dimarts, 27 de gener del 2015
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 27-01-2015
SOC: Maltractament del sector públic (Carta publicada ahir al Periódico de Catalunya)
Sóc un treballador del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Treballo en una oficina d'ocupació, formo part d'aquest col·lectiu de treballadors públics que atenem prop de 600.000 conciutadans en atur. Però la veritat, malgrat que fa 14 anys que estic en aquest servei i sense voler fer corporativisme, he de dir que si alguna cosa funciona és gràcies a la voluntat dels treballadors.
Dubto, i molt, de la voluntat de l'Administració de la Generalitat de tirar endavant aquest servei públic perquè, malgrat les queixes reiterades, no es preocupa de millorar les xarxes de comunicacions ni de dotar de mitjans humans i materials suficients les oficines d'ocupació. Així, en lloc de ser una Administració del segle XXI, es dóna un servei més propi del XIX. Entenc que hi pugui haver motius ocults, com per exemple desprestigiar el sector públic i així reconduir el servei al privat, amb el consegüent benefici per a algú o per a alguns dels seus amics. Encara recordo quan es van arribar a pagar, cap al 2002, uns 30 euros per currículum en un Servei Català de Col·locació.
En definitiva, ¿l'Administració pensa en l'usuari o només són estadístiques? Ja no demano que pensin en els treballadors; nosaltres, malgrat el menyspreu, seguim treballant i ajudant els desocupats, conscients que estem a la primera línia, i entenem la sensibilitat i la problemàtica de les persones que recorren a nosaltres per sol·licitar ajuda, orientació, formació, assessorament i, de vegades, solucions que no tenim.
La cordada de Pedro Sánchez
JUANCHO DUMALL
Director adjunt
Quan el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va acceptar participar en el programa Planeta Calleja, no sabia que el desafiament a què el sotmetia el reality de la Cuatro consistiria a escalar el penyal d'Ifac, a Calp, una aventura complicada per a algú que mai havia practicat l'alpinisme. Però el jove dirigent socialista, fidel als consells de la seva assessora Verónica Fumanal, està convençut que per arribar a la gent s'han d'utilitzar els mitjans de manera més audaç de com ho han fet fins ara els polítics tradicionals. Si s'ha d'entrar en directe a Sálvame, es fa. I si s'ha de fer ràpel, també.
El que segurament no sabia llavors Pedro Sánchez és que hi ha més risc d'estimbar-se sol al seu despatx del carrer de Ferraz que a la paret vertical del penyal alacantí ajudat per les mans expertes deJesús Calleja. Perquè el secretari general del PSOE viu hores de tensions, contrarietats i traïcions. Les enquestes segueixen sent negatives, el globus gegant de Podem no es desinfla i, a Andalusia, la presidenta Susana Díaz es planteja avançar les eleccions autonòmiques al març. Si les guanya i és capaç de frenar Podem, tindria tots els arguments per saltar al pla estatal i ser ella la candidata davant de Rajoy a les legislatives.
Fins i tot Rodríguez Zapatero -tan bambi ell- ha aportat el seu granet de sorra a l'arraconament que viu el nou secretari general. Ahir es va saber que Zapatero es va reunir a casa de José Bonoamb Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, els dos homes forts de Podem. Ho va fer, per descomptat, sense avisar Sánchez i en un moment en què els socialistes han passat a l'ofensiva contra la força emergent del líder de la cua.
Fer un 8.000
¿Què es devien dir Zapatero i Iglesias en aquella reunió secreta? ¿Potser va negar Bono la seva suposada pertinença a la casta? ¿Li devia demanar explicacions, Errejón, per la reforma de l'article 135 de la Constitució? ¿Van parlar de futurs pactes en municipis i autonomies? ¿O van fer bromes sobre el pipioli convertit en número u del PSOE? Si reconquistar la Moncloa és un 8.000 per a Sánchez,no els dic res fer-ho amb aquesta cordada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)