¿I qui governarà Catalunya?

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Mentre el terror gihadista sacseja França i estremeix el món sencer, la política catalana segueix a la seva. Divendres, sense anar més lluny, als informatius convivien notícies de transcendència tan dispar com el final dels segrestos a París, amb la mort dels presumptes autors de la matança de Charlie Hebdo, i el rosari de retrets entre CiU i ERC per carta, Twitter i SMS. Val més estalviar-se comentaris...

Per entendre el grau de bel·ligerància a què ha arribat la interlocució entre Artur Mas i Oriol Junqueras, en un altre temps socis de legislatura i companys de viatge sobiranista, cal aclarir que l'intercanvi de propostes després del 9-N no mereix ser qualificat de negociació. Negocien els que estan disposats a cedir amb la finalitat d'arribar a un pacte beneficiós per a tots dos i, en nom de l'entesa, es condueixen amb discreció, sense dinamitar els ponts de diàleg. Les converses lleials no arrenquen amb conferències davant el públic, ni maduren pretenent retallar la llibertat de l'altre, ni cristal·litzen airejant missatges privats per ressaltar virtuts pròpies i misèries dels altres. Més que una negociació, això és una representació.

Després de l'assaig general del 9-N, Mas i Junqueras han pujat a l'escenari amb l'únic propòsit de demostrar que si la unitat sobiranista no és factible és per culpa de l'altre. Discrepen sobre les llistes, sobre com avançar cap a la independència i, íntimament, sobre la mateixa conveniència d'obtenir-la.

S'acabi com s'acabi aquest sainet, és pertinent preguntar-se qui governarà Catalunya si Mas anticipa les eleccions amb ànim plebiscitari. En cas de sumar majoria, ¿compartiran govern els que no han pogut compartir candidatura ni full de ruta? En cas contrari, ¿trobarà el guanyador aliats per executar el seu projecte sobiranista? ¿O per contra haurà de renunciar-hi? ¿I quina legitimitat tindrà per conculcar el seu programa?

Un xec tacat

Abans de cridar els catalans a les urnes, CiU i ERC haurien de respondre a aquestes preguntes. Perquè una cosa és donar-los la paraula i una altra demanar-los un xec no ja en blanc, sinó tacat d'incògnites.