BARCELONA 10-11-2014

Artur Mas ha perdut

Jaume Reixach -director del Triangle-

Aquest 9-N, si hem de fer cas als animosos impulsors de la campanya "Ara és l'hora" que han inundat el país de groc, els catalans hem trencat amb el passat. Però Artur Mas i, per extensió CiU, formen part d'aquest passat que les urnes han enterrat (suposadament). No endebades, el president de laGeneralitat ha estat, amb anterioritat, conseller de Política Territorial, conseller d'Economia i conseller en cap dels governsPujol i CiU, des de 1980, ha dirigit els destins de Catalunya durant 27 anys (!).

Llegim algunes de les proclames que han escrit els participants en la campanya "Ara és l'hora" i que s'han distribuït profusament en els dies previs al 9-N per tots els racons de Catalunya:

1. "Vull un país en què votar sigui normal"

2. "Vull un país on la meva àvia arribi a final de mes"

3. "Vull un país que pugui gestionar tots els seus recursos"

4. "Vull un país amb escoles públiques de qualitat"

5. "Vull un país amb una cultura viva"

6. "Vull un país amb una justícia imparcial"

7. "Vull un país on tothom tingui accés a la llum i a l'aigua"

8. "Vull un país on hi hagi separació de poders"

9. "Vull un país on no hagi de marxar per trobar feina"

10. "Vull un país amb gelat de postres cada dia"

11. "Vull un país amb justícia ràpida i gratuïta"

12. "Vull un país on pugui volar arreu del món sense fer escales"

13. "Vull un país que valori la feina dels mestres"

14. "Vull un país que escolti l'opinió dels ciutadans"

15. "Vull un país energèticament responsable"

16. "Vull un país que estimi i protegeixi els seus rius"

17. "Vull un país sense corrupció ni retallades"

18. "Vull un país amb una sanitat sense llistes d'espera"

19. "Vull un país donde mi hijo encuentre trabajo"

Tots aquests legítims anhels –inclòs el del gelat per postres- se sintetitzen en el leitmotiv de la campanya per la consulta endegada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural: "Volem un país nou". Però Artur Mas, que no dubtarà en capitalitzar políticament els dos milions i escaig de votants d'aquest 9-N, ha demostrat amb la seva acció de govern que no només és als antípodes del programa que defensa "Ara és l'hora", sinó que és responsable directe d'aquest desgavell que regna a Catalunya (i, per extensió, a l'Estat espanyol i a molts països de la Unió Europea).

1. Qui ha frenat sistemàticament les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) que es presenten al Parlament?

2. Qui està impagant les subvencions acordades a les entitats del tercer sector?

3. Qui ha provocat que l'endeutament de la Generalitat s'hagi incrementat en 24.000 milions d'euros en els últims quatre anys i que el deute de Catalunya tingui la qualificació de "bo escombraria"?

4. Qui ha aprovat que les escoles religioses i privades rebin quantioses subvencions de la Generalitat, fins i tot les que imposen la separació per sexes, en detriment de l'escola pública, víctima de brutals retallades pressupostàries?

5. Qui subvenciona amb generositat el Gran Teatre del Liceu i racaneja les expressions culturals més creatives i innovadores?

6. Per què es va arxivar judicialment el cas Banca Catalana? I elcas Casinos? Qui va col·locar el jutge Lluís Pascual Estevill al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)?

7. Qui és el president del consell assessor d'Endesa a Catalunya? Per què la Generalitat no acata les reiterades sentències judicials contra la tupinada de la privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat?

8. Qui ha decidit subvencionar amb quantitats escandaloses els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya?

9. Qui ha tolerat la destrucció del teixit industrial (el cas Lear és paradigmàtic) i està provocant que moltes empreses marxin de Catalunya?

10. Qui s'ha dedicat a blasmar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, quan va denunciar la deficient alimentació que pateixen molts infants a Catalunya?

11. Qui torpedina l'acció de la justícia per tal que els sumaris pels casos de corrupció s'eternitzin?

12. Qui va decidir tancar la companyia aèria Spanair, en benefici de Vueling?

13. Qui ha retallat els salaris dels funcionaris i ha reduït, sense contemplacions, les plantilles dels servidors públics?

14. Qui ha convertit TV3 i Catalunya Ràdio en un "búnker" on es censuren grollerament les informacions crítiques amb el govern de la Generalitat?

15. Qui ha impulsat i blindat la nuclearització de Catalunya? Qui demanava la ubicació del "cementiri" de residus atòmics a Ascó?

16. Qui va defensar el transvasament del riu Ebre? Qui va donar suport parlamentari a l'embassament de Rialb?

17. Quin partit té embargada la seva seu pel robatoriperpetrat al Palau de la Música? Quina relació tenia Daniel Osàcar amb Artur Mas?

18. Qui ha propiciat el desmantellament de la sanitat públicaen benefici de les mútues i de les clíniques privades? Qui és el responsable de la crítica situació que pateixen les farmàcies?

19. Qui promou la privatització del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)?

Artur Mas i CDC no es poden atribuir la victòria del "sí-sí" aquest 9-N. Al contrari: les urnes han reflectit un clamorós rebuig a les seves polítiques. Aprendrà la lliçó? N'assumirà les conseqüències? (I don't think so)

Entre el triomf i la falòrnia

JOAN TAPIA

Periodista

Artur Mas surt enfortit de la jornada d'ahir. Ma non troppo. Va prometre que el 9-N es podria votar amb totes les garanties democràtiques i no ha estat així. Però es pot justificar, no ha estat només per culpa seva i, al final, els catalans sí que han pogut votar -tot i la prohibició de Madrid- en una pseudoconsulta amb poques garanties (absència de cens i control dels voluntaris), però que per a molts es tractava d'un acte d'afirmació nacional, i per a altres -menys segons els resultats- un exercici de participació democràtica.

No hi ha hagut garanties, però que 2,3 milions de catalans es manifestin anant a un centre de votació i ensenyant el DNI és una acció que té conseqüències. Indica que una part important i molt mobilitzada de la societat catalana està bastant a disgust en les estructures actuals de l'Estat espanyol.

La Generalitat ha impulsat la votació amb molta propaganda i donant privilegis als independentistes en els mitjans públics, sí. L'Estat ha animat a participar, oblidant allò de prohibit prohibir i demanant la suspensió del procés participatiu, també. Però Artur Mas, bastant sol, ha aconseguit portar-ho a terme. Per a molts és un èxit. I ha demostrat als més radicals -que el van acusar d'arronsar-se quan va acatar la sentència del Tribunal Constitucional contra la consulta original- que sap plantar cara. No podran acusar-lo que li tremolen les cames al primer envit.

Mas potser va recuperar ahir el lideratge del sobiranisme davant del líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras. I també va guanyar el president del Govern central, Mariano Rajoy, perquè respondre-li esgrimint tan sols la fiscalia, com va fer Madrid, o parlant de «tupinada», no és una resposta vàlida. Davant dels que han votat amb il·lusió, fins i tot el reforça.

Però el triomf té la seva contrapartida perquè els números són tossuts. 2,3 milions de votants són molts, però representen el 37% dels catalans que ahir podien fer-ho. Sí, una mica més que els 2,1 milions que van obtenir els quatre partits consultistes (CiU, ERC, ICV i la CUP) en les eleccions autonòmiques del 2012, però un percentatge menor perquè l'electorat potencial era diumenge (més grans de 16 anys i immigrants amb targeta de residència) de 6,3 milions, davant dels 5,4 milions del cens electoral del 2012. I el vot independentista s'ha quedat en 1,8 milions (100.000 més que la suma de CiU, ERC, la CUP i Solidaritat Catalana per la Independència en les eleccions del 2012), però un percentatge menor per l'augment de l'electorat potencial. El 28% davant del 32,1%.

Quan veiem els números, el triomf es tenyeix una mica de falòrnia. Segons les enquestes, els catalans que exigien la consulta eren més del 60% i, a la pràctica, han estat un 37%. I la recent enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) arribava a la conclusió que els que tenien un sentiment independentista pujaven al 49%. A l'hora de portar els sentiments a l'urna, s'han quedat en el 28%. Un 28% d'independentistes és important. S'ha de tenir en compte. Però molt insuficient perquè pregonin que la nova centralitat i la virtut política només passen per l'independentisme de Mas o de Junqueras (i que el més patriòtic és que facin una llista única). Bé, el que va passar diumenge demostra que els catalans tenen horitzons més amplis.

Amb aquests resultats, el president de la Generalitat ha de pensar els seus següents passos amb el cap fred. Ja va practicar la fugida cap endavant el 2012 i des de fa dos anys estem saturats de discursos i de pocs fruits. Més li valdria ara fer una pausa i repensar què és el que li interessa a Catalunya, perquè el país amb què somien molts militants no és el país real, sinó tan sols una part valuosa, activa i mobilitzada. I això seria més fàcil si el Govern de Madrid pensés menys en la fiscalia, acceptés que Catalunya és diferent i estigués disposat a asseure's a dialogar i negociar amb la Generalitat.

SANT ARTUR MAS MÀRTIR

Després de presentar-se fa dos anys com a Messies, ara Artur Mas es presenta com a màrtir, sense caler fer dos miracles tal i com exigeix l’Església Catòlica abans de canonitzar-los.

No sé si el fet d’haver hagut eleccions diumenge passat es podria comptabilitzar com el primer, des del meu punt de vista, no.

Titular d'ahir del Periódico de Catalunya, després del gran titular de capçalera del diari: El líder de CiU s’apropia del 9-N i intenta marca el ritme a Rajoy i Junqueras.  

I a la pàgina 13 ens trobem amb aquest altre: El Mossos diuen al fiscal que Mas és el responsable d’obrir el centres.

Sobre el primer titular he de dir que no m’estranya gens i, fins i tot m’ho veia venir després de veure el protagonisme que van acaparar els convergents a Amposta. Quan l’exalcalde i diversos regidors (també d’UDC) fossin responsables d’algunes messes electorals, és que alguna cosa pretenien. El convergents (que quedi clar), no fan res de forma gratuïta, sempre n’esperen treure algun rendiment.

Ara ja serà el seu líder qui en prengui el relleu. De moment segueix marejant la perdiu i amagant les cartes que ha de jugar. Els mitjans informatius tan aviat parlen de que es faran eleccions anticipades, con diuen que s’intentarà acabar la legislatura. De moment, s'ha donat dues setmanes per a prendre una decisió ferma. 

Presentar-se com a responsable d’haver obert el centres diumenge, segurament també es deu a una estratègia minuciosament estudiada. Us imagineu per un moment que se’l acabi imputant per aquest fet i que després se’ls declari innocent. L’haurien convertit en un màrtir i, per tant, estaria en condicions de recuperar el prestigi perdut en aquests darrers 2 anys.

De vegades donar un cop d’ull a la història i comparar fets. Vosaltres penseu que Pujol hauria segut el que va ser si no hagués estat empresonat pel franquisme pels fets del Palau de la Música? I sense haver estat aquell dia allí!

Si els republicans volen derrotar a Mas, ara tenen una gran oportunitat. Si Mas aconsegueix refer el prestigi, difícilment en tindran una altra com aquesta en un període relativament breu.

Però ho tenen difícil, ja que no depèn d’ells la dissolució del Parlament i la convocatòria d’unes noves eleccions. Potser l’única alternativa seria la presentació d’una moció de censura, que, tal vegada, no tots acabarien de comprendre i molts s’ho prendrien com l’afany d’ERC d’aconseguir la presidència de la Generalitat.

En aquests moments crec sincerament que el temps juga a favor de Mas i potser si que al final farà els dos miracles necessaris per a ser sant.