dijous, 6 de novembre del 2014

Haurem de canviar el final, Mariano

ANTÓN LOSADA
Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Moncloa, tenim un problema. Tornen els dilluns de passió per a Mariano Rajoy, com quan, després de la derrota del 2004, part del partit volia fer-lo fora i posar-hi Esperanza Aguirre. L'operació Púnica és un torpede en la línia de flotació del salvavides que Rajoyi els seus havien muntat per solcar el mar de la corrupció. Bárcenas, Correa, Caja Madrid, targetes black; tots eren zombis reviscuts de l'era Aznar. Així que va poder, el Govern els va entregar a la justícia. El nostre pobre president se'ls havia trobat i els havia anat matant com havia pogut, indignat i sorprès com un espanyol més.
Els populars col·laboren amb la justícia, el Govern denuncia tan aviat com té proves, són pocs casos, ja estem prenent mesures perquè no es repeteixin i el PP és com Espanya, està ple de gent honrada, proclama Rajoy; i a més estem tots molt indignats, remata María Dolores de Cospedal. Fins aquí el que poden llegir. Ningú ho sabia, ni va preguntar, ni li consta, ni ho recorda. Rajoy era el president del PP quan el seu secretari Ángel Acebespresumptament comprava mitjans en negre. Cospedal ja era la líder manxega quan a Toledo presumptament venien les escombraries per finançar campanyes. No s'admeten preguntes. Ja han dit tot el que havien de dir respecte d'«aquella persona per qui vostè em pregunta».
L'operació Púnica toca, però no enfonsa, aquest relat sofert de la lluita silenciosa d'un marianisme purificador enfront d'un aznarisme corrompedor. És cert que la major part dels fets destapats ara han tingut lloc durant la presidència de Rajoy. No són fantasmes del passat sinó delictes vigents. El final feliç es complica. Algú de la direcció actual haurà d'assumir alguna responsabilitat per fets ocorreguts durant la seva guàrdia i en territoris tan marianistes com la Diputació de Lleó.

A Madrid i a València

L'operació Púnica també desmunta en gran mesura l'argument que la corrupció al PP respon a casos aïllats i escassos, no a un sistema de finançament il·legal institucionalitzat. Les espectaculars xifres de l'operatiu constaten l'evidència que les dues comunitats on més forat ha fet la corrupció, Madrid i València, són precisament aquelles on el poder del PP ha resultat absolut durant dècades i a tots els nivells. Pot ser casualitat però sembla causalitat.
No tot són males notícies, però. A la llista de detinguts figura algun alcalde del PSOE, un incentiu perquè el principal partit de l'oposició se sumi a alguna acció conjunta contra la corrupció. Que Francisco Granados sigui l'encausat més conegut ofereix un altre avantatge interessant. Qui en un altre temps va ser l'home fort d'Esperanza Aguirre suposa un problema, però també una oportunitat per a algú tan pragmàtic com Rajoy. La corrupció va créixer amb l'aznarisme i a Madrid es va fer forta amb l'aguirrisme, fins que va arribar Mariano i va posar-hi ordre. És un altre final alternatiu ple de possibilitats, ara que la líder començava a donar-li en públic lliçons d'ètica amb la mateixa desimboltura exhibida a l'atribuir-se haver acabat amb la Gürtel.