Sóc un treballador del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Treballo en una oficina d'ocupació, formo part d'aquest col·lectiu de treballadors públics que atenem prop de 600.000 conciutadans en atur. Però la veritat, malgrat que fa 14 anys que estic en aquest servei i sense voler fer corporativisme, he de dir que si alguna cosa funciona és gràcies a la voluntat dels treballadors.
Dubto, i molt, de la voluntat de l'Administració de la Generalitat de tirar endavant aquest servei públic perquè, malgrat les queixes reiterades, no es preocupa de millorar les xarxes de comunicacions ni de dotar de mitjans humans i materials suficients les oficines d'ocupació. Així, en lloc de ser una Administració del segle XXI, es dóna un servei més propi del XIX. Entenc que hi pugui haver motius ocults, com per exemple desprestigiar el sector públic i així reconduir el servei al privat, amb el consegüent benefici per a algú o per a alguns dels seus amics. Encara recordo quan es van arribar a pagar, cap al 2002, uns 30 euros per currículum en un Servei Català de Col·locació.
En definitiva, ¿l'Administració pensa en l'usuari o només són estadístiques? Ja no demano que pensin en els treballadors; nosaltres, malgrat el menyspreu, seguim treballant i ajudant els desocupats, conscients que estem a la primera línia, i entenem la sensibilitat i la problemàtica de les persones que recorren a nosaltres per sol·licitar ajuda, orientació, formació, assessorament i, de vegades, solucions que no tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada