BARCELONA 12-12-2014 (IV)

EL TITULAR DEL DIA 22-12-2014

CDC replica a ERC que importa la independència i no els càrrecs.


On l'he llegit? Al Periódico de Catalunya.
Qui ha donat el titular? Josep Rull, Secretari General de CDC. 

Ho he de dir, és un dels titulars més sorprenents que he llegit mai a la vida. Convergència donant lliçons d'independència als republicans i anteposant els interessos generals de Catalunya al dels seus propis quadres. És increïble!
De ser així (evidentment no me'ls crec) anirien per terra totes les meves creences sobre el partit que un dia va fundar Pujol i companyia i que ara mateix governa el que va estar l'últim dels seus fills (polítics) favorits després d'abandonar-ne uns quants al llarg del seu mandat.

ACCIDENTS A AMPOSTA

Avui dia dels sorteig de la Rifa de Nadal, no ha estat un dia afortunat al menys per a dues persones que haurien patit un accident aquest mateix matí.

Un (encara que per ordre hauria estat el segon), ha passat a la rotonda de l’església nova, cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el Sebastià Juan i Arbó i el més perjudicat ha estat un ciclista.

Mentre esperaven l’arribada de l’ambulància i es queixaven del curt trajecte que hi ha entre l’Hospital Comarcal i dit emplaçament, algú ha dit que l’ambulància havia anar a assistir als de l’altre accident ocorregut per les immediacions de l’empresa SIMASA, a l’avinguda de Santa Bàrbara, prop del supermercat Caprabo.

Les rotondes són zones d’elevat risc, ja que, insisteixo, una gran part dels conductors no tenen ni idea de com s’hi ha de circular.

No sé si la culpa ha estat del ciclista o del cotxe, però el que és evident és que algú ha comés una imprudència. O el ciclista no se’n ha adonat del cotxe que venia i ha sortir sense mirar o bé el cotxe no ha senyalitzat correctament la maniobra, la qual cosa ha confós el ciclista. I és que els intermitents estan per alguna cosa!  

Us deixo amb un vídeo de com s’ha de circular per les rotondes.

Circulación en glorietas

Demà, Podem

JOAN SUBIRATS

Catedràtic de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona).

Falten pocs dies per acabar l'any i Podem presenta demà a Barcelona l'estratègia per al 2015: l'any del canvi. El cicle electoral permet una gran prova de foc en les municipals i autonòmiques del maig, per arribar al que seria el moment decisiu: les generals que se celebraran aproximadament d'aquí un any. No hi ha precedents d'un entorn tan polaritzat com el que té Podem: grans oportunitats, grans riscos; grans suports, grans rebutjos. Un lideratge extrem, però un estil pròxim i planer. Una mobilització al seu voltant, de la qual existeixen precedents. Molts dels comentaristes i tertulians de plantilla als mitjans van descobrir Podem el dia en què es van celebrar les eleccions europees. I encara segueixen sorpresos.

Sense el 15-M, sense internet i sense una motxilla d'entusiasme, coneixements i anys de militància en moviments i plataformes de tot tipus, el grapat de col·legues i amics que van llançar Podem no haurien pogut fer el que han fet en menys d'un any. Van donar la resposta adequada a un buit de representació clamorós de la indignació generalitzada.

Després de l'acte de Vistalegre, el nucli dirigent de Podem va prémer l'accelerador i mira de fer pinya. És evident que això comporta una sèrie de riscos. Els riscos de tensar una incipient, assembleària i, al mateix temps, molt nombrosa base organitzativa amb reclams i urgències que no són fàcils de pair per a una cosa que està naixent i que encara no sap ben bé què és i què vol ser. Però, lògicament, l'ambició i la significació de l'objectiu (aconseguir guanyar les eleccions generals) són determinants. El més complicat és mantenir l'equilibri entre les exigències del moment, la capacitat organitzativa i la implicació entusiasta d'una gran quantitat de persones que han cregut que Podem fer les coses de manera diferent.