BARCELONA 12-12-2014 (II)

Ara és l'hora catalans!

JAUME REIXACH

Ara és l'hora catalans de fer fora l'Artur Mas. És, amb diferència, el pitjor president de la Generalitat en democràcia. Quatre anys porta ja ocupant el càrrec i res de bo no ha fet. Mireu el país com pateix i recula. Mireu quina tifa de govern que tenim! Això del "procés sobiranista" que s'ha tret de la màniga és teatre de tercera per enredar la gent de bona fe. Mentrestant, Catalunya s'enfonsa en la mediocritat, la tristesa, la misèria i la ruïna.

Aquesta és la setmana clau. Si el Parlament tomba elsPressupostos que ha preparat el conseller Andreu Mas-Colell-que són un insult a la intel·ligència- s'haurà acabat aquest malson. No és qüestió de tacticisme ni de fer càlculs electorals. És qüestió d'obrir les finestres i deixar que s'airegi aquest país, que fa pudor de resclosit i que s'està morint ofegat per manca d'oxigen.

Només hi ha una solució: liquidar democràticament Artur Mas i expulsar del Palau de la plaça de Sant Jaume la seva cort de corifeus curts de gambals. Jo era partidari de deixar que CiUexhaurís la legislatura, però he arribat al convenciment que Catalunya ha entrat en una agonia on, el més pràctic, és tallar amb l'angoixa -que no porta enlloc i és una pèrdua de temps- i deixar que la població s'expressi a les urnes per conformar un nou Parlament.

Un cop més, Esquerra Republicana (ERC) té a les seves mans la decisió clau. Donar o no donar suport als Pressupostos del 2015? Deixar caure o no deixar caure el govern d'Artur Mas?Oriol Junqueras ja es va equivocar transigint amb el "nou 9-N", que només ha servit perquè Artur Mas li "robi" la cartera i la clientela. Si dóna "aire" a CiU, deixant que prosperin els Pressupostos, ERC acabarà al pedregar.

Els convergents no tenen principis ni manies. Catalunya se'ls en fot. Només els guia el poder (i la pela). A l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias ha salvat la papereta amb un pacte pressupostari amb els socialistes.., mentre al Parlament de Catalunya, Artur Mas festeja sense escrúpols amb els independentistes d'ERC per seguir fent bullir l'olla, sabent que els Pressupostos que es pactin seran paper mullat, com ha passat amb els d'aquest 2014.

La Generalitat de CiU té molts diners per a segons què. Per subvencionar (subornar) els mitjans de comunicació privats per tal que "comprin" i propaguin ad nauseam la cançó del procés. Per pagar una indecència pels serveis informàtics externalitzats, on l'auditora Deloitte (David Madí) i l'empresa on treballa Joan-Antoni Rakosnik s'omplen les butxaques. Per pagar 50 milions d'euros (!) per les retransmissions esportives de TV3. Per pagar el servei d'ambulàncies més car de l'Estat espanyol (el concurs està a punt de resoldre's), mentre els hospitals públics malviuen sota mínims. Etc, etc.

Ara és l'hora de fer caure aquest govern d'inútils, corruptes i prepotents. Hem d'impedir que el president Artur Mas s'investeixi de Napoleó i culmini la seva jugada d'apoderar-se de les institucions -amb la inestimable col·laboració de l'ANC- durant el període excepcional de 18 mesos que reclama per governar amb les mans lliures. Catalunya té un enorme potencial per sortir d'aquest cruel atzucac, però és condició "sine qua non" foragitar CiU de la Generalitat a través de les urnes.

Per descomptat. La continuïtat de la comissió d'investigació de la corrupció pujolista ha de ser un punt programàtic transversal de tots el partits polítics en les eleccions que cal convocar. Oriol Junqueras ha de reflexionar i prendre la gran decisió. Si es torna a equivocar i apuntala la permanència d'Artur Mas fins al 2016, el tren de la història li passarà pel damunt. Ara és l'hora catalans!

LA FOTO CURIOSA DEL DIA 19-12-2014

Hi ha qui col·lecciona segells, d'altres modes, fins i tot sobres de sucre o papallones...
Però mai havia vist ningú que col·leccionés justificants d'aparcament de zona blava. 

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM

I ara que començaven a estar tan contents...

Ha costat, però finalment el preu dels carburants ha baixat. A les benzineres ja es comença a notar. Ja era hora!    

Ho dic, perquè segons alguns economistes com per exemple Santiago Niño Becerra, no és bo per a l’economia que els carburants baixen tant i tan ràpid com ho estan fent.

Si fos un economista dels considerats neoliberals, pensaria que ens vol ensarronar, però no és el cas, ja que sempre s’ha mostrat en contra de les polítiques econòmiques oficials dels nostres governs.  

Segons Santiago Niño la caiguda del preu del carburant indica un alentiment de l’economia per a dintre de dos o tres mesos, la qual cosa produirà que les economies més afeblides (com l’espanyola) pateixin nous acomiadaments.

Una de els frases que es va dir durant el programa de Carles Francino a la SER (més bé es va recordar) va ser la de que un pessimista és un optimista ben informat.

Tan a mi com als meus companys que, com jo, han d’agafar el cotxe per a desplaçar-se des del poble on resideixen fins el lloc de treball, el preu dels carburants incideix i molt sobre la nostra economia domèstica. No és el mateix pagar el gasoil a 1,40 que a un euro, tal com ara ja està costant a alguna benzinera. L’equivalent en pessetes dels 40 cèntims d’euro és més de 60. Recordo que quan s’anunciava que la gasolina havia de pujar 5 pessetes, els cotxes feien cua a les benzineres ja no per omplir fins a dalt els seus dipòsits, sinó totes aquelles eines que tenien a ma per tal de tenir reserves per a una bona temporada.

Des de que es va alliberar el sector, les apujades de preus han estat prou constants i d’un dia per l’altre, sense previ avís. Qui ho controlava deia que s’apujaven de cara el cap de setmana i dilluns tornaven a baixar. Així s’agafava a tots aquells que sortien de cap de setmana i havien d’omplir els dipòsits.

No sé si els vaticinis de Santiago Niño són correctes o no. Ja sabeu que teories econòmiques n’hi ha tantes com economistes i, des de la crisi, qualsevol ciutadà és un economista en potència, però pel que a mi respecta, la reducció dels preus dels carburants m’anirà molt bé. 

Que duri.