ESTACIÓ MADALENES III

¿I qui governarà Catalunya?

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Mentre el terror gihadista sacseja França i estremeix el món sencer, la política catalana segueix a la seva. Divendres, sense anar més lluny, als informatius convivien notícies de transcendència tan dispar com el final dels segrestos a París, amb la mort dels presumptes autors de la matança de Charlie Hebdo, i el rosari de retrets entre CiU i ERC per carta, Twitter i SMS. Val més estalviar-se comentaris...

Per entendre el grau de bel·ligerància a què ha arribat la interlocució entre Artur Mas i Oriol Junqueras, en un altre temps socis de legislatura i companys de viatge sobiranista, cal aclarir que l'intercanvi de propostes després del 9-N no mereix ser qualificat de negociació. Negocien els que estan disposats a cedir amb la finalitat d'arribar a un pacte beneficiós per a tots dos i, en nom de l'entesa, es condueixen amb discreció, sense dinamitar els ponts de diàleg. Les converses lleials no arrenquen amb conferències davant el públic, ni maduren pretenent retallar la llibertat de l'altre, ni cristal·litzen airejant missatges privats per ressaltar virtuts pròpies i misèries dels altres. Més que una negociació, això és una representació.

Després de l'assaig general del 9-N, Mas i Junqueras han pujat a l'escenari amb l'únic propòsit de demostrar que si la unitat sobiranista no és factible és per culpa de l'altre. Discrepen sobre les llistes, sobre com avançar cap a la independència i, íntimament, sobre la mateixa conveniència d'obtenir-la.

S'acabi com s'acabi aquest sainet, és pertinent preguntar-se qui governarà Catalunya si Mas anticipa les eleccions amb ànim plebiscitari. En cas de sumar majoria, ¿compartiran govern els que no han pogut compartir candidatura ni full de ruta? En cas contrari, ¿trobarà el guanyador aliats per executar el seu projecte sobiranista? ¿O per contra haurà de renunciar-hi? ¿I quina legitimitat tindrà per conculcar el seu programa?

Un xec tacat

Abans de cridar els catalans a les urnes, CiU i ERC haurien de respondre a aquestes preguntes. Perquè una cosa és donar-los la paraula i una altra demanar-los un xec no ja en blanc, sinó tacat d'incògnites.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 14-01-2015

Els cotxes abandonats. 
Potser no se'n veuen tants com fa uns anys, però se'n veuen.
Aquest està al carrer Escoles i com es pot veure han tret l'adhesiu que va col·locar la policia local. 
Què esperen per a retirar-lo?  

HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA IX

A Roig no li passava...

      

Ja sabeu que la passada setmana hi va haver una roda de premsa conjunta entre els grups municipals de ERC-EA i PSC-PM on van criticar les bufandes que van rebre un grup de 9 treballadors municipals per haver tingut una especial dedicació en el compliment del seu treball. M’agradaria saber el que pensa la resta de la plantilla quan passen aquestes coses, encara que és fàcil que es facin aquesta pregunta:

-És que jo no compleixo amb la meva feina?   

Què no s’equivoquin, la majoria fan la feina que tenen encomanda i de vegades potser més (no seria el primer cas que algú fa feines de superior categoria a la que pertany professionalment)

El més sorprenent de la roda de premsa conjunta va ser el final, quan Toni Espanya va denunciar la creació de dos nous llocs de treball: un responsable jurídic i un altre responsable de recursos humans i econòmics.

Si això s’arriba a portar a terme, el que es pretén és diluir les tasques de la secretaria i de la interventora que són les persones encarregades, precisament, d’aquests temes a l’ajuntament.

I per què es fa? Molt senzill. Perquè tant la secretaria com la interventora, tal com es diu vulgarment, no els hi deixen passar cap. Així, cada cosa irregular que fa l’equip de govern (i durant l’any en fa moltes) elaboren un informe negatiu, tal i com és perceptiu. Aquests informes són una eina molt valuosa per als grups de l’oposició, ja que els dona arguments per a criticar la gestió de l’equip de govern. Per això, tal i com va passar en el darrer ple (i com jo us vaig informar el seu dia) un membre de l’equip de govern, va qualificar de fer política, l’elaboració d’aquests informes, només perquè no complauen a l’alcalde i a la resta de regidors de CiU.

Per aquells que ho desconeixen, els recordaré que durant la major part del govern de Roig, l’Ajuntament d’Amposta no tenia ni secretari ni interventor. Hi havia dos funcionaris (em temo que els mateixos que ara han de fer responsables) que en feien les funcions, però que no tenien la plaça en propietat.

Recordo que primer va arribar la secretaria i després la interventora, però no recordo exactament quan va ser. La secretaria potser va arribar al final del mandat de Roig i la interventora ja amb Manolito com alcalde.

L’actitud de l’equip de govern, amb l’alcalde al cap davant només pot tenir un qualificatiu: caciquil!

Pel bé de la majoria dels ciutadans d’Amposta només espero que torni la normalitat. Perquè bona part de les coses que han passat a Amposta durant es darrers més de 20 anys no són normals.

Durant molts d’anys a Amposta es va seguir al peu de la lletra la doctrina Pujol. Roig va ser un alumne avançat. Suposo que no tan per a superar el seu gran líder, però si que és cert que la manera de governar (i d’actuar) estava inspirada per aquell que va estar 23 anys al front de la Generalitat de Catalunya i avui és un presumpte delinqüent al qui sé li han retirar tots els honors dels que gaudia pel càrrec que va ocupar.