els responsables d’impedir l consulta. Per tant, les ordres haurien de procedir, tal com ja va advertir al president el conseller d’interior, del superior jeràrquic, per tant, entenc del propi Mas. Segons han dit, també hauran d'intervenir si els hi demana la fiscalia... No ho tinc tan clar, però...  

Segons els socialistes l’important serà el que ha de passar a partir del dia 10. Està clar que passi el que passi el dia 9, el procés tindrà una continuació. Davant d’una consulta sense garanties legals i sense el reconeixement de l’Estat, caldrà seguir insistint i negociant per a canviar les coses.

Tot el que ha passat hauria de servir d’experiència i com a punt d’inici per a restablir unes relacions que, a data d’avui, considero trencades.

Faria bé el govern del PP d’atendre els consells que els hi dóna algun mitjà de comunicació aliè o fins i tot d’algun polític per a mirar de solucionar el més aviat possible la ferida oberta i que té difícil cura.

Les dues parts s’han de seure a negociar sense condicions prèvies i amb voluntat de superar obstacles i arribar a acords. Sinó és així, difícilment es podrà arribar a cap solució en molts d’anys.        

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA DE VILANOVA I LA GELTRÚ. 4d6

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. POSTES DE SOL

Haurem de canviar el final, Mariano

ANTÓN LOSADA

Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Moncloa, tenim un problema. Tornen els dilluns de passió per a Mariano Rajoy, com quan, després de la derrota del 2004, part del partit volia fer-lo fora i posar-hi Esperanza Aguirre. L'operació Púnica és un torpede en la línia de flotació del salvavides que Rajoyi els seus havien muntat per solcar el mar de la corrupció. Bárcenas, Correa, Caja Madrid, targetes black; tots eren zombis reviscuts de l'era Aznar. Així que va poder, el Govern els va entregar a la justícia. El nostre pobre president se'ls havia trobat i els havia anat matant com havia pogut, indignat i sorprès com un espanyol més.

Els populars col·laboren amb la justícia, el Govern denuncia tan aviat com té proves, són pocs casos, ja estem prenent mesures perquè no es repeteixin i el PP és com Espanya, està ple de gent honrada, proclama Rajoy; i a més estem tots molt indignats, remata María Dolores de Cospedal. Fins aquí el que poden llegir. Ningú ho sabia, ni va preguntar, ni li consta, ni ho recorda. Rajoy era el president del PP quan el seu secretari Ángel Acebespresumptament comprava mitjans en negre. Cospedal ja era la líder manxega quan a Toledo presumptament venien les escombraries per finançar campanyes. No s'admeten preguntes. Ja han dit tot el que havien de dir respecte d'«aquella persona per qui vostè em pregunta».

L'operació Púnica toca, però no enfonsa, aquest relat sofert de la lluita silenciosa d'un marianisme purificador enfront d'un aznarisme corrompedor. És cert que la major part dels fets destapats ara han tingut lloc durant la presidència de Rajoy. No són fantasmes del passat sinó delictes vigents. El final feliç es complica. Algú de la direcció actual haurà d'assumir alguna responsabilitat per fets ocorreguts durant la seva guàrdia i en territoris tan marianistes com la Diputació de Lleó.

A Madrid i a València

L'operació Púnica també desmunta en gran mesura l'argument que la corrupció al PP respon a casos aïllats i escassos, no a un sistema de finançament il·legal institucionalitzat. Les espectaculars xifres de l'operatiu constaten l'evidència que les dues comunitats on més forat ha fet la corrupció, Madrid i València, són precisament aquelles on el poder del PP ha resultat absolut durant dècades i a tots els nivells. Pot ser casualitat però sembla causalitat.

No tot són males notícies, però. A la llista de detinguts figura algun alcalde del PSOE, un incentiu perquè el principal partit de l'oposició se sumi a alguna acció conjunta contra la corrupció. Que Francisco Granados sigui l'encausat més conegut ofereix un altre avantatge interessant. Qui en un altre temps va ser l'home fort d'Esperanza Aguirre suposa un problema, però també una oportunitat per a algú tan pragmàtic com Rajoy. La corrupció va créixer amb l'aznarisme i a Madrid es va fer forta amb l'aguirrisme, fins que va arribar Mariano i va posar-hi ordre. És un altre final alternatiu ple de possibilitats, ara que la líder començava a donar-li en públic lliçons d'ètica amb la mateixa desimboltura exhibida a l'atribuir-se haver acabat amb la Gürtel.